La mort del pedagog gironí deixa un buit en la historiografia de l’educació, però també un llegat imprescindible per entendre el valor de l’escola pública, la memòria democràtica i l’exili republicà, especialment el que va trobar refugi a Mèxic
El passat 27 de juny va morir Salomó Marquès, una de les figures més rellevants de la pedagogia catalana contemporània i un dels principals investigadors de la repressió franquista contra el magisteri republicà. La seva desaparició no representa només la pèrdua d’un acadèmic brillant, sinó també la d’un home que va dedicar bona part de la seva vida a recuperar les històries dels mestres que van defensar una escola lliure i democràtica i que, per aquest motiu, van ser represaliats, empresonats o obligats a exiliar-se.
La figura de Marquès ha estat destacada per Míriam Aymamí a l’espai d’opinió del programa Connexió de RAB Ràdio.
Al llarg de dècades de recerca, Marquès va reconstruir les trajectòries de centenars de docents que el franquisme va intentar esborrar de la història. Una tasca pacient que el va portar a consultar arxius, recollir testimonis i viatjar a països com França, Cuba, Xile i, molt especialment, Mèxic, on nombrosos mestres republicans van trobar una nova oportunitat per continuar exercint la seva vocació.
Una vida dedicada a la història de l’educació
Nascut a l’Escala el 1942, Salomó Marquès va desenvolupar tota la seva carrera acadèmica al voltant de la història de l’educació. Va participar en la creació de la Universitat de Girona, on va ser el primer degà de la Facultat de Ciències de l’Educació, director del Departament de Pedagogia i, posteriorment, catedràtic d’Història de l’Educació i professor emèrit.
Però la seva contribució va anar molt més enllà de l’àmbit universitari. Les seves investigacions van donar veu a persones que havien quedat condemnades al silenci durant dècades. Mestres que havien cregut en una escola pública, laica i transformadora, i que van pagar aquest compromís amb la presó, la depuració professional, l’exili o, en molts casos, amb la vida.
L’escola republicana, un projecte de futur
Salomó Marquès defensava que la Segona República havia impulsat un dels projectes educatius més ambiciosos de la història contemporània de l’Estat.
Els mestres republicans no entenien l’ensenyament com una simple transmissió de coneixements. Aspiraven a formar ciutadans crítics, capaços de pensar per si mateixos, de qüestionar les injustícies i de participar activament en la construcció d’una societat més lliure i igualitària.
Precisament per això, recordava sovint, el franquisme va convertir el magisteri en un dels seus principals objectius. Eliminar els mestres significava desmantellar les bases culturals i democràtiques sobre les quals s’havia construït el projecte republicà.
Mèxic, refugi de la pedagogia republicana
Una part fonamental de la seva recerca es va centrar en l’exili. Marquès va dedicar molts anys a entrevistar mestres republicans establerts a Mèxic i a reconstruir la seva contribució al sistema educatiu mexicà. Aquells professionals no només van refer les seves vides després de la Guerra Civil, sinó que també van enriquir universitats, escoles i institucions culturals del país que els havia acollit.
Gràcies a aquesta feina, moltes biografies que només existien en expedients administratius van recuperar la seva dimensió humana i van passar a formar part de la memòria col·lectiva.
La memòria com a responsabilitat
Per a Salomó Marquès, recordar no era un exercici de nostàlgia. Era una responsabilitat democràtica. Advertia que una societat que oblida aquells que van lluitar per educar en llibertat corre el risc d’afeblir la seva pròpia cultura cívica. Per això insistia que la memòria històrica no havia de mirar només cap al passat, sinó que havia de servir per construir un futur més conscient i més just.
Aquest missatge continua tenint una gran actualitat en un moment en què l’educació torna a ocupar un lloc central en els debats polítics i socials, i en què reapareixen discursos que qüestionen el paper de l’escola pública o relativitzen la importància de la memòria democràtica.
Un llegat que continua viu
La desaparició de Salomó Marquès deixa un buit difícil d’omplir, però la seva obra continua sent una referència imprescindible per comprendre la història de l’educació, la repressió franquista i l’exili republicà.
Els seus llibres, les seves investigacions i els centenars de testimonis que va rescatar de l’oblit continuen recordant que la llibertat també s’ensenya.
I que l’educació no és mai una activitat neutral. Cada escola transmet una determinada idea de societat. La qüestió, com va defensar al llarg de tota la seva trajectòria, és si volem formar ciutadans obedients o persones lliures, crítiques i compromeses amb la democràcia. Aquest és, probablement, el llegat més valuós que deixa Salomó Marquès.
