L’Institut Català de Paleontologia identifica per primer cop al món el Paludocyon moyasolai, un carnívor de la mida d’un gos gran descobert al Penedès i clau per aprofundir en l’evolució d’aquesta família extingida
El jaciment dels Casots de Subirats, a l’Alt Penedès, ha tornat a situar-se en el mapa internacional de la paleontologia amb la identificació d’una nova espècie de gos os que va viure a la zona fa aproximadament 16 milions d’anys. La troballa, feta per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, correspon a un crani descobert durant unes excavacions als anys noranta, però que no ha estat estudiat amb prou detall fins ara.
La nova espècie ha estat batejada amb el nom científic de Paludocyon moyasolai i representa, segons els investigadors, un exemplar únic al món. Es tracta d’un mamífer de la mida d’un gos gran, amb un pes estimat d’entre 50 i 70 quilos, i la seva identificació reforça encara més la rellevància internacional dels Casots, un jaciment que ja havia estat clau en la descripció d’altres espècies inèdites.
Un crani trobat fa més de trenta anys
El crani del nou gos os ja havia aparegut fa més de tres dècades, durant una de les campanyes d’excavació als Casots. En aquell moment, la peça va ser considerada una troballa important per l’estat de conservació, però es va interpretar inicialment com una resta d’un tipus de Paludocyon ja conegut a partir d’altres fòssils trobats a la mateixa zona.
Aquesta primera classificació va fer que la peça quedés en espera d’un estudi més profund. No va ser fins al 2014, coincidint amb l’elaboració d’una tesi, que es va revisar novament i van començar a aparèixer dubtes seriosos sobre si aquell crani no corresponia, en realitat, a un mamífer encara no identificat.
Una nova espècie, més petita i més primitiva
Després d’anys de treball, els investigadors han conclòs que el crani correspon efectivament a una nova espècie de la família dels gossos ossos. Fins ara, als Casots s’havia trobat d’una espècie relacionada la part superior de la mandíbula, algunes dents i altres restes petites, així com fòssils en altres països.
Aquell altre mamífer tenia unes dimensions molt més grans, comparables a les d’un lleó o un tigre, amb un pes aproximat d’uns 200 quilos. El nou exemplar identificat a Subirats, en canvi, seria un animal més petit, amb menys musculatura i probablement més primitiu dins la línia evolutiva del grup.
El primer del món i referència per a noves troballes
El codirector dels Casots i investigador de l’Institut de Paleontologia, Isaac Casanovas, ha explicat que durant els últims dos anys la recerca s’ha centrat a identificar amb precisió el crani i verificar que no existia cap altre fòssil igual enlloc del món.
Això converteix els Casots en jaciment de referència internacional per a qualsevol futur descobriment similar. El fet que la nova espècie hagi estat descrita aquí atorga al jaciment un paper central en l’estudi dels gossos ossos i de la seva evolució.
Casanovas ha remarcat que es tracta d’un exemplar únic al món i que, per aquesta raó, la peça original probablement no s’exposarà mai al públic. La previsió més plausible és que l’Institut n’elabori una rèplica, mentre l’original es conserva amb les màximes garanties.
Una finestra oberta a l’evolució dels carnívors extingits
La identificació del Paludocyon moyasolai no té només valor per l’excepcionalitat de la troballa, sinó també per tot el que pot aportar al coneixement de l’evolució dels gossos ossos, un grup de carnívors extingits fa milions d’anys.
Per als investigadors, aquesta nova espècie permetrà aprofundir en la comprensió de com va evolucionar aquesta família, quines formes va adoptar i com es van relacionar entre si les diferents espècies conegudes. En aquest sentit, la troballa penedesenca no és una simple curiositat fossilitzada, sinó una peça de valor científic major per reconstruir l’arbre evolutiu d’aquests mamífers.
Els Casots, un jaciment excepcional
La nova espècie se suma a una llarga llista d’uns 80 vertebrats localitzats fins ara als Casots. Fa 16 milions d’anys, aquell espai era una llacuna envoltada de bosc tropical, un ambient molt diferent de l’actual, però especialment favorable a la conservació de restes fòssils.
Segons expliquen els investigadors, el context aquàtic va ser determinant perquè molts animals morts quedessin absorbits pel fang, fet que ha facilitat que milions d’anys després n’aflorin restes en un estat prou bo per ser estudiades. Cada estiu s’hi duen a terme campanyes d’excavació d’uns quinze dies en què es recuperen al voltant de 300 fòssils.
El primer carnívor insòlit del jaciment
El Paludocyon moyasolai és el primer gran carnívor inèdit identificat als Casots, però no és la primera vegada que el jaciment ofereix una espècie nova per a la ciència. Anteriorment ja s’hi havien descrit per primer cop l’Ampelomeryx ginsburgi, l’Eurolistriodon adelli i el Choeromorus ibericus.
Aquest historial consolida els Casots com un dels jaciments més rics i rellevants del món per entendre la fauna del Miocè i reforça el valor patrimonial i científic d’un espai que continua donant resultats extraordinaris dècades després de les primeres campanyes.
Un jaciment que també es vol explicar al públic
Des del govern municipal de Subirats celebren que el jaciment continuï projectant-se com un espai de referència mundial i treballen perquè aquest valor científic tingui també retorn divulgatiu i territorial. En aquest marc, s’impulsen jornades de portes obertes i vermuts divulgatius per apropar el jaciment a la ciutadania.
A més, el municipi treballa per reformular la vegetació de l’entorn amb la voluntat que s’assembli tant com sigui possible a l’aspecte que tenia la zona fa 16 milions d’anys. La idea és convertir els Casots no només en un espai d’excavació, sinó també en un lloc on el públic pugui imaginar i entendre millor el paisatge i la vida que un dia hi van existir.
Un tresor científic al cor del Penedès
La descoberta del Paludocyon moyasolai confirma que els Casots continuen sent molt més que un jaciment local. Cada nova troballa amplia el coneixement sobre la vida prehistòrica a la Mediterrània occidental i situa el Penedès en una posició destacada dins la recerca paleontològica internacional.
El que va començar com un crani trobat als anys noranta i aparentment classificat sense grans sorpreses s’ha acabat convertint en una troballa de primer ordre. Un recordatori clar que, en paleontologia, el temps no tanca les peces: sovint és just al cap dels anys quan comencen a explicar de debò la seva història.
