Aletes Arreu del Món reuneix els Castellers d’Euskal Herria i la Colla Joves Xiquets de Valls per parlar del padrinatge, els reptes de les colles de l’exterior i el futur del fet casteller més enllà de Catalunya
Quan es parla de castells, sovint es pensa en les grans places de Valls, Tarragona, Vilafranca o Girona. Però des de fa anys, aquesta tradició també arrela amb força molt més enllà de Catalunya. A ciutats d’Europa i d’arreu del món, desenes de colles mantenen viva una de les expressions més emblemàtiques de la cultura catalana.
Aquest és el punt de partida del nou episodi d’Aletes Arreu del Món, presentat per Marc Diudé, que posa en contacte dues realitats molt diferents però unides per una mateixa passió: la Colla Joves Xiquets de Valls, una de les colles històriques del món casteller, i els Castellers d’Euskal Herria, una formació creada fa només dos anys que ja comença a escriure la seva pròpia història.
Dues colles, un mateix esperit
Els protagonistes de la conversa són Pilar Serra, vicepresidenta dels Castellers d’Euskal Herria, i Òscar Mateu, membre de la Colla Joves Xiquets de Valls, que expliquen com ha nascut la relació de padrinatge entre les dues colles.
Per als Castellers d’Euskal Herria, aquest suport és molt més que una col·laboració puntual. «Saber que tens una colla gran que et recolza és d’agrair. Fan realment la funció de padrins i això es valora moltíssim», explica Pilar Serra durant l’entrevista.
Des de la Colla Joves, aquest compromís també es viu com una responsabilitat. «La nostra voluntat és de compromís total amb ells», assegura Òscar Mateu, que explica que la colla no només els acompanya en actuacions, sinó que també desplaça tècnics i castellers per ajudar-los als assajos i compartir experiència.
Fer castells fora de Catalunya
Construir una colla castellera fora del país presenta dificultats que sovint passen desapercebudes. A diferència de les colles consolidades, les formacions internacionals treballen habitualment sense local propi, amb recursos limitats i amb una renovació constant dels seus membres, molts dels quals són estudiants o professionals que resideixen temporalment al país on viuen.
Pilar Serra compara aquesta realitat amb la de les colles universitàries. «Cada any és diferent. Hi ha gent que arriba, gent que marxa i ens hem de reinventar contínuament», explica.
Malgrat aquestes dificultats, els Castellers d’Euskal Herria han aconseguit descarregar recentment el seu primer 3 de 6, una fita que consideren històrica després de només dos anys d’existència.
Recuperar l’essència dels castells
L’entrevista també ofereix una reflexió interessant sobre l’evolució del món casteller. Per a Òscar Mateu, les colles internacionals recorden allò que sovint les colles més grans poden perdre amb el pas dels anys: la il·lusió pels petits èxits.
«Ells celebren un castell de sis com nosaltres celebràvem els primers grans castells. A vegades nosaltres estem tan pendents del següent repte que oblidem gaudir del que acabem d’aconseguir», afirma.
Segons explica, aquesta manera de viure els castells ajuda també les colles tradicionals a reconnectar amb l’essència d’una activitat basada en la confiança, la col·laboració i la superació compartida.
Rivalitat sí, però amb valors
Durant la conversa també s’aborda la rivalitat històrica entre la Colla Joves i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Pilar Serra considera que aquesta competència ha contribuït a fer créixer tècnicament el món casteller, però defensa que les colles internacionals necessiten una altra realitat.
«Nosaltres no ens podem permetre rivalitats. Necessitem ajudar-nos entre tots perquè el projecte continuï creixent», explica.
Una filosofia que comparteix Òscar Mateu, convençut que el futur dels castells passa també per reforçar aquesta xarxa internacional de suport mutu.
Mirant cap al futur
La temporada continua amb objectius molt diferents per a cadascuna de les dues colles. La Colla Joves afronta els grans reptes de l’estiu amb l’ambició pròpia d’una de les formacions capdavanteres del país, mentre que els Castellers d’Euskal Herria preparen una tardor intensa, amb noves actuacions i la voluntat de consolidar una base social cada vegada més àmplia.
Més enllà dels castells que puguin assolir, totes dues comparteixen un mateix objectiu: continuar fent créixer una tradició que avui ja és patrimoni universal i que, gràcies a les colles de l’exterior, també parla amb accent internacional.
Perquè els castells no només s’aixequen a les places de Catalunya. També ho fan a Bilbao, Berlín, Londres, Zuric, Brussel·les o París, demostrant que la cultura catalana continua trobant noves maneres d’enlairar-se arreu del món.
