La nova presidència del Consell de la Unió Europea, encapçalada pel govern de Micheál Martin, descarta portar la qüestió al Consell d’Afers Generals mentre no hi hagi canvis respecte de l’últim debat, celebrat fa gairebé un any
La presidència irlandesa del Consell de la Unió Europea no preveu, de moment, tornar a posar sobre la taula l’oficialitat del català. El govern de Micheál Martin, que assumeix des d’aquest dimecres i fins a finals d’any la direcció rotatòria dels treballs del Consell, considera que la qüestió no s’abordarà mentre no hi hagi consens entre els estats membres o un canvi substancial respecte de l’última vegada que es va debatre.
La posició l’ha expressada l’ambaixadora irlandesa davant la UE, Aingeal O’Donoghue, que tot i recordar la bona disposició d’Irlanda envers la llengua catalana, descarta reobrir el dossier si no hi ha novetats polítiques que facin pensar en una evolució real del suport entre els vint-i-set. Amb això, Dublín refreda les expectatives que podien acompanyar l’inici d’una presidència liderada per un estat que s’havia mostrat sensible a la petició espanyola.
Irlanda pren el relleu de Xipre sense intenció de moure el dossier
Des d’aquest 1 de juliol, Irlanda substitueix Xipre al capdavant de la presidència de torn del Consell de la UE. Durant els darrers sis mesos, la presidència xipriota no ha inclòs en cap ocasió el debat sobre l’oficialitat del català a l’agenda dels ministres europeus, i l’última discussió formal sobre aquesta qüestió es remunta al juliol de l’any passat.
La presidència rotatòria no té capacitat per definir tota sola l’agenda política europea, però sí que pot marcar ritmes, ordenar prioritats i decidir quan hi ha condicions per activar segons quins expedients. En aquest cas, si el govern espanyol ho demanés, seria Irlanda qui hauria d’incorporar la qüestió a l’ordre del dia del Consell d’Afers Generals, la reunió dels ministres d’Afers Europeus on s’hauria de discutir i eventualment aprovar la mesura.
“Només si hi ha canvis”
Tot i que Irlanda s’ha posicionat en el passat a favor del reconeixement del català, O’Donoghue ha deixat clar que la manca de consens actual fa inviable reactivar el debat. L’ambaixadora ha remarcat que només si es detecta un canvi real respecte de la situació de l’última vegada que es va discutir la proposta, la presidència es plantejaria tornar-la a incloure.
La seva posició té un pes especial perquè Irlanda és precisament un dels pocs estats membres que s’havia mostrat receptiu a la demanda espanyola, al costat de països com Bèlgica, Dinamarca o Luxemburg. El fet que ni tan sols un govern favorable vulgui ara impulsar la qüestió dona una idea clara del bloqueig que continua patint el dossier.
Una simpatia política que no es tradueix en moviment institucional
En la seva resposta, l’ambaixadora irlandesa ha volgut subratllar l’admiració del seu país per la trajectòria del català i per la manera com la llengua va sobreviure durant la dictadura franquista. També ha destacat els vincles estrets entre Irlanda i Catalunya, un gest polític que apunta a una sintonia cultural i històrica.
Tanmateix, aquesta simpatia no es tradueix ara en voluntat d’impuls institucional. Irlanda separa clarament la seva afinidad política amb la llengua catalana de la realitat de les majories necessàries dins el Consell. En altres paraules, el problema no és tant de predisposició de Dublín com de correlació de forces entre els estats membres.
Un debat encallat des del juliol del 2025
L’última vegada que la qüestió es va discutir formalment en una reunió de ministres d’Afers Europeus va ser el 18 de juliol del 2025, a petició del govern espanyol. Aquell debat es va allargar prop d’una hora, però es va tancar sense votació, malgrat que l’executiu de Pedro Sánchez havia presentat una nova proposta per intentar superar els dubtes jurídics i econòmics que expressaven diversos governs.
Aquella sessió va evidenciar fins a quin punt el dossier era sensible. El secretari d’estat espanyol per a la UE, Fernando Sampedro, va protagonitzar una discussió amb el seu homòleg alemany, Gunther Krichbaum, que fonts diplomàtiques presents van qualificar de tensa. L’episodi va simbolitzar les dificultats que continuen envoltant la demanda.
Alemanya manté el fre
Després d’aquell xoc, Espanya i Alemanya van anunciar a l’octubre l’obertura d’un diàleg bilateral per intentar acostar posicions. Tot i això, la posició del govern alemany no ha variat públicament i el govern espanyol no ha tornat a demanar la inclusió formal de l’oficialitat del català en una reunió ministerial europea.
Alemanya continua sent el principal estat que lidera l’oposició a aquesta reforma, acompanyada per altres països com Suècia, Finlàndia o Àustria. La manca de moviments en aquest bloc explica en bona part per què Irlanda, malgrat la seva disposició favorable, considera que no hi ha base política suficient per reobrir el debat.
La paradoxa irlandesa: una presidència marcada per la diversitat lingüística
La posició d’Irlanda adquireix un matís singular perquè aquesta és la primera presidència que el país exerceix des que l’irlandès es va convertir en llengua oficial de la UE, el gener del 2022. El gaèlic és, de fet, l’última llengua incorporada a la llista oficial després d’un procés llarg de 17 anys.
En el seu programa de treball, la presidència irlandesa subratlla que vol posar en valor el compromís de la UE amb la diversitat lingüística, integrant l’irlandès en els treballs del Consell, en les comunicacions oficials i en les activitats culturals del semestre. Aquesta aposta fa encara més visible la paradoxa: un govern que vol reivindicar la pluralitat lingüística europea, però que no veu recorregut polític immediat per al català.
Altres prioritats marquen el semestre irlandès
El fet que Irlanda no vulgui obrir ara aquest front també s’explica pel pes d’altres grans dossiers que ocuparan la presidència fins a finals d’any. Dublín ha presentat un programa centrat en tres grans eixos: reforçar la competitivitat econòmica europea, defensar els valors fonamentals de la UE i avançar en seguretat davant la inestabilitat del context global.
Entre els assumptes més destacats hi ha la negociació del futur Marc Financer Pluriennal 2028-2034, és a dir, el nou pressupost europeu de llarg termini. Irlanda vol empènyer els estats a tancar un acord abans d’acabar l’any perquè després es pugui negociar amb el Parlament Europeu i aprovar durant el 2027.
Habitatge, seguretat i pressupost abans que el català
A més del pressupost, la presidència irlandesa ha situat la crisi de l’habitatge entre les seves grans prioritats polítiques. Es preveu que el problema d’accés a l’habitatge, especialment a les grans ciutats europees, ocupi un lloc destacat en la cimera informal de caps d’estat i de govern que Irlanda acollirà el novembre vinent.
Així, el missatge que surt de Brussel·les és clar: l’oficialitat del català continua sent una reivindicació viva, però no figura ara mateix entre les urgències polítiques de la nova presidència. Sense una majoria clara i sense un moviment nou per part dels estats més reticents, Irlanda no pensa assumir el cost de reobrir un debat que continua encallat.
