Alonso Leal recupera la trajectòria de Rafael Trueta i Pilar Santiago, una parella unida per la Guerra de 1936-1939 i l’exili que va acabar deixant una profunda empremta a la societat mexicana
Quan es parla de Josep Trueta, el nom remet immediatament a una de les figures més importants de la medicina catalana del segle XX. El cirurgià barceloní va revolucionar el tractament de les ferides de guerra, va contribuir a la preparació sanitària britànica durant la Segona Guerra Mundial i es va convertir en una autoritat científica internacional.
Però darrere d’aquesta figura universal hi ha una història familiar molt menys coneguda que també connecta Catalunya amb Mèxic. Una història d’exili, compromís polític, educació i reconstrucció personal que Alonso Leal ha recuperat al programa Connexió Mèxic.
Josep Trueta, el metge que va canviar la cirurgia de guerra
Nascut al Poblenou de Barcelona el 1897, Josep Trueta va destacar molt aviat per la seva vocació mèdica. Especialitzat en cirurgia, durant el conflicte posterior al cop d’Estat de 1936 va perfeccionar un sistema de tractament de fractures obertes que acabaria passant a la història com el «mètode Trueta».
La seva aportació va permetre salvar milers de vides i evitar amputacions que fins aleshores es consideraven inevitables. Quan les tropes franquistes avançaven cap a Catalunya, Trueta va optar per l’exili. Va travessar la frontera francesa el febrer de 1939 i poc després va ser convidat a traslladar-se al Regne Unit, on es convertiria en una figura clau de la medicina britànica.
A Oxford va desenvolupar una brillant carrera científica, va contribuir a la preparació dels serveis sanitaris durant la guerra i va arribar a ser candidat al Premi Nobel pels seus estudis sobre la circulació sanguínia renal.
Però mentre Josep construïa el seu prestigi internacional a Anglaterra, una altra branca de la família Trueta iniciava una nova vida a Mèxic.
La història de Pilar Santiago
La protagonista principal d’aquesta història és Pilar Santiago Bilbao, una dona que molts antics alumnes del Col·legi Madrid de Ciutat de Mèxic recorden simplement com la professora Trueta.
Nascuda al País Valencià el 1914 i criada a Barcelona, Pilar va ser mestra, sindicalista i militant del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), una de les formacions més influents de l’esquerra revolucionària durant la Segona República.
La seva activitat política va ser intensa. Va formar part de les joventuts del POUM, va participar en actes de propaganda al costat d’Andreu Nin i es va implicar plenament en els debats polítics del moment. Però la guerra també li va comportar un enorme cost personal.
Perseguida pels estalinistes
La repressió contra el POUM en la reraguàrdia republicana va afectar directament Pilar Santiago.
Després dels Fets de Maig de 1937, el partit va ser perseguit tant per les forces franquistes com pels sectors comunistes alineats amb Stalin. Pilar va ser detinguda a Barcelona i empresonada durant mesos. El seu primer marit, Joan Hervàs, també militant del POUM, va ser assassinat durant aquesta persecució interna.
Alliberada finalment de la presó, va marxar a França, on va continuar treballant com a mestra amb infants evacuats de la guerra. Va ser allà on va conèixer Rafael Trueta, germà petit de Josep Trueta i també metge.
Una nova vida a Mèxic
La parella va arribar a Veracruz el maig de 1942 a bord del vaixell Niassa, un dels nombrosos transports que van portar exiliats republicans cap a Mèxic.
Els primers anys no van ser fàcils. Segons explica Alonso Leal, van arribar a muntar un petit taller de confecció de nines i bosses de roba mentre Rafael consolidava la seva activitat mèdica. Amb el temps, la situació es va estabilitzar i Pilar va reprendre la seva vocació educativa.
Va estudiar biblioteconomia, arxivística i història, i acabaria incorporant-se al Col·legi Madrid, una de les institucions educatives més emblemàtiques de l’exili republicà a Mèxic.
La professora que ensenyava dibuixant
És aquí on la història adquireix una dimensió especialment humana. Alonso Leal recorda Pilar Trueta com una professora extraordinària. Les seves classes d’història combinaven explicacions rigoroses amb dibuixos elaborats a la pissarra que ajudaven els alumnes a visualitzar civilitzacions, monuments i processos històrics.
«Entrava a classe amb guixos de colors, escaires i transportadors. Primer dibuixava i després explicava la història», recorda. Aquella dona serena i respectada pels alumnes amagava una biografia que molts desconeixien completament: la d’una activista perseguida, empresonada i exiliada que havia sobreviscut a una de les etapes més convulses de la història europea.
Un pont entre Catalunya i Mèxic
La història de Rafael Trueta i Pilar Santiago resumeix moltes de les experiències compartides per milers de catalans exiliats després del triomf definitiu del cop d’Estat feixista.
Professionals, intel·lectuals, mestres i científics que van haver de reconstruir les seves vides lluny de casa i que, al mateix temps, van contribuir decisivament al desenvolupament cultural, educatiu i científic de Mèxic.
És una història que parla de dolor i de pèrdua, però també de resistència, de vocació i de capacitat de començar de nou.
I és, sobretot, una mostra més dels profunds vincles humans que continuen unint Catalunya i Mèxic gairebé un segle després de l’exili republicà.
