El Parlament Europeu ha desbloquejat l’euro digital, la futura moneda impulsada pel Banc Central Europeu. El projecte busca reduir la dependència de Visa, Mastercard i altres plataformes estrangeres, mantenint alhora l’ús dels diners en efectiu.
L’euro digital ha fet aquesta setmana un pas decisiu per convertir-se en realitat. La comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu ha aprovat la posició negociadora de l’Eurocambra sobre la futura moneda digital europea, una iniciativa impulsada pel Banc Central Europeu (BCE) que pretén modernitzar els pagaments a la zona euro i reforçar l’autonomia financera de la Unió Europea.
La votació, celebrada aquest dimarts, es va saldar amb 43 vots a favor, 14 en contra i una abstenció. Amb aquest suport majoritari, el projecte queda encarrilat cap al ple del Parlament Europeu previst per al juliol, abans d’iniciar les negociacions definitives amb els estats membres i la Comissió Europea.
L’objectiu de Brussel·les és tenir la legislació aprovada abans de finals d’any perquè el BCE pugui completar la fase preparatòria i començar les proves pilot durant els pròxims anys. Si es compleixen els terminis previstos, l’euro digital podria començar a utilitzar-se de manera generalitzada cap al 2029.
Què és exactament l’euro digital?
Malgrat el nom, l’euro digital no serà una nova moneda. Serà el mateix euro que avui utilitzen més de 350 milions de persones a la zona euro, però en format digital i emès directament pel Banc Central Europeu.
A la pràctica, es podrà utilitzar per pagar en botigues, restaurants, comerços electrònics o per enviar diners entre particulars. Els usuaris disposaran d’un moneder digital gestionat a través de bancs o altres entitats autoritzades.
El BCE insisteix que l’euro digital no substituirà els bitllets ni les monedes. Totes dues formes de pagament continuaran coexistint, de manera similar a com avui conviuen l’efectiu, les targetes bancàries i les aplicacions de pagament mòbil. La diferència és que aquesta nova eina estarà recolzada directament pel banc central europeu i no per entitats privades.
El sistema és similar als de països com Brasil, que amb el sistema PIX ha aconseguit desmarcar-se del monopoli dels sistemes de transaccions nord-americans.
Per què Europa vol crear-lo?
La resposta és senzilla: dependència.
Actualment, gran part dels pagaments electrònics que es fan a Europa depenen de plataformes estrangeres. Segons les dades del BCE, Visa i Mastercard gestionen aproximadament el 70% dels pagaments amb targeta dins de la Unió Europea. Una part important de la resta també passa per operadors nord-americans com American Express o PayPal.
Aquesta situació preocupa les institucions europees des de fa anys. Els responsables comunitaris consideren que els sistemes de pagament són una infraestructura estratègica comparable a les xarxes energètiques o de telecomunicacions.
L’euro digital ha de permetre que Europa disposi d’una alternativa pròpia, sota governança europea, capaç de funcionar a escala continental sense dependre de companyies externes.
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha defensat repetidament que el projecte és una oportunitat per reforçar la sobirania econòmica europea en un context internacional cada vegada més marcat per la competència tecnològica i financera.
Com funcionarà?
La proposta actual preveu dues modalitats diferents.
La primera estarà connectada a internet i permetrà efectuar pagaments de manera similar als sistemes actuals. La segona funcionarà sense connexió. En aquest cas, els pagaments es podran fer directament entre dispositius, sense necessitat d’accedir a una xarxa externa en aquell moment. Aquesta funcionalitat ha estat concebuda com una garantia addicional davant possibles incidències tècniques, apagades digitals o problemes de comunicació.
Els ciutadans podran utilitzar l’euro digital mitjançant aplicacions mòbils, targetes específiques o altres solucions que es desenvolupin durant els pròxims anys.
Serà gratuït?
Sí. La proposta estableix que els ciutadans no hauran de pagar cap comissió per obrir ni mantenir un moneder digital d’euros.
Els costos operatius del sistema recauran principalment sobre les entitats financeres i els comerços participants, de manera similar al que succeeix actualment amb les targetes bancàries.
Els defensors del projecte asseguren que això podria reduir costos per als comerciants i facilitar transaccions més ràpides dins de tota la zona euro.
Què passarà amb la privacitat?
La privacitat és una de les qüestions que més debat genera.
El BCE assegura que no podrà identificar directament els usuaris que facin pagaments amb euros digitals. En el model connectat, l’autoritat monetària tindrà accés a les dades tècniques necessàries per operar el sistema, però no podrà associar-les directament amb la identitat de les persones.
En la modalitat fora de línia, la privacitat serà encara més elevada, ja que les transaccions es realitzaran directament entre dispositius sense passar immediatament per una infraestructura central. Tot i això, els detalls definitius sobre protecció de dades encara formen part de les negociacions legislatives.
És una criptomoneda?
No. Una de les confusions més habituals és comparar l’euro digital amb criptomonedes com Bitcoin o Ethereum, però els dos conceptes són radicalment diferents. Les criptomonedes són actius descentralitzats, no estan recolzades per cap banc central i el seu valor pot experimentar grans fluctuacions.
L’euro digital, en canvi, serà exactament el mateix euro que circula avui. Cada euro digital tindrà el mateix valor que un euro en efectiu i estarà garantit pel BCE. A més, no generarà interessos ni estarà pensat com una eina d’inversió o especulació.
Què canviarà per als catalans que viuen a l’exterior?
Per als catalans residents en altres països de la Unió Europea, l’euro digital podria simplificar moltes operacions quotidianes.
Els pagaments entre països de la zona euro serien més homogenis i es podrien fer mitjançant una infraestructura única europea. També podria facilitar compres, transferències i moviments de diners sense dependre tant de sistemes privats internacionals.
Per als catalans que viuen fora de la Unió Europea, l’impacte serà inicialment menor, però el desenvolupament de l’euro digital podria influir en les futures relacions financeres entre Europa i la resta del món, especialment en un context de creixent digitalització dels pagaments.
L’efectiu continuarà existint
Una de les preocupacions més habituals entre els ciutadans és la possible desaparició dels diners físics. Precisament per evitar aquests temors, el Parlament Europeu també ha donat suport a una normativa que reforça el caràcter legal de l’efectiu i obliga els establiments a continuar acceptant pagaments amb bitllets i monedes.
La voluntat de les institucions europees és que l’euro digital ampliï les opcions disponibles, no que elimini les existents. Segons els responsables del projecte, l’objectiu és garantir que cada ciutadà pugui escollir lliurement com vol pagar, tant avui com en el futur.
Un projecte que va més enllà dels pagaments
La decisió adoptada aquesta setmana al Parlament Europeu és només un pas més en un procés iniciat el 2020, quan el BCE va començar a estudiar la possibilitat de crear una versió digital de la moneda única.
Des d’aleshores, el projecte ha passat per diverses fases d’investigació i desenvolupament. Ara, després d’anys de debat, sembla haver superat el principal bloqueig polític.
Si les negociacions avancen segons el calendari previst, Europa podria disposar abans que acabi la dècada de la seva primera moneda digital pública, una eina que no només afectarà la manera de pagar, sinó que també es convertirà en una peça més de l’estratègia europea per reforçar la seva autonomia tecnològica i econòmica en un món cada vegada més digitalitzat.
