La presidenta de l’Associació Catalana de Municipis accedeix a l’òrgan mundial de Ciutats i Governs Locals Units durant el congrés de Tànger, on l’entitat catalana ha participat per primera vegada en l’elecció de la direcció internacional
La presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, ha estat nomenada membre del Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) en el marc del Congrés Mundial celebrat a Tànger entre el 22 i el 25 de juny. El nomenament no només suposa l’entrada de Budó en un dels principals òrgans internacionals del municipalisme, sinó que també representa un pas rellevant per a l’ACM, que ha participat per primera vegada amb dret a vot en l’elecció del nou lideratge global de la xarxa.
L’entitat ho ha presentat com una fita de pes per al municipalisme català, en tant que li permet intervenir directament en la configuració dels òrgans de govern i en la definició de les línies estratègiques d’una organització que agrupa governs locals i regionals d’arreu del món.
Un pas endavant per al municipalisme català
Budó ha qualificat la seva incorporació al Consell Mundial de CGLU com un “reconeixement al municipalisme català”. La seva entrada a aquest espai reforça la presència de les institucions locals catalanes en les xarxes internacionals de governança i projecta l’ACM més enllà del seu paper habitual dins l’àmbit català i estatal.
La novetat més destacada, però, és que l’ACM no s’ha limitat a assistir al congrés com a observadora, sinó que hi ha participat activament en l’elecció del nou lideratge i en l’orientació política del proper mandat. És la primera vegada que l’associació catalana pot exercir aquest nivell d’incidència dins CGLU.
Tànger escull el nou lideratge global
El Congrés Mundial de CGLU ha servit per elegir la nova direcció de l’organització per al període 2026-2029. El nou president escollit ha estat l’alcalde de Konya, a Turquia, Ugur Ibrahim Altay, que assumirà la responsabilitat de conduir aquesta gran xarxa global de ciutats i governs locals en els pròxims anys.
En aquest procés, l’ACM ha emès per primera vegada el seu vot en l’elecció dels òrgans de direcció. Aquesta participació efectiva en la governança de la xarxa representa una ampliació del pes polític de l’entitat catalana dins els espais internacionals del municipalisme.
Agenda social, clima i cooperació entre territoris
Durant el congrés, CGLU ha fixat les seves grans prioritats per al nou mandat. Entre aquestes línies de treball destaquen el reforç de l’agenda social, l’acció climàtica local, la governança multinivell i la cooperació internacional entre ciutats i regions.
El fet que l’ACM pugui participar ara en la definició d’aquestes prioritats reforça la seva capacitat d’incidir en debats globals que afecten directament els governs locals. La qüestió climàtica, les polítiques socials o la relació entre administracions de diferents nivells són, de fet, alguns dels grans terrenys on el municipalisme reclama des de fa anys més veu i més reconeixement.
Una xarxa clau en la governança local global
CGLU és una de les principals plataformes internacionals del municipalisme i actua com a espai d’articulació entre governs locals, regions i ciutats en matèries que van des de la sostenibilitat fins als drets socials, passant per la diplomàcia municipal i la cooperació descentralitzada.
Accedir al seu Consell Mundial implica, per tant, entrar en un espai de presa de decisions amb projecció global. Per a l’ACM, això representa no només visibilitat, sinó també la possibilitat d’enllaçar l’experiència municipal catalana amb debats més amplis sobre el paper dels governs locals en un món cada cop més complex.
Més projecció internacional per a l’ACM
La presència de Budó al Consell Mundial reforça l’estratègia de projecció exterior del municipalisme català. Més enllà del simbolisme del nomenament, el pas pot permetre a l’ACM accedir a espais d’intercanvi, aliances i incidència que poden tenir retorn en forma de cooperació, influència política i posicionament institucional.
En un moment en què les ciutats i els governs locals reclamen un paper creixent en la resposta a reptes globals —des de l’habitatge fins a la crisi climàtica o la cohesió social—, el fet que l’ACM hi tingui veu pròpia reforça la idea que el municipalisme català aspira també a jugar en aquesta escala internacional.
De l’àmbit local a l’escena global
La fita assolida a Tànger té també una lectura política més àmplia: mostra com l’acció municipal i local ja no es limita a la gestió de proximitat, sinó que es connecta cada vegada més amb espais de decisió global. La governança de qüestions com el clima, els serveis públics, la inclusió social o la cooperació internacional passa cada cop més pels municipis.
Amb l’entrada de Budó al Consell Mundial i amb el primer vot de l’ACM en l’elecció del lideratge de CGLU, el municipalisme català fa un pas en aquesta direcció. No és només una presència més; és l’entrada en un espai on es disputa també com s’ha de pensar i governar el món des de les ciutats i els territoris.
