El programa Connexió La Plata, amb Rosita Torres, conversa amb Vivi Sanchis sobre l’aniversari d’un dels casals catalans més històrics del Con Sud, una institució que manté viva la llengua, la cultura i la memòria catalana a l’Argentina
Un palauet català al cor històric de Buenos Aires
El Casal de Catalunya de Buenos Aires acaba de celebrar 140 anys de presència catalana a l’Argentina. Fundat el 12 de juny de 1886, és una de les institucions catalanes més antigues del Con Sud i continua sent, avui, un espai de trobada, memòria i futur per a la comunitat catalana del país.
Des de Connexió La Plata, Rosita Torres va conversar amb Vivi Sanchis Roche, integrant de la Junta Directiva del Casal, per recórrer la història, els espais i el present d’una entitat que ha esdevingut una autèntica casa catalana a Buenos Aires.
La seu del Casal es troba al barri de San Telmo, al casc històric de la capital argentina, concretament al carrer Chacabuco 863. “És un palauet, una joia modernista preciosa”, explica Sanchis, que convida tots els catalans que passin per Buenos Aires a visitar-lo.
La biblioteca Pompeu Fabra, un tresor de 13.000 volums
Un dels grans espais del Casal és la biblioteca Pompeu Fabra. Segons Sanchis, conserva uns 13.000 volums, alguns d’un valor excepcional. “Hi ha llibres que no es troben ni tan sols a Catalunya”, explica. Molts d’aquests exemplars van arribar a l’Argentina durant el franquisme per protegir-los i preservar-los.
La biblioteca manté encara l’aire dels grans espais culturals de principis del segle XX. “Quan els nens la veuen, diuen que sembla la biblioteca de Harry Potter”, comenta Sanchis. Investigadors i visitants d’arreu del món s’hi acosten per consultar un fons que és, també, una part de la memòria catalana salvada a l’exili.
El teatre Margarita Xirgu i una casa plena d’activitat
El recorregut pel Casal continua pel Saló Blanc i el teatre Margarita Xirgu, una sala amb capacitat actual per a unes 400 persones. L’espai continua actiu i acull espectacles teatrals, musicals i concerts. Sanchis recorda que hi han passat noms destacats de l’escena argentina i catalana, i també artistes que hi van actuar en els seus primers temps.
El Casal també disposa d’un restaurant amb plats típics catalans, un vitrall de Sant Jordi recentment posat en valor, l’auditori Àngel Guimerà, la sala d’exposicions Antoni Tàpies, la sala Pau Casals, la sala Centenari i la Penya Barcelonista Nicolau Casals. A més, l’entitat treballa ara en la construcció d’una nova aula de català.
Una setmana dedicada a Gaudí i als 140 anys
La celebració dels 140 anys no es va limitar a un sol acte. El Casal va organitzar tota una setmana d’activitats, coincidint també amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Un dels moments centrals va ser la inauguració del Centre d’Interpretació de l’obra d’Antoni Gaudí, un espai permanent que relaciona la vida de l’arquitecte, la seva obra i la història del mateix Casal.
La programació també va incloure conferències amb arquitectes i especialistes en modernisme, una sessió de cineclub amb una pel·lícula inèdita sobre l’obra de Gaudí trobada el 2019, i una visita guiada centrada en els elements modernistes de l’edifici. “La convocatòria va superar les expectatives”, explica Sanchis.
Una festa amb memòria, cultura i comunitat
El punt culminant va arribar amb la gran festa d’aniversari. L’acte va començar al Saló Blanc amb una recepció amb cava, música en viu i intervencions artístiques. Un dibuixant va crear una obra d’estil còmic sobre el Casal i una artista va impulsar un trencadís col·lectiu inspirat en els 140 anys.
Després, els assistents van passar al teatre Margarita Xirgu, transformat en un espai obert per a la celebració. Hi va actuar el cor del Casal, el conjunt de danses, la colla sardanista i la professora de violí, que va tancar la vetllada amb música festiva. També hi va haver una gran coca d’aniversari regalada per una família sòcia de tota la vida.
Abans dels parlaments, es va projectar un vídeo amb fotografies antigues del Casal, algunes de principis del segle XX. “Hi havia imatges en què gairebé no reconeixíem l’edifici”, recorda Sanchis. El president de l’entitat, Ariel Uribes, va donar la benvinguda i va reivindicar el lema de l’aniversari: “Honorant el passat, construint el futur”.
“El Casal és casa meva”
Per a Vivi Sanchis, el Casal no és només una institució. És part de la seva vida. Els seus pares, arribats de famílies catalanes emigrades a l’Argentina als anys quaranta i cinquanta, es van conèixer al Casal. “Jo vaig néixer al Casal de Catalunya. Vaig créixer corrent pels seus passadissos. El Casal és casa meva”, explica.
Aquella generació d’emigrants trobava al Casal un espai imprescindible per mantenir el vincle amb Catalunya. En una època sense WhatsApp ni correus electrònics, les cartes eren gairebé l’únic contacte amb el país. El Casal permetia parlar català, saber què passava a Catalunya i mantenir vives les arrels.
Sanchis continua avui vinculada a l’entitat com a membre de la Junta Directiva, mestra de cerimònies en molts actes i responsable del taller de sardanes, tant tradicional com de punts lliures.
El repte del relleu generacional
Tot i la força simbòlica i cultural del Casal, Sanchis reconeix que el dia a dia és exigent. “Som pocs a fer-ho”, admet. Com passa en molts casals catalans, el gran repte és incorporar noves mans, noves idees i noves generacions.
El Casal manté classes de català de dilluns a dissabte, tallers de sardanes, danses infantils i juvenils, coral, teatre infantil, violí, guió literari, country, ball en línia i, properament, trencadís. “Necessitem renovar-nos, obrir les portes a noves activitats i a noves generacions”, afirma Sanchis.
Malgrat les dificultats, el compromís continua intacte. “Quan ja no tens més força, penses que val la pena. I treus forces d’on no n’hi ha per seguir endavant”, diu.
140 anys més de presència catalana
Rosita Torres va tancar la conversa felicitant el Casal de Catalunya de Buenos Aires per aquests 140 anys i destacant el seu paper com una de les institucions catalanes més històriques del Con Sud. Sanchis va respondre amb un desig clar: “Estem lluitant perquè hi hagi com a mínim 140 anys més”.
El Casal de Catalunya de Buenos Aires continua sent una casa oberta per als catalans de l’Argentina, per als descendents d’aquella emigració i per a tots els qui volen acostar-se a la llengua, la cultura i la memòria catalana. Un pont viu entre Catalunya i l’Argentina que, 140 anys després, encara mira endavant.
