Ramon Avellana guia RAB Ràdio per un dels grans símbols de la Catalunya exterior, un edifici modernista que conserva la memòria de generacions de catalans a l’altra banda de l’Atlàntic
Hi ha llocs que expliquen una història. I n’hi ha d’altres que expliquen tot un país. Al centre de Buenos Aires, entre l’activitat frenètica de la capital argentina, al barri de Monserrat, s’aixeca un edifici que fa gairebé un segle i mig que preserva una part de la història de Catalunya. És el Casal de Catalunya de Buenos Aires, una de les institucions catalanes més antigues i importants de l’exterior.
Acompanyats de Ramon Avellana, català establert a l’Argentina des de fa dècades i profund coneixedor del Casal, els oients de RAB Ràdio descobreixen els secrets d’un edifici que és molt més que una seu associativa. És un espai de memòria, cultura i identitat que ha resistit el pas del temps durant 140 anys.
Un casal que va haver de créixer amb la comunitat
La història del Casal és també la història de l’emigració catalana a l’Argentina. A principis del segle XX, la presència catalana a Buenos Aires era tan nombrosa que l’edifici original va quedar petit. Segons explica Avellana, l’entitat va arribar a superar els 2.500 socis i això va obligar a adquirir el terreny adjacent i ampliar les instal·lacions.
L’actual edifici és el resultat d’aquesta expansió. Tot i haver nascut de la unió de dues construccions diferents, avui forma un conjunt arquitectònic perfectament integrat.
Modernisme català a l’altra banda de l’oceà
Una de les sorpreses de la visita és descobrir que bona part de l’edifici és un magnífic exemple d’arquitectura modernista.
Durant anys es va creure que les diferents façanes responien a estils diversos, però estudis impulsats per especialistes de la Universitat de Barcelona van demostrar que tot el conjunt forma part de la tradició modernista catalana, encara que construïda en etapes diferents.
Flors, formes orgàniques, ferro forjat, ceràmiques decoratives i figures humanes apareixen per tota la façana, reproduint molts dels elements característics del modernisme que també es poden trobar a Catalunya.
Entre els detalls més singulars hi ha els relleus dedicats a Ramon Llull, Pau Claris i Ausiàs March, símbols de la voluntat dels fundadors de representar la pluralitat dels Països Catalans, fa més d’un segle llarg.
La pedra de Montjuïc a Buenos Aires
Una de les històries més sorprenents té a veure amb les pedres que envolten les portes principals de l’edifici. Durant molt de temps es va pensar que provenien de pedreres argentines. Però diversos estudis van revelar una altra possibilitat molt més fascinant: que fossin pedres procedents de Montjuïc, a Barcelona, les mateixes que es van utilitzar en edificis emblemàtics de Barcelona com Santa Maria del Mar.
La hipòtesi continua despertant admiració entre els visitants i reforça encara més el vincle simbòlic entre Buenos Aires i Catalunya.
Una biblioteca única
Si hi ha un espai especialment valuós és la Biblioteca Pompeu Fabra. Amb gairebé 13.000 volums, conserva obres que en alguns casos han desaparegut de moltes biblioteques catalanes a causa de guerres, dictadures, saquejos o destruccions documentals.
«Tenim llibres aquí que no són a cap biblioteca de Catalunya», explica Avellana durant la visita. Actualment, investigadors de diferents universitats del món consulten regularment aquest fons documental, que es troba catalogat digitalment i accessible per als especialistes.
El teatre de Margarida Xirgu
La visita continua al Teatre Margarida Xirgu, una de les grans joies de l’entitat. Amb prop de 600 localitats, el teatre destaca especialment per la seva acústica, considerada una de les millors entre les sales històriques de Buenos Aires.
L’espai porta el nom de la gran actriu catalana exiliada i ha estat escenari de nombroses activitats culturals al llarg de les dècades.
També guarda una curiositat que pocs coneixen: els orígens de Les Luthiers, el mític grup humorístic argentí, estan parcialment vinculats al Casal. El seu fundador, Gerard Masana, era fill d’un soci de l’entitat i va començar aquí bona part de la seva trajectòria artística.
Un llibre d’honor excepcional
Un dels moments més emocionants de la visita arriba davant del llibre d’honor del Casal. Les seves pàgines recullen les signatures de nombroses figures que han passat per l’entitat durant més d’un segle.
Hi apareixen noms com Francesc Macià, Pau Casals, Josep Tarradellas, Gabriela Mistral, Victòria dels Àngels o Joan Manuel Serrat. Cada signatura és una petita peça d’història que ajuda a entendre la importància que ha tingut el Casal com a punt de trobada cultural entre Catalunya i l’Argentina.
Un tros de Catalunya que continua viu
Més de 140 anys després de la seva fundació, el Casal de Catalunya de Buenos Aires continua sent un espai viu, avui sota la direcció del president Ariel Vives, entrevistat també per RAB Ràdio.
Les classes de català, les activitats culturals, la biblioteca, el teatre i les múltiples iniciatives que s’hi organitzen mantenen actiu un llegat construït per generacions de catalans que van creuar l’Atlàntic sense renunciar mai a les seves arrels.
Gràcies a persones com Ramon Avellana, que han dedicat anys a preservar-ne la memòria, aquest patrimoni continua explicant una història que forma part tant de Catalunya com de l’Argentina.
Vivi Sanchís, membre de la junta directiva del Casal, també ha parlat amb el programa Connexió de RAB Ràdio per destacar els 140 anys de treball ininterromput del casal per Catalunya, la llengua i la cultura.
