La robòtica humanoide continua avançant a gran velocitat, mentre la intel·ligència artificial més potent genera preocupació a Washington i un projecte amb participació catalana entra de ple en la nova cursa espacial.
La tecnologia acostuma a avançar de manera gradual, però de tant en tant apareixen moments en què diversos sectors fan un salt endavant al mateix temps. És el que està passant actualment amb la robòtica, la intel·ligència artificial i la indústria espacial. A la darrera edició de Món Digital de RAB Ràdio, Carles Mateo va repassar algunes de les novetats que millor exemplifiquen aquesta acceleració tecnològica, des dels robots humanoides que ja treballen en fàbriques fins als sistemes d’intel·ligència artificial que han provocat preocupació dins del govern dels Estats Units.
Xiaomi vol repetir en la robòtica l’èxit que va tenir amb els cotxes
Quan Xiaomi va anunciar que fabricaria cotxes elèctrics, bona part del sector va rebre la notícia amb escepticisme. Tal com recordava Germà Capdevila durant el programa, “ningú donava dos euros” perquè una empresa coneguda pels seus telèfons mòbils fos capaç de competir amb els grans fabricants tradicionals. Tot i això, la companyia xinesa ha aconseguit consolidar-se en el sector de l’automoció i ara apunta cap a un nou objectiu: la robòtica humanoide.
El seu robot Cyber One ja participa en tasques industrials reals. Les imatges mostren màquines treballant en línies de muntatge amb una característica que, segons Mateo, és clau per entendre el futur del sector: ocupen pràcticament el mateix espai que ocuparia una persona. Això permet integrar-les en fàbriques ja existents sense necessitat de redissenyar completament les instal·lacions.
La forma humana no és una qüestió estètica. Tal com va explicar l’expert, el món està dissenyat pels humans i les feines que es volen automatitzar són precisament les que actualment fan les persones. Per això la indústria aposta per robots amb braços, mans i cames capaces de moure’s en entorns pensats originalment per als treballadors humans.

Robots que pugen escales, mantenen l’equilibri i manipulen objectes delicats
La velocitat dels avenços es fa especialment evident quan es comparen els robots actuals amb els de fa només uns anys. Si abans les demostracions consistien sovint en màquines que caminaven amb dificultats o queien amb facilitat, els nous models presenten una mobilitat cada vegada més sofisticada.
Un dels exemples mostrats al programa va ser el Lynx S10, capaç de pujar escales, superar obstacles i adaptar-se a terrenys irregulars amb una agilitat sorprenent. Alguns prototips fins i tot poden modificar la seva configuració física per adaptar-se millor a les tasques que han de realitzar.
Per a Mateo, aquesta evolució apunta cap a una realitat que pot arribar abans del que molta gent imagina. Segons va afirmar, no seria estrany que en menys de cinc anys els robots domèstics fossin prou habituals per encarregar-se de moltes de les feines rutinàries que avui fem nosaltres.
Un altre dels grans reptes de la robòtica ha estat sempre reproduir la capacitat de la mà humana. Després de milions d’anys d’evolució, la mà és una eina extraordinàriament complexa, però els nous desenvolupaments estan aconseguint resultats cada vegada més impressionants. Les mans robòtiques actuals ja poden agafar eines, cargolar peces o manipular objectes delicats gràcies a sistemes de tacte artificial que els permeten detectar el contacte i ajustar la força que exerceixen.
Aquest nivell de precisió és també el que permet veure robots jugant a tenis taula, identificant la trajectòria de la pilota i reaccionant en temps real sense intervenció humana directa.

La intel·ligència artificial que ha posat nerviós Washington
Si la robòtica avança ràpidament, la intel·ligència artificial ho fa encara més. Una de les notícies que més debat ha generat les darreres setmanes és la decisió dels Estats Units de restringir l’accés a alguns dels models més avançats desenvolupats per Anthropic, una empresa que actualment competeix directament amb OpenAI en la cursa per liderar el sector.
Segons va explicar Mateo, Anthropic està especialitzada en sistemes especialment potents per programar i resoldre problemes tècnics complexos. Alguns experts els consideren actualment els models més avançats del mercat en aquest àmbit.
La preocupació apareix perquè aquesta mateixa capacitat també podria servir per detectar vulnerabilitats informàtiques amb una eficàcia extraordinària. Trobar errors de seguretat és fonamental per protegir sistemes, però aquestes eines també podrien ser utilitzades per persones amb intencions malicioses.
L’expert va explicar que els models restringits van ser retirats després que es plantegessin dubtes sobre el seu possible ús en ciberatacs o en altres activitats considerades sensibles per a la seguretat nacional nord-americana. Tot i això, també va advertir que en aquest sector sovint es barregen qüestions tècniques amb estratègies empresarials, interessos dels inversors i operacions de màrqueting.
Com a exemple, va recordar que moltes de les afirmacions espectaculars que es fan sobre les noves intel·ligències artificials són difícils de verificar de manera independent, fet que obliga a mantenir una certa prudència davant dels anuncis més impactants.

Un cotxe solar que arriba des de Mèxic
Entre les novetats més curioses comentades al programa hi ha el TT01, un petit vehicle elèctric desenvolupat a Mèxic que incorpora panells solars al sostre.
La idea és senzilla però atractiva: aprofitar les hores d’exposició al sol per recarregar la bateria. Segons les dades presentades pels seus creadors, unes vuit hores de llum solar permeten obtenir aproximadament cinquanta quilòmetres addicionals d’autonomia. El vehicle també es pot connectar a la xarxa elèctrica convencional quan sigui necessari.
Amb una velocitat màxima d’uns 50 quilòmetres per hora i un preu que ronda els 5.000 euros en la seva versió bàsica, el TT01 està pensat principalment per a entorns urbans i podria resultar especialment interessant en països amb poca infraestructura de punts de recàrrega.

La nova cursa espacial passa per la Lluna… i també per Lleida
L’espai continua sent un dels grans escenaris de competició tecnològica del segle XXI. La NASA manté els seus plans per establir infraestructures permanents a la Lluna durant la pròxima dècada i ha encarregat diverses fases del projecte a empreses privades com Blue Origin, fundada per Jeff Bezos.
Tanmateix, els plans han patit recentment un contratemps després que un dels coets de la companyia explotés durant unes proves a la plataforma de llançament. L’incident obliga ara a veure fins a quin punt afectarà els terminis previstos per a les futures missions lunars.
Mentrestant, Catalunya també busca el seu espai dins d’aquest sector emergent. Durant el programa es va destacar el cas d’un consorci amb participació lleidatana que ha aconseguit 11,6 milions d’euros de finançament europeu per desenvolupar un motor espacial reutilitzable. L’objectiu és crear sistemes més eficients, capaços de reduir el consum de combustible i facilitar la reutilització dels components, una de les claus de la nova economia espacial.
Es tracta d’un projecte encara en desenvolupament, però que mostra com la indústria aeroespacial ja no és patrimoni exclusiu de les grans potències i com iniciatives sorgides des de Catalunya poden començar a tenir un paper en un dels sectors tecnològics amb més projecció de futur.




