El memoràndum entre el Govern i la Unió per la Mediterrània vol impulsar projectes conjunts en recerca, economia verda, llengües i cooperació al desenvolupament, i consolida Barcelona com a capital institucional de la diplomàcia mediterrània
El Govern ha fet un pas nou en la seva projecció internacional amb la signatura del primer acord de cooperació amb la Unió per la Mediterrània (UpM), l’organització intergovernamental que agrupa 43 països i treballa per reforçar la cooperació política, econòmica i social a la regió mediterrània. El memoràndum busca enfortir el paper de Catalunya dins l’espai euromediterrani i obrir una etapa de col·laboració més estructurada en àmbits com la recerca, l’economia verda, les llengües i la cooperació al desenvolupament.
L’aliança s’inscriu en una estratègia que vol situar Catalunya com a actor amb perfil propi a la Mediterrània i, al mateix temps, reforçar el pes de Barcelona com a seu del Secretariat de la UpM i com a centre institucional de referència per a la cooperació i la diplomàcia mediterrànies.
Un acord pioner per aprofundir la relació
El memoràndum és el primer d’aquestes característiques entre el Govern i la UpM i arriba després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el secretari general de l’organisme, Nasser Kamel, signessin el novembre passat una declaració d’intencions on ja expressaven la voluntat d’avançar cap a un acord formal.
Amb aquest pas, la relació entre Catalunya i la Unió per la Mediterrània deixa de ser només una proximitat institucional derivada del fet que Barcelona n’aculli la seu i passa a tenir un marc específic de cooperació, amb objectius, mecanismes de seguiment i àmbits d’actuació definits.
Un context de nou impuls mediterrani a Europa
L’acord s’emmarca en un moment en què la política mediterrània ha tornat a guanyar pes dins la Unió Europea. Entre els elements que expliquen aquest nou context hi ha la creació d’una figura específica de comissària europea per a la regió i el desplegament del nou Pacte per la Mediterrània, signat a Barcelona el novembre passat.
Aquest escenari dona més centralitat a la UpM com a plataforma de cooperació i reforça la idea que la Mediterrània torna a ser vista com un espai estratègic, no només per raons geopolítiques, sinó també per la necessitat de cooperar en matèries com l’energia, l’aigua, les migracions, la joventut o el desenvolupament sostenible.
Recerca, transició verda i desenvolupament
El document preveu accions concretes en diversos camps. Entre els àmbits d’actuació hi ha la recerca i la transferència de coneixement, l’educació superior, la joventut, la igualtat de gènere, l’economia verda, la cultura, la gestió de l’aigua, la transició energètica i la cooperació al desenvolupament.
La selecció d’aquests sectors apunta a una voluntat de treballar sobre qüestions que afecten de manera transversal el conjunt de la regió mediterrània. No es tracta només d’un acord simbòlic o diplomàtic, sinó d’un marc pensat per generar sinergies en àmbits on Catalunya ja vol tenir una presència activa i reconeguda.
La llengua catalana entra en el memoràndum
Un dels aspectes més singulars del pacte és que inclou també la llengua catalana, amb el compromís explícit de promoure’n el coneixement i l’ús dins la mateixa UpM en el marc del Pacte Nacional per la Llengua.
Aquesta incorporació dona una dimensió política i cultural específica a l’acord. No només es tracta d’impulsar cooperació tècnica o sectorial, sinó també de reforçar la presència de la llengua catalana en espais internacionals i de fer-la visible en un organisme multilateral amb seu a Barcelona.
Barcelona consolida el seu paper mediterrani
L’acord contribueix també a reforçar la posició de Barcelona com a capital institucional de la cooperació mediterrània. La ciutat no és només l’escenari físic on s’ubica el Secretariat de la UpM, sinó que aspira a consolidar-se com a node de relació política, diplomàtica i tècnica entre les dues ribes de la Mediterrània.
En aquest sentit, el memoràndum no només projecta Catalunya cap a l’exterior, sinó que ajuda a donar més densitat política a la presència internacional de Barcelona, vinculant-la a una regió on es creuen alguns dels grans reptes globals del present: canvi climàtic, desigualtats, mobilitat humana, recursos naturals i estabilitat política.
Seguiment institucional i revisió periòdica
Per assegurar el desplegament efectiu del memoràndum, s’han previst dos instruments de governança. D’una banda, un Comitè de Coordinació Institucional, que es reunirà anualment; de l’altra, un Comitè de Seguiment Tècnic, amb reunions trimestrals.
A més, l’acord serà revisat cada tres anys, una clàusula que apunta a la voluntat de convertir-lo en un mecanisme viu, capaç d’adaptar-se a l’evolució del context mediterrani i als resultats que es vagin obtenint.
Una aposta exterior amb accent mediterrani
Amb aquest primer acord formal amb la UpM, el Govern vol reforçar la seva política mediterrània i situar Catalunya com un actor amb capacitat de proposta dins un espai especialment sensible i estratègic per al futur d’Europa. La Mediterrània deixa de ser només un marc geogràfic o simbòlic i es converteix en un camp d’acció concreta per a l’agenda exterior catalana.
Més enllà de l’abast institucional del memoràndum, el missatge de fons és clar: Catalunya vol jugar un paper més visible en la construcció de respostes compartides per a la regió, i fer-ho des de Barcelona, aprofitant la centralitat de la ciutat i el pes polític creixent de la cooperació euromediterrània.
