L’escriptor i traductor explica a RAB Ràdio els reptes d’adaptar la literatura catalana a l’espanyol mexicà i reivindica el paper dels traductors com a ponts entre cultures
Quan una novel·la catalana arriba a les mans d’un lector mexicà, poques vegades aquest és conscient de totes les decisions, matisos i dilemes que hi ha darrere de cada pàgina. Però és precisament en aquest espai invisible on treballen els traductors, figures imprescindibles perquè les històries puguin travessar fronteres lingüístiques i culturals.
Aquest és el tema central de la conversa que Miriam Aymamí manté a Connexió Mèxic amb l’escriptor i traductor Mariano del Cueto, un autor nascut a Barcelona però establert a Mèxic des dels tres anys que s’ha especialitzat en la traducció de literatura catalana a l’espanyol mexicà.
Entre Barcelona i Mèxic
La trajectòria de Del Cueto és, en certa manera, una història de dues cultures. Tot i haver crescut i format-se a Mèxic, mai no ha perdut el contacte amb la llengua catalana, present en la seva família i en el seu interès acadèmic. Durant els seus estudis universitaris a la UNAM ja va començar a investigar el paper de la llengua en la construcció de la identitat, un camí que acabaria conduint-lo cap a la traducció literària.
Amb el temps, l’interès per les llengües i la literatura es va convertir en una activitat professional. La seva oportunitat va arribar gràcies a diversos projectes impulsats per l’Institut Ramon Llull per fomentar la traducció de literatura catalana a les diferents variants de l’espanyol d’Amèrica Llatina.
Per què no és el mateix traduir per a Madrid que per a Mèxic?
Una de les reflexions més interessants de l’entrevista té a veure amb les diferències entre els lectors hispanoamericans i els de l’Estat espanyol.
Segons Del Cueto, moltes obres catalanes arriben a l’Amèrica Llatina traduïdes des d’Espanya i conserven expressions, construccions lingüístiques i referències que poden resultar artificials o poc naturals per a un lector mexicà.
Per aquest motiu, defensa la necessitat que les traduccions destinades a Mèxic, Argentina, Xile o Colòmbia siguin realitzades per professionals que coneguin profundament les particularitats de cada comunitat lingüística.
«La literatura catalana sovint viatja mal», afirma, no perquè els autors no interessin, sinó perquè les traduccions no sempre connecten amb els hàbits de lectura dels nous públics.
El cas dels “pixapins”
L’entrevista ofereix un exemple especialment revelador sobre la complexitat de la traducció.
Durant el treball sobre la novel·la La pell del món, de l’escriptor Xavier Mas Craviotto, Del Cueto es va trobar amb una paraula molt vinculada a la cultura catalana: «pixapins».
La traducció literal no tenia sentit per a un lector mexicà. El repte consistia a transmetre la mateixa càrrega cultural i emocional sense perdre la intenció original de l’autor.
La seva solució va ser adaptar el concepte a una expressió equivalent que evoqués la mateixa idea en el context mexicà. Per al traductor, aquest és precisament el nucli de la feina: entendre què vol comunicar el text i trobar la millor manera de reproduir-ne l’efecte en una altra llengua.
Un pont per a la literatura catalana
Del Cueto considera que la traducció és una eina fonamental perquè la literatura catalana pugui arribar a nous lectors.
Cita exemples recents d’autors que han aconseguit una notable projecció internacional, però recorda que molts noms essencials de la literatura catalana continuen sent pràcticament desconeguts per al gran públic mexicà.
Figures com Pere Calders o Mercè Rodoreda gaudeixen d’un enorme prestigi a Catalunya, però sovint tenen una presència molt limitada a les llibreries mexicanes.
Per això considera especialment valuosos els programes de suport a la traducció impulsats per l’Institut Ramon Llull, que faciliten la publicació d’obres catalanes en mercats internacionals.
Els grans invisibles de la indústria editorial
La conversa també aborda una reivindicació habitual entre els professionals del sector: el poc reconeixement que reben els traductors.
Del Cueto lamenta que moltes grans editorials continuïn relegant el nom dels traductors a la pàgina legal del llibre, mentre que editorials independents i universitàries tendeixen a donar-los una major visibilitat.
Per a ell, la traducció és una forma de creació que requereix coneixements lingüístics, culturals i literaris molt especialitzats, i defensa que els professionals que la fan possible haurien de tenir un reconeixement més gran dins del món editorial.
Nous projectes
Després de traduir obres de Xavier Mas Craviotto i de l’escriptora Maria Canelles, Del Cueto ja treballa en nous projectes vinculats a la literatura catalana.
A finals d’any participarà en una trobada internacional de traductors a Catalunya i manté converses amb diverses editorials per emprendre noves traduccions.
Un pas més en una trajectòria que demostra que les llengües no són murs, sinó ponts. I que, sovint, són els traductors els qui construeixen aquests ponts perquè les històries puguin continuar viatjant.
