Antoni Montserrat analitza a Context Luxemburg el nou reglament europeu de retorns i alerta sobre la situació cada vegada més delicada del poble sahrauí
La Unió Europea ha aprovat una de les reformes migratòries més controvertides dels darrers anys. El nou reglament de retorns, que forma part del Pacte Europeu de Migració i Asil, permetrà crear centres externs en tercers països on seran traslladades les persones que esperen una resolució sobre la seva sol·licitud d’asil o que han rebut una resposta negativa. La decisió ha provocat un intens debat polític i ha generat escenes inèdites al Parlament Europeu.
Aquesta és una de les qüestions que aborda Antoni Montserrat a Context Luxemburg, juntament amb una altra crisi sovint absent de l’agenda internacional: la situació del Sàhara Occidental i del poble sahrauí.
Una votació que va acabar amb crits i insults
Segons explica Montserrat, el Parlament Europeu va viure una de les sessions més tenses que es recorden després de l’aprovació del reglament.
La nova normativa permet externalitzar la gestió de persones migrants cap a països tercers. Diversos estats membres ja estudien la possibilitat d’utilitzar centres situats en països com Ruanda, Tanzània o Uzbekistan, seguint models similars als que alguns governs europeus havien intentat impulsar anteriorment.
La votació va ser aprovada amb una majoria àmplia, però va provocar una forta confrontació entre grups polítics. Diversos eurodiputats de l’extrema dreta van celebrar el resultat amb crits de «Send them back», mentre que els sectors crítics denunciaven una vulneració dels drets humans i responien amb càntics de protesta.
El problema de les expulsions
L’objectiu principal de la reforma és augmentar l’execució de les ordres de retorn. Actualment, només una petita part de les persones a qui es denega el dret d’asil acaba sent efectivament retornada al seu país d’origen. Segons Montserrat, això no és conseqüència d’una manca de voluntat política, sinó de les dificultats pràctiques per aconseguir que els països d’origen acceptin el retorn dels seus ciutadans.
Països com el Marroc, Algèria o Tunísia han limitat o dificultat aquestes devolucions en nombroses ocasions, fet que ha generat tensions recurrents amb la Unió Europea.
Per al col·laborador de RAB Ràdio, la creació de centres externs no resol el problema de fons i corre el risc de generar nous espais d’incertesa jurídica i humanitària per a milers de persones que podrien quedar atrapades durant anys en una situació de limbe legal.
El conflicte oblidat del Sàhara
La segona part de la conversa posa el focus sobre el Sàhara Occidental, un dels conflictes més llargs i menys visibles de l’escenari internacional.
Montserrat recorda que els sahrauís continuen patint una situació excepcional: molts d’ells segueixen sent apàtrides i, per tant, no disposen de la protecció que ofereix una nacionalitat reconeguda.
Aquest fet té conseqüències directes també a l’Estat espanyol. La recent regulació extraordinària per a persones migrants exclou els apàtrides, cosa que deixa fora molts sahrauís residents que no poden accedir als mateixos mecanismes de regularització que altres col·lectius.
El debat sobre la nacionalitat espanyola
Una de les iniciatives que continua pendent és la proposta per facilitar la nacionalitat espanyola als sahrauís que van ser ciutadans espanyols abans de 1976, quan el territori encara era administrat per Espanya.
La mesura podria beneficiar prop de 200.000 persones i compta amb un ampli suport parlamentari, tot i que la seva tramitació continua encallada.
Per als seus defensors, aquesta iniciativa no resol el conflicte polític del Sàhara, però sí que ofereix una protecció jurídica a milers de persones que continuen patint les conseqüències d’una descolonització inacabada.
Escalada militar i interessos econòmics
Montserrat també alerta de l’evolució del conflicte sobre el terreny. Segons explica, el Marroc ha intensificat les seves operacions contra dirigents del Front Polisario mitjançant l’ús de drons, una estratègia que recorda altres conflictes recents i que podria augmentar encara més la tensió a la regió.
Al mateix temps, diverses empreses internacionals han començat a rebre concessions econòmiques al territori sahrauí ocupat, especialment en sectors com l’energia, la mineria i els recursos marítims.
Aquesta situació és objecte de controvèrsia jurídica, ja que diverses resolucions internacionals qüestionen la legitimitat del Marroc per gestionar aquests recursos sense el consentiment del poble sahrauí.
Dos debats que defineixen el futur d’Europa
Tot i tractar qüestions aparentment diferents, la política migratòria europea i el conflicte del Sàhara comparteixen un mateix element: la dificultat de gestionar situacions complexes sense renunciar als principis de drets humans i dret internacional.
El debat sobre els refugiats, les fronteres, l’acollida i les responsabilitats històriques continuarà marcant l’agenda europea durant els pròxims anys. I, mentre això passa, el poble sahrauí continua esperant una solució que fa dècades que no arriba.
