ENTREVISTES

El millor any de les seves vides: tres estudiants europees expliquen què han descobert a Catalunya

La Maia, la Sára i l’Iris han passat un curs complet vivint amb famílies catalanes gràcies a un programa d’intercanvi i asseguren que l’experiència els ha canviat la manera de veure el món

Deixar la família, els amics i el país d’origen amb només disset anys no és una decisió fàcil. Però per a la Maia Rownicka, la Sára Zámostná i l’Iris Pischiutti, tres estudiants procedents de Polònia, la República Txeca i Itàlia, respectivament, aquesta aposta s’ha convertit en una de les experiències més importants de les seves vides.

Les tres joves han passat l’últim curs acadèmic a Catalunya gràcies a un programa d’intercanvi internacional d’AFS Intercultura. Durant mesos han viscut amb famílies catalanes, han estudiat en instituts del país i han après català mentre descobrien una cultura diferent de la seva. Ara, a punt de tornar a casa, han compartit les seves impressions als micròfons de RAB Ràdio.

Un any que les ha fet créixer

Tot i que les tres coincideixen a definir l’experiència com a extraordinària, també reconeixen que els primers mesos van ser difícils.

L’adaptació a una nova llengua, una nova família i un nou entorn va posar-les a prova. La Maia explica que va haver-hi moments en què va plantejar-se tornar a Polònia, però considera que sortir de la zona de confort és precisament el que permet créixer personalment.

La Sára assegura que ha estat «el millor any de la seva vida» i destaca que l’experiència l’ha ajudat a guanyar confiança i autonomia. L’Iris, per la seva banda, recorda especialment els primers mesos, quan trobava molt a faltar Itàlia, però afirma que amb el temps Catalunya també s’ha convertit en casa seva.

Les famílies catalanes, una peça clau

Si hi ha un element que les tres destaquen per sobre de tot és el paper de les famílies d’acollida. Per a la Maia, la relació amb la seva família catalana ha estat tan estreta que assegura que avui la considera una família més. La Sára explica que la comunicació constant ha estat fonamental perquè la convivència funcionés des del primer dia.

L’Iris, que va canviar de família durant el curs, reconeix que va ser precisament aquest canvi el que li va permetre començar a gaudir plenament de l’experiència.

Aprendre català i començar de zero

L’arribada als instituts catalans també va representar un repte. Quan van començar les classes, moltes vegades no entenien les converses ni sabien com relacionar-se amb els companys. Tot i això, expliquen que la majoria d’alumnes es van mostrar oberts a ajudar-les i a integrar-les.

La Maia recorda que va arribar a plantejar-se dues opcions: «plorar o aprendre la llengua». Finalment va optar per la segona. I avui les tres mantenen una conversa fluida en català, una llengua que fa només uns mesos els era completament desconeguda.

Estudiants d'intercanvi d'AFS a l'estudi de RAB Ràdio / RAB
Estudiants d’intercanvi d’AFS a l’estudi de RAB Ràdio / RAB

Catalunya a la maleta

Preguntades per allò que s’enduran de Catalunya, les respostes van més enllà dels objectes. La Sára confessa que no marxarà sense un setrill per posar oli al pa amb tomàquet. La Maia assegura que omplirà la maleta de records, fotografies i petits objectes que li permetin reviure l’experiència. I totes tres coincideixen a destacar la gastronomia catalana com una de les grans descobertes del seu any al país.

Un missatge per als futurs estudiants

Quan se’ls pregunta què dirien a altres joves que es plantegen fer un intercanvi, la resposta és immediata: «fes-ho». Per a elles, viure un any en un altre país és una oportunitat única per conèixer noves cultures, aprendre idiomes, fer amistats internacionals i descobrir aspectes d’un mateix que difícilment apareixen sense sortir de l’entorn habitual.

També tenen un missatge per a les famílies catalanes que es plantegin acollir estudiants: és una experiència enriquidora, però cal assumir-la amb compromís, comunicació i ganes d’obrir-se a una realitat diferent.

Quan tornin a Polònia, la República Txeca i Itàlia, la Maia, la Sára i l’Iris deixaran enrere un any que recordaran sempre. Però també s’enduran una cosa que difícilment perdran: un vincle permanent amb Catalunya.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds