El festival incorpora noves propostes sobre memòria, identitat i deshumanització, alhora que activa una commemoració del mig segle d’història amb curtmetratges, arxiu obert, una festa al Teatre Grec i l’esdeveniment especial Arrels de llum
El Festival Grec ha presentat aquest dimecres noves propostes teatrals de la seva pròxima edició, amb estrenes destacades signades per Llàtzer Garcia, Carme Portaceli i Joan Arqué, i ha aprofitat també per desplegar la programació especial amb què commemorarà els seus 50 anys d’història. El certamen reforça així una línia marcada per la reflexió sobre la memòria, la identitat, els silencis familiars i les zones més grises de la condició humana, alhora que converteix el seu aniversari en una celebració cultural de gran abast.
Entre les noves produccions anunciades hi ha Grans bardisses, de Llàtzer Garcia; Bovary, la reinterpretació contemporània de Madame Bovary impulsada per Carme Portaceli i Michael de Cock; i No miris, de Joan Arqué, una proposta escènica sobre el mal, la complicitat i la memòria.
Llàtzer Garcia estrena una peça sobre absència i memòria
Una de les grans novetats del festival serà Grans bardisses, la nova creació de Llàtzer Garcia, que es podrà veure de l’1 al 3 de juliol al Teatre Lliure. La peça, guardonada amb el Premi Quim Masó, parteix de la trobada de tres germanes a la casa familiar construïda pel seu pare durant una diada de Sant Jordi. El que havia de ser un retorn íntim a un espai compartit acaba convertint-se en una confrontació amb els records, els fantasmes i els silencis del passat.
Amb interpretacions d’Anna Alarcón, Clàudia Benito i Carlota Olcina, l’obra s’articula com una reflexió sobre l’absència, la memòria i els vincles que persisteixen dins els espais familiars. El muntatge aprofundeix en els estats emocionals dels personatges i en la manera com la memòria condiciona el present.
Portaceli revisita Madame Bovary en forma d’òpera contemporània
El 4 i 5 de juliol, el TNC acollirà Bovary, una nova aproximació escènica a l’univers de Gustave Flaubert a través de la mirada de Carme Portaceli i Michael de Cock. En aquesta ocasió, el personatge d’Emma Rouault es trasllada a una òpera contemporània amb música de Harold Noben, direcció musical de Debora Waldman i la participació de l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC.
La proposta vol preguntar-se qui seria avui Madame Bovary, quins buits continuaria arrossegant i quines convencions socials la portarien encara a la desesperació. El muntatge no es limita, per tant, a recuperar un clàssic, sinó que en proposa una lectura actual, centrada en les fractures íntimes i en els condicionants contemporanis.
Joan Arqué aborda les “zones grises” del mal
També al juliol, concretament els dies 9 i 10, la Sala Teatre del CCCB acollirà No miris, una producció de Cultura i Conflicte dirigida per Joan Arqué i interpretada per Pep Cruz, Marta Marco i Erol Ileri.
El muntatge explora la complicitat personal amb l’horror, la deshumanització i els límits del mal, i ho fa a partir del viatge personal de Verónica Estay Stange, filla de represaliats de la dictadura xilena i neboda del repressor Miguel Estay, conegut com El Fanta. L’obra es pregunta com es construeix la identitat d’un monstre, com s’encaixa l’herència del mal dins d’una família i quins mecanismes entren en joc davant el dolor transmès entre generacions.
La proposta es complementa amb el pòdcast La mala memòria. Àlbum sonor contra l’oblit, reforçant així el caràcter expandit del projecte.
Més memòria, educació i deshumanització
La programació presentada inclou també altres propostes que reforcen aquesta mirada cap als silencis històrics, la responsabilitat moral i les fractures contemporànies. Del 9 al 19 de juliol, el TNC acollirà Nascuts lliures, una nova creació de Carles Fernández Giua i La Conquesta del Pol Sud, que combina ficció i no-ficció a partir de testimonis de professionals de l’educació per reflexionar sobre el coneixement i la transformació en un món inestable.
Els dies 15 i 16 de juliol, a l’Espai Lliure del Teatre Lliure, es podrà veure El pacte de l’oblit, de Sergi Casero, una conferència performativa que utilitza la llum com a llenguatge per disseccionar silencis familiars i polítics heretats des de l’inici del franquisme.
Més endavant, els dies 24 i 25 de juliol, també al Lliure, La Mala Companyia presentarà A la colònia penitenciària, una relectura en clau de thriller i sàtira fosca del text de Franz Kafka, centrada en la deshumanització de la justícia i el control estatal.
A la Fundació Joan Brossa Centre de les Arts Lliures, del 13 al 22 de juliol, el col·lectiu AMAGA oferirà Qui hi ha, una peça que combina il·lusionisme i moviment per endinsar-se en els mals del present a través d’un malson contemporani.
El Grec celebra mig segle d’història
La roda de premsa també ha servit per presentar la commemoració dels 50 anys del Grec, que s’articularà en quatre grans moments. El primer serà una gran festa al Teatre Grec, amb la participació de Mario Gas, la projecció de quatre curtmetratges dirigits per Sílvia Munt, Núria Giménez Lorang, Jaume Claret Muxart i Marc Salicrú, i una cloenda festiva als jardins amb Losinformalls DJ.
Aquesta celebració tindrà lloc el 8 de juliol i servirà com a acte simbòlic per recordar els orígens del festival, nascut el 1976, i connectar-los amb el present.
Un concert excepcional a la Sagrada Família
El segon gran moment de la commemoració serà el concert Arrels de llum, programat per al 17 de juliol a la Sagrada Família. Es tracta d’una col·laboració inèdita entre el festival i el temple, inspirada en la vinculació de Gaudí amb la natura i concebuda com un esdeveniment singular que uneix dues grans institucions culturals de la ciutat.
El concert comptarà amb les veus del Cor Cererols, dirigit per Marc Díaz, i de les cantants Lídia Pujol i Maria Arnal, amb curadoria de Josep Barcons. El projecte vol convertir-se en un dels grans moments simbòlics d’aquesta edició especial.
Un arxiu obert i un diàleg amb el passat
La celebració del mig segle del festival es completarà amb dues iniciatives més. D’una banda, la posada en marxa d’un arxiu obert amb vocació de continuïtat, pensat per documentar, activar i fer accessible la memòria de les arts escèniques i la trajectòria del Grec.
De l’altra, un projecte anomenat mirall històric, ideat per Juan Carlos Olivares, que connectarà els muntatges d’enguany amb produccions d’edicions anteriors per establir correspondències, relacions i reverberacions entre el passat i el present del festival.
Un Grec que mira enrere per continuar avançant
Amb aquest conjunt de propostes, el Grec combina la voluntat d’obrir nous espais de creació escènica amb la necessitat de revisar i reivindicar la seva pròpia trajectòria. Les noves obres posen l’accent en temes com la memòria, el mal, l’educació, la deshumanització o la identitat, mentre que la commemoració dels 50 anys vol situar el festival dins una història cultural més àmplia, feta de democràcia, llibertat creativa i transformació de la ciutat.
El resultat és una edició que no només presenta nous muntatges, sinó que també es pensa a si mateixa com a espai de memòria i de futur.
