El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior defensa a Barcelona que la cooperació amb el Japó és clau en un context global d’incertesa i situa la relació bilateral com una via per obrir noves oportunitats en innovació, recerca i indústries creatives
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha reivindicat la celebració del Fòrum Econòmic i Cultural Catalunya-Japó 2026 com una passa significativa per enfortir les relacions entre Catalunya i el Japó en un moment d’inestabilitat internacional i de reconfiguració de les aliances globals. En l’acte de cloenda del fòrum, celebrat al Palau de Pedralbes i organitzat pel grup mediàtic japonès Nikkei amb la col·laboració de la Generalitat, Duch ha defensat que la cooperació amb un soci “fiable i respectat” com el Japó és avui més necessària que mai.
El conseller ha situat aquesta relació en el marc d’un món marcat per la incertesa, la transformació tecnològica i la necessitat de reduir dependències excessives. En aquest escenari, ha sostingut que aprofundir els vincles amb socis asiàtics prioritaris com el Japó permet a Catalunya reforçar la seva presència internacional i explorar nous camps de col·laboració amb valor estratègic.
Un fòrum per reforçar una relació de futur
Duch ha presentat la jornada com una oportunitat per consolidar una “aliança de futur” entre Catalunya i el Japó, capaç de generar valor compartit i d’actuar com a pont entre cultures. La trobada ha reunit representants polítics, empresarials, acadèmics i culturals, i ha volgut projectar la relació bilateral més enllà dels vincles institucionals, situant-la també en el terreny de la innovació, del coneixement i de la cooperació econòmica.
Segons el conseller, l’aprofundiment d’aquesta relació forma part d’una aposta més àmplia del Govern per obrir nous espais d’entesa amb Àsia i per reforçar el perfil exterior de Catalunya en un moment en què les aliances estables guanyen pes en la política internacional.

Tecnologies, recerca i creativitat com a eixos compartits
En la seva intervenció, Duch ha remarcat que el Japó és un soci especialment rellevant per obrir col·laboracions en sectors estratègics com les tecnologies de frontera, la recerca, les indústries creatives, el turisme sostenible o la gastronomia. Precisament aquests àmbits han centrat part de les taules rodones celebrades durant el fòrum.
La lectura del Govern és que la relació amb el Japó no s’ha de limitar al comerç o a la diplomàcia clàssica, sinó que pot créixer en espais de cooperació vinculats a la innovació i a sectors d’alt valor afegit. En aquest sentit, el fòrum ha volgut ser també una plataforma per identificar interessos comuns i possibles nous projectes compartits.
L’Estratègia Àsia, marc de referència
Duch ha recordat que el Govern va aprovar fa uns mesos una Estratègia Àsia que fixa prioritats, projectes i terminis d’actuació per reforçar la presència catalana al continent. Dins aquest full de ruta, la intensificació de les relacions amb el Japó ocupa un lloc destacat.
Aquesta estratègia dona coherència institucional a una relació que el Govern considera prioritària i vol convertir en més estructural. El fòrum amb Nikkei s’inscriu, així, en una política exterior que aspira a ser més sostinguda, més definida i més connectada amb les transformacions econòmiques i geopolítiques globals.
Una relació amb arrels històriques i pes econòmic
Els vincles entre Catalunya i el Japó no són nous. La relació es remunta a la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit celebrada a Barcelona el 1921, i des d’aleshores s’ha anat construint una connexió sostinguda en els camps cultural i econòmic. Avui, més de 180 empreses japoneses operen a Catalunya, una dada que evidencia la solidesa d’aquesta presència i el pes del Japó com a actor empresarial al país.
Aquesta base econòmica ajuda a entendre per què el Govern situa el Japó entre els països prioritaris de la seva acció exterior. No es tracta només d’un mercat llunyà amb interès potencial, sinó d’un soci amb una implantació real i amb capacitat de generar intercanvi en múltiples àmbits.

L’Any Catalunya-Japó com a impuls recent
El conseller ha emmarcat també el fòrum en la dinàmica oberta per l’Any Catalunya-Japó, celebrat entre març del 2025 i març del 2026. Aquesta commemoració, alineada amb el Pla Japó 2024-2027 i amb l’Estratègia Àsia 2025-2030, ha servit per intensificar els vincles institucionals, culturals, gastronòmics, arquitectònics, econòmics i científics entre els dos territoris.
Entre les més de 130 activitats celebrades a Catalunya i al Japó, han destacat la presència catalana a l’Exposició Universal d’Osaka, la signatura d’un memoràndum amb la ciutat de Kyoto i la celebració de Sant Jordi i de la Diada Nacional de Catalunya al país asiàtic. Tot plegat ha contribuït a donar més profunditat i visibilitat a una relació que el Govern vol continuar ampliant.
Barcelona vol ser plataforma de connexió amb el Japó
La celebració del fòrum al Palau de Pedralbes reforça també el paper de Barcelona com a espai de trobada i plataforma de projecció en aquesta relació. No és casual que la ciutat acollís l’octubre passat el 25è Fòrum Espanya-Japó, vint anys després de l’última edició barcelonina.
En aquella trobada, el president Salvador Illa ja va expressar la voluntat de fer realitat, al més aviat possible, una connexió aèria directa entre Barcelona i Tòquio per reforçar els intercanvis empresarials, la inversió i la circulació de coneixement. El fòrum amb Nikkei encaixa dins aquesta mateixa lògica de consolidació de Barcelona com a node de relació estable amb el Japó.
Nikkei, altaveu d’una projecció global
Duch ha agraït explícitament el paper de Nikkei Inc., el gran conglomerat mediàtic japonès especialitzat en informació econòmica i financera, per haver fet possible la jornada. Segons ha dit, la seva implicació ha ofert a Catalunya una oportunitat per projectar-se com un actor global, competitiu i fiable.
No és un detall menor: la participació d’un grup com Nikkei reforça la dimensió internacional del fòrum i n’amplifica la capacitat de projecció. En aquest sentit, la trobada no només ha estat un espai de debat, sinó també una operació de posicionament exterior.

Una aliança que el Govern vol fer madura
En el tram final de la seva intervenció, el conseller ha insistit que el Govern vol continuar treballant per construir una aliança madura amb el Japó i s’ha mostrat convençut que la relació continuarà creixent i es convertirà en un referent de cooperació.
El missatge de fons és que Catalunya vol aprofitar el fòrum no com una cita aïllada, sinó com una baula més dins una relació que combina economia, cultura, recerca i diplomàcia pública. En un moment en què el món obliga a repensar dependències i aliances, el Govern situa el Japó com un soci central per al seu desplegament asiàtic i per a la projecció internacional del país.


