El congrés internacional d’innovació del Sónar reuneix a la Llotja de Mar artistes, investigadors i tecnòlegs de referència mundial per debatre sobre intel·ligència artificial, creativitat i el futur d’Internet en una de les trobades més influents del sector a escala global.
Mentre la intel·ligència artificial ocupa titulars arreu del món i transforma sectors sencers de l’economia i la cultura, Barcelona torna a convertir-se aquests dies en un dels principals centres internacionals de reflexió sobre el futur tecnològic. Ho fa amb una nova edició del Sónar+D, el congrés d’innovació i creativitat que acompanya el festival Sónar i que, des de fa més d’una dècada, s’ha consolidat com una de les cites més influents del planeta en l’àmbit de les tecnologies creatives.
L’edició d’enguany, que se celebra els dies 18 i 19 de juny, estrena escenari a la històrica Llotja de Mar de Barcelona. El canvi d’ubicació no és només una qüestió logística. Simbolitza també una de les idees centrals que travessen aquesta edició: la necessitat de connectar passat i futur, tradició i innovació, patrimoni i experimentació tecnològica.
La proposta reuneix creadors, artistes digitals, investigadors, programadors, empreses tecnològiques, institucions culturals i públic especialitzat procedents de diversos països en un espai que va molt més enllà de les conferències convencionals. Durant dos dies, la Llotja es transforma en un laboratori obert on es comparteixen idees, projectes i preguntes sobre com la tecnologia està redefinint la manera de crear, comunicar-nos i relacionar-nos amb el món.
Una trobada de referència internacional
El Sónar+D és avui una de les grans plataformes globals dedicades a explorar la relació entre creativitat i tecnologia. Any rere any, Barcelona es converteix en punt de trobada d’alguns dels noms més destacats de l’art digital, la innovació cultural i la recerca tecnològica.
La dimensió internacional del congrés queda reflectida tant en la procedència dels participants com en la diversitat dels projectes presentats. Les seves activitats serveixen sovint com a aparador de tendències que mesos després arriben a institucions culturals, universitats, empreses creatives i grans esdeveniments tecnològics d’arreu del món.
L’edició del 2026 gira al voltant de tres grans eixos temàtics. El primer és la relació entre la música i la intel·ligència artificial en una etapa en què aquesta tecnologia ja forma part dels processos creatius. El segon planteja la necessitat d’anar més enllà de les pantalles per recuperar experiències més físiques, sensorials i humanes. El tercer reflexiona sobre possibles alternatives a un Internet cada vegada més condicionat pels interessos comercials i les grans plataformes digitals.
Pensar la tecnologia sense por
Una de les idees que apareix de manera recurrent en les diferents activitats és la necessitat de superar tant l’entusiasme acrític com els discursos apocalíptics sobre les noves tecnologies.
La comissària del Sónar+D, Cristina Checa, defensa que l’objectiu principal és fomentar una actitud activa davant dels canvis tecnològics. Per això, el congrés aposta per un format que convida el públic a experimentar, participar i qüestionar-se els impactes socials, culturals i ètics de les eines digitals.
Segons Checa, el contrast entre l’avantguarda tecnològica i els espais històrics de la Llotja de Mar reforça precisament aquesta mirada. “Sempre que es mira al futur s’ha de mirar una mica al passat”, assenyala.
L’esperit crític és també un dels fils conductors de moltes de les instal·lacions i debats. Les propostes no es limiten a mostrar les possibilitats de la tecnologia, sinó que plantegen preguntes sobre la memòria digital, la relació amb la natura, els límits de l’automatització o el futur de la creativitat humana.
Artistes, investigadors i creadors de tot el món
La programació reuneix algunes de les veus més destacades del panorama internacional. Entre elles hi ha el consultor australià Eugene Healey; Yancey Strickler, conegut per les seves reflexions sobre l’economia digital dels creadors; l’artista digital niceaunties; la catalana Joana Moll, una de les figures més reconegudes de l’art crític vinculat a Internet; l’artista Mónica Rikić o el japonès Daito Manabe, referent mundial en la fusió entre tecnologia, música i arts visuals.
Les activitats inclouen conferències, taules rodones, lectures col·lectives, tallers especialitzats i trobades amb creadors que comparteixen els seus processos de treball i les eines que utilitzen.
A tot això s’hi sumen actuacions en directe que combinen música, dansa, performance, arts digitals i intel·ligència artificial, consolidant el caràcter híbrid que ha fet del Sónar+D una proposta singular dins del panorama internacional.
Una gran exposició sobre el futur
Un dels grans atractius del congrés és la seva dimensió expositiva. Les diferents sales de la Llotja de Mar acullen instal·lacions interactives, experiències immersives i projectes experimentals que permeten al públic interactuar directament amb les tecnologies presentades.
Entre les propostes hi ha projectes impulsats per Arts Korea Lab, les instal·lacions sonores i cinètiques de l’estudi belga Superbe o els treballs desenvolupats per Volvox Labs en col·laboració amb OFFF Barcelona. També destaca la participació de la NEWART Foundation, especialitzada en art digital i nous mitjans.
Els artistes presents comparteixen una mateixa idea: la tecnologia és una eina que pot ampliar les possibilitats creatives i ajudar a construir noves formes de relació amb el món. Però perquè això sigui possible, coincideixen, cal desenvolupar-la amb criteris ètics, comunitaris i humans.
És precisament aquest equilibri entre innovació, creativitat i reflexió crítica el que ha convertit el Sónar+D en una de les grans cites internacionals de la cultura digital. Un espai on no només es mostren les tecnologies del futur, sinó on també es debat quin futur es vol construir amb elles.
