La cambra dona llum verda per unanimitat a una norma pionera que crea un cens català, reconeix les víctimes i preveu sancions de fins a 100.000 euros, en un país on la superfície de cobertes amb amiant equival encara a tota la ciutat de Sabadell
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la llei per a l’erradicació de l’amiant, una norma que vol encarar de manera definitiva un dels grans passius ambientals i de salut pública del país. La llei ha tirat endavant per unanimitat, tot i que Vox i el PPC s’han abstingut en alguns punts, i estableix un nou marc jurídic per identificar, gestionar i retirar aquest material contaminant dels edificis i instal·lacions de Catalunya.
L’aprovació arriba en un moment en què el problema continua tenint una dimensió molt notable. Segons el cens oficial de cobertes amb fibrociment, actualitzat aquest abril, a Catalunya encara hi ha 121.982 teulades amb presència d’amiant, amb un pes estimat de 683.000 tones. Si aquestes cobertes es posessin una al costat de l’altra, ocuparien una superfície de 38,6 quilòmetres quadrats, aproximadament l’equivalent a la ciutat de Sabadell.
Una llei per obrir “l’etapa definitiva”
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat la norma com una llei “pionera” a Europa que enceta “l’etapa definitiva” per eliminar l’amiant del país. Segons ha afirmat, la nova regulació dota les administracions i la societat de les eines necessàries per continuar avançant fins que aquest material passi a la història de Catalunya.
Paneque també ha volgut reconèixer la feina feta en la legislatura anterior i ha recordat que el projecte de llei es va començar a elaborar durant el govern de Pere Aragonès, tot i que va decaure per l’avançament electoral. En aquest sentit, ha afirmat que l’executiu republicà va posar les bases fonamentals d’una norma de país que ara es culmina.
Què preveu la nova llei
La nova legislació estableix l’obligació de les administracions d’identificar, gestionar i retirar l’amiant dels béns mobles i immobles de què siguin titulars. També fixa deures per a empreses, professionals i ciutadania: les empreses dedicades a la retirada de materials hauran de garantir la salut del personal, mentre que la resta d’empreses i particulars hauran d’informar l’administració dels espais que coneguin amb presència d’amiant i mantenir les seves propietats lliures d’aquest material.
La llei crea, a més, diversos instruments per fer possible aquest desplegament. Entre ells hi ha la Comissió Catalana d’Erradicació de l’Amiant, el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant, el Cens català de materials que contenen amiant i els corresponents censos municipals.
Un altre dels elements destacats és el reconeixement de les víctimes i la definició de l’amiant com a residu perillós, fet que reforça la dimensió de salut pública i de reparació associada a la norma.
Multes de fins a 100.000 euros
La llei incorpora també un règim sancionador. En els casos d’infraccions molt greus, les multes podran arribar fins als 100.000 euros, especialment quan es desobeeixin ordres de retirada o es mantinguin situacions de risc. A més, el text preveu mecanismes d’execució forçosa, com multes coercitives de fins a 3.000 euros.
La recaptació d’aquestes sancions s’integrarà en el nou Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, que es destinarà a finançar actuacions de gestió i retirada, així com iniciatives de difusió i sensibilització.
Un problema encara molt estès al territori
L’aprovació de la llei coincideix amb una fotografia molt clara de l’abast territorial de l’amiant. El cens de la Generalitat mostra una concentració especialment alta a Barcelona i la seva àrea metropolitana, però també en altres zones del país com Ponent, amb Lleida com a epicentre, i el delta de l’Ebre. A les comarques centrals, destaca la presència d’amiant a l’entorn de Vic i Manresa, mentre que a Girona el fenomen és més moderat, excepte en àrees com la Selva.
En termes absoluts, la ciutat amb més amiant en cobertes és Barcelona, amb més de 2.000 teulats afectats i més de 17.000 tones de material. També figuren entre els municipis amb més fibrociment Terrassa, Sabadell, Lleida, Manresa, Vic, Reus, Tortosa i Manlleu. Molts d’aquests casos s’expliquen pel pes dels polígons industrials, ja que aproximadament el 30% de tot l’amiant en cobertes de Catalunya es concentra en aquests nuclis d’activitat econòmica.
Manlleu i Sitges, dos extrems
Si es mesura la quantitat de fibrociment per habitant, hi ha grans diferències entre municipis. Entre les ciutats de més de 20.000 habitants, Manlleu és la que presenta una proporció més elevada, amb 241 quilos per habitant, seguida de Valls, Tortosa, Sant Quirze del Vallès, Vic o Amposta.
A l’altre extrem hi ha municipis amb una presència molt baixa, com Sitges, que amb més de 32.000 habitants només registra 27 cobertes afectades i una ràtio d’uns 1,7 quilos per habitant. També destaquen per tenir molt poc amiant Castelldefels, Salou i Santa Coloma de Gramenet. De fet, només hi ha dos municipis catalans on no s’ha detectat cap coberta amb amiant: Renau, al Tarragonès, i Caldes d’Estrac, al Maresme.
Suport ampli, però advertències pel desplegament
Tots els grups parlamentaris han votat a favor del gruix principal de la llei, tot i que diversos partits han advertit que la seva eficàcia dependrà del desplegament posterior i, sobretot, dels recursos econòmics que s’hi destinin.
Des de Junts, Jordi Munell ha reclamat una aplicació “ràpida” de la norma i ha descrit l’amiant com una “pandèmia que ens afecta a tots”. El PPC, per boca d’Hugo Manchón, ha dit que és una bona llei però ha advertit que sense pressupost pot quedar “en paper mullat”. Vox, tot i considerar la norma innecessària i excessivament burocràtica, hi ha votat a favor per no bloquejar-ne l’aprovació.
Els Comuns han celebrat el text com un primer pas necessari i llargament reivindicat, però han insistit que caldrà acompanyar-lo amb recursos. ERC ha reivindicat l’autoria inicial del projecte i ha avisat que serà exigent amb el desplegament reglamentari, que el Govern haurà d’aprovar en el termini d’un any. La CUP ha dit que la llei respon a una necessitat ajornada durant massa temps, però ha reclamat calendaris vinculants i finançament estable. També Aliança Catalana ha defensat que la norma permetrà abordar l’eliminació de l’amiant de manera integral, sempre que se la doti pressupostàriament.
Un primer pas amb molta feina pendent
La nova llei situa Catalunya davant d’un repte immens: transformar una fotografia encara marcada per gairebé 122.000 teulades amb fibrociment en una estratègia efectiva de retirada i reparació. La norma aprovada al Parlament marca el punt de partida jurídic i institucional, però tots els grups coincideixen, d’una manera o altra, que la clau serà ara el desplegament.
Després d’anys de retard i de convivència amb un material prohibit des del 2001, Catalunya es dota finalment d’un marc comú per encarar el problema. Però la magnitud de les xifres deixa clar que l’erradicació de l’amiant no serà una qüestió de mesos, sinó un procés llarg que exigirà planificació, finançament i capacitat real d’execució.
