Connexió Mèxic recupera la història d’un moviment indígena que ha convertit la memòria i la no-violència en la seva principal eina de lluita
La història contemporània de Mèxic no es pot entendre sense els pobles indígenes i les seves reivindicacions. Tampoc sense les ferides obertes que encara avui continuen reclamant veritat i justícia. En el nou episodi de Connexió Mèxic, el focus se situa sobre Las Abejas de Acteal, una organització civil indígena que, des de fa més de trenta anys, defensa els drets de les comunitats tsotsils mitjançant la resistència pacífica.
Una resposta a segles de marginació
El programa contextualitza l’origen del moviment dins d’una llarga història de colonització, exclusió i despossessió dels pobles originaris de Mèxic. Durant les dècades de 1980 i 1990, diverses organitzacions indígenes van començar a articular noves formes de participació política i social per defensar els seus territoris, la seva cultura i els seus drets davant les polítiques estatals.
En aquest procés, la diòcesi de San Cristóbal de las Casas, sota el lideratge del bisbe Samuel Ruiz García, va tenir un paper determinant en la presa de consciència de moltes comunitats indígenes sobre les desigualtats que patien.
Las Abejas: una aposta decidida per la no-violència
Fundada el 1992 a Acteal, al municipi de Chenalhó, Las Abejas va néixer amb la voluntat de denunciar les injustícies socials sense recórrer a la violència. El mateix nom de l’organització simbolitza el treball col·lectiu, la solidaritat i la protecció mútua.
Malgrat compartir moltes reivindicacions amb el moviment zapatista sorgit dos anys més tard, Las Abejas va optar sempre per mantenir-se com una organització estrictament pacífica, apostant pel diàleg, la mobilització ciutadana i el suport a les comunitats desplaçades pel conflicte.
La massacre que va marcar una generació
El 22 de desembre de 1997, aquesta aposta per la no-violència va quedar tràgicament marcada per la massacre d’Acteal, quan 49 indígenes tsotsils van ser assassinats mentre participaven en una jornada de pregària.
L’episodi es va convertir en una de les pàgines més doloroses de la història recent de Mèxic i encara avui continua envoltat de controvèrsia sobre les responsabilitats polítiques i institucionals. Per a Las Abejas, aquell atac pretenia desarticular els processos d’organització i autonomia que estaven impulsant les comunitats indígenes de Chiapas.
Memòria, autonomia i exigència de justícia
Lluny de respondre amb violència, l’organització va reafirmar el seu compromís amb la pau i va convertir la recerca de veritat i justícia en el centre de la seva activitat. La impunitat que ha envoltat el cas, especialment després de l’alliberament de diversos condemnats, ha reforçat encara més la seva desconfiança envers les institucions estatals.
Per a Las Abejas, preservar la memòria de les víctimes significa també continuar construint formes pròpies d’autogovern, justícia comunitària i autonomia indígena, en un procés que consideren permanent i col·lectiu.
Lupita. Que retiemble la tierra, el testimoni d’una supervivent
El programa també presenta el documental Lupita. Que retiemble la tierra, dirigit per Mónica Weis Robles, que explica la història de Guadalupe Vázquez, supervivent de la massacre d’Acteal. A través del seu testimoni, l’obra posa rostre humà a una tragèdia que continua marcant diverses generacions i reivindica la necessitat de mantenir viva la memòria davant qualsevol intent d’oblit.
Més que una reconstrucció històrica, el documental es converteix en una reflexió sobre la dignitat, la resistència i la perseverança d’unes comunitats que gairebé tres dècades després continuen reclamant justícia i defensant el dret a decidir el seu propi futur.
