Von der Leyen defensa la reobertura immediata de l’estret d’Ormuz sense peatges i la UE es reivindica com a actor útil en la nova fase diplomàtica de l’Orient Mitjà
La Unió Europea ha rebut amb satisfacció l’acord de pau anunciat entre els Estats Units i l’Iran i ha situat ara la prioritat en la seva aplicació efectiva. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reclamat que el pacte s’implementi de manera “ràpida i completa” i ha subratllat que l’entesa hauria de permetre la reobertura immediata de l’estret d’Ormuz i la restauració de la llibertat de navegació “sense peatges”.
Von der Leyen ha remarcat que aquesta reobertura és clau tant per a l’estabilitat regional com per a l’economia global, en un moment en què l’estret continua sent un dels grans colls d’ampolla energètics del planeta. La presidenta de la Comissió també ha insistit que les dependències energètiques s’han tornat a utilitzar com a arma geopolítica i ha defensat la necessitat de diversificar rutes de subministrament i desenvolupar corredors alternatius.
La dirigent europea ha vinculat igualment l’acord amb una agenda més àmplia de desescalada a l’Orient Mitjà. Segons el missatge difós per la Comissió, el nou escenari hauria d’obrir la porta a negociacions més profundes sobre la pau regional, el programa nuclear iranià i l’estabilització d’altres focus oberts, com el Líban. Aquesta línia encaixa amb la posició mantinguda fins ara per les institucions europees, que reiteren que l’Iran no pot adquirir una arma nuclear i que cal reduir les hostilitats a la regió.
Costa i Kallas s’alineen amb la línia de Brussel·les
El president del Consell Europeu, António Costa, també ha celebrat l’acord i ha felicitat els esforços diplomàtics que l’han fet possible. Costa ha defensat que les armes han de callar i que les diferències pendents s’han de resoldre per mitjans pacífics i d’acord amb el dret internacional, tot afegint que la UE està disposada a contribuir a una estratègia més àmplia per aconseguir una pau duradora a l’Orient Mitjà.
En la mateixa línia s’ha pronunciat l’alta representant per a la política exterior de la UE, Kaja Kallas, que ha qualificat l’acord de “possible punt d’inflexió” i ha indicat que pot generar l’espai necessari per abordar de manera més profunda el dossier nuclear iranià i altres qüestions crítiques de seguretat regional. Segons els missatges recollits als canals oficials i a X, Kallas ja ha mantingut contactes amb actors iranians i del Golf i els ministres d’Exteriors europeus han de debatre aquest dilluns com implicar-se en la fase següent.
El G7 d’Évian, primer escenari de la nova fase
La reacció europea arriba coincidint amb l’inici de la reunió del G7 a Évian, a França, que se celebra del 15 al 17 de juny i on la UE hi participa representada per Von der Leyen i Costa. El mateix Consell Europeu ha confirmat que la cimera abordarà qüestions de pau i seguretat internacionals, multilateralitat i economia global, un marc que dona encara més rellevància a l’acord entre Washington i Teheran.
A Brussel·les, el missatge de fons és que Europa vol tenir un paper en la gestió del després. La UE es presenta com un actor amb capacitat econòmica, experiència en l’àmbit nuclear i relacions sostingudes amb els països del Golf. Per això insisteix que està “preparada per fer la seva part” en la implementació d’un eventual escenari de distensió.
Ormuz, energia i estabilitat
Més enllà del valor polític de l’acord, l’element que la UE ha volgut destacar amb més força és la necessitat que el pacte tingui un efecte pràctic immediat sobre l’estret d’Ormuz. Per Brussel·les, el lliure pas per aquesta ruta marítima és essencial no només per a la seguretat regional, sinó també per evitar noves sacsejades als mercats energètics i al comerç internacional.
Amb aquesta resposta, la UE intenta projectar una imatge de suport a la desescalada, però també de vigilància sobre les conseqüències concretes de l’acord. La celebració institucional, per tant, no és només diplomàtica: també és econòmica i estratègica. Europa vol que la pau no quedi en una declaració, sinó que es tradueixi en estabilitat real, navegació oberta i un marc més propici per reprendre negociacions d’abast més ampli a l’Orient Mitjà.
