La galeria Artur Ramon Art presenta una mostra dedicada a l’obra gràfica creada per l’artista entre 2010 i 2026 a la capital catalana, en una exposició que posa en valor la dimensió experimental i material del seu treball
La galeria Artur Ramon Art inaugura aquest dijous l’exposició Miquel Barceló. Gravats de Barcelona. 2010-2026, una mostra centrada en l’obra gràfica que l’artista mallorquí ha realitzat a Barcelona durant els darrers setze anys. Comissariada per Enrique Juncosa, l’exposició reuneix una trentena de gravats, la majoria inèdits, i ofereix una mirada àmplia a dos moments creatius diferents però estretament connectats dins la trajectòria recent de Barceló.
La mostra recull peces de diversos formats, incloent-hi obres de gran dimensió, i posa l’accent en la relació sostinguda de l’artista amb el taller dels impressors Joan Roma i Takeshi Motomiya, dos noms clau del gravat a Barcelona. Per a Barceló, aquest espai no és només un lloc de producció, sinó un entorn amb una identitat pròpia que ha acabat deixant empremta en el seu llenguatge visual.
Un taller convertit en espai d’alquímia
L’exposició se centra especialment en els gravats que Barceló ha desenvolupat amb Roma i Motomiya. La col·laboració va començar entre 2010 i 2012, quan l’artista els va conèixer, i s’ha reprès amb força a partir del 2024, amb diversos projectes encara en marxa.
En declaracions recollides en el marc de la mostra, Barceló reivindica el taller barceloní com un espai d’“alquímia particular”. Defensa que els gravats que hi fa tenen un caràcter singular, diferent del que surt d’altres llocs com París, i atribueix aquesta especificitat tant a l’atmosfera del taller com al paper dels impressors. Segons ell, el gravador no és un simple tècnic: és gairebé com un director musical que condiciona profundament el resultat final.
Una obra gràfica marcada per l’experimentació
La mostra també subratlla la gran riquesa tècnica del treball gràfic de Barceló. Al llarg d’aquests anys, l’artista ha experimentat amb procediments com l’aiguafort, l’aiguatinta, la xilografia, la litografia, el carborúndum, la serigrafia, el collage o els barnissos, sovint combinant diverses tècniques dins una mateixa peça.
Aquesta aposta per la barreja i la recerca s’estén també als materials. Barceló ha incorporat elements orgànics i minerals, com llavors, mica o fórmica, convertint el gravat en un camp d’investigació matèrica constant. La tècnica hi és important, però l’artista insisteix que no ho és tot: defensa el valor de la improvisació i d’una part menys controlable del procés, que considera especialment atractiva.
Els grans temes de l’univers Barceló
Els gravats reunits a l’exposició recorren molts dels temes habituals en l’univers visual de Barceló. Hi apareixen criatures marines, paisatges africans, fruites, plantes, animals i figures híbrides que oscil·len entre la realitat i la imaginació.
La selecció inclou també un conjunt de xilografies dedicades a escriptors admirats per l’artista, com Dylan Thomas, Ezra Pound, Vladimir Nabokov o José Lezama Lima, una línia que connecta la seva obra visual amb el seu interès persistent per la literatura.
Tres llibres d’artista i una doble exposició
A més dels gravats, la mostra incorpora tres llibres d’artista recents, dos dels quals han estat produïts al mateix taller de Roma i Motomiya: Sobre la apariencia de las cosas i Dins de la panxa des bou, tots dos del 2026.
Coincidint amb aquesta exposició, la galeria també presentarà Jean Marie de Moral. Retrats de Miquel Barceló, una selecció de fotografies que documenten, al llarg de quaranta anys, diferents moments del procés creatiu de l’artista de Felanitx. Les dues mostres es podran visitar a Artur Ramon Art de l’11 de juny al 9 d’octubre de 2026.
Exposar menys, gravar més
En l’entrevista vinculada a la mostra, Barceló admet amb ironia que gaudeix més fent gravats que no pas organitzant exposicions. Explica que no li agrada exposar gaire sovint i que, en canvi, el treball al taller li resulta especialment estimulant.
Aquesta actitud ajuda a entendre per què bona part de les peces reunides ara no s’havien vist fins ara. L’exposició permet, així, accedir a una part del seu treball menys difosa públicament, però essencial per entendre la seva relació amb la matèria, el gest i el temps del procés artístic.
La Sagrada Família, pendent al fons
La mostra arriba, a més, en un moment en què el nom de Barceló torna a circular amb força en un altre gran debat cultural de Barcelona. El març del 2025, la Junta Constructora de la Sagrada Família el va preseleccionar, juntament amb Cristina Iglesias i Javier Marín, per participar en el disseny de la façana de la Glòria.
Encara no hi ha una decisió definitiva, però el veredicte es podria conèixer en les pròximes setmanes. Preguntat sobre aquesta possibilitat, Barceló ha admès que no en té novetats, però també ha reconegut que assumir un encàrrec així suposaria un “canvi radical de tot”, ja que implicaria una feina de molts anys.
Amb aquesta exposició, però, el focus torna al Barceló més físic, més experimental i més íntim: el que treballa al taller, el que combina tècniques i materials, i el que converteix el gravat en un espai viu de prova, memòria i transformació.
