Salvador Illa destaca que la commemoració ha servit per «vèncer l’oblit» d’una artista que va convertir l’exili en un pont cultural entre Europa i Amèrica
El Palau de la Generalitat va acollir ahir divendres l’acte de cloenda institucional de l’Any Conxita Badia, una commemoració que durant mesos ha recuperat la figura d’una de les sopranos més influents de la història musical catalana. En l’acte, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha definit Badia com una «figura cabdal del patrimoni musical català» i ha defensat que el país no es pot permetre que el seu llegat quedi relegat a l’oblit.
Acompanyat de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, Illa ha assegurat que la commemoració ha estat «un acte de record, de justícia i de difusió» que ha contribuït a reparar una manca de reconeixement històric. Segons el president, la grandesa d’un país també es mesura per la seva capacitat de preservar la memòria dels creadors que han contribuït a construir la seva identitat cultural.
Una artista que va unir Catalunya i Amèrica
Durant el seu discurs, el cap de l’Executiu ha posat en valor tant la trajectòria artística com la dimensió pedagògica de Conxita Badia. Ha recordat que la seva tasca docent va ajudar a consolidar Barcelona com un centre musical de referència i ha destacat especialment el seu paper durant els anys d’exili.
Segons Illa, Badia va representar allò que Catalunya ha exercit sovint al llarg de la seva història: un pont cultural entre Europa i Amèrica. Una dimensió internacional que encaixa amb la projecció que la cantant va mantenir durant bona part de la seva carrera i que ha estat un dels eixos centrals de la commemoració.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, també ha reivindicat la vigència de la seva figura. Ha afirmat que la soprano continua interpel·lant les noves generacions i ha defensat que el seu exemple recorda la capacitat transformadora de la cultura i la necessitat de projectar al món la identitat cultural catalana.
Més de 140 activitats en una desena de països
La comissària de l’Any Conxita Badia, Mireia Domènech i Bonet, ha fet balanç d’una commemoració que ha mobilitzat més de 140 activitats repartides per deu països d’Europa, Amèrica i Àsia.
El programa ha inclòs des de tallers infantils i activitats educatives fins a simposis universitaris, conferències, exposicions i concerts de gran format. També s’han organitzat recitals en espais íntims, mostres itinerants i iniciatives de divulgació que han comptat amb la participació de més d’un centenar d’entitats.
Domènech ha remarcat que l’objectiu no era només recuperar la dimensió artística de Badia, sinó també reivindicar el seu compromís amb la República catalana durant els anys de guerra i exili i contribuir a rescatar el llegat sovint invisibilitzat de moltes dones que han destacat en la història cultural del país.
Un recital que repassa tota una trajectòria
La cerimònia de cloenda ha finalitzat amb un concert protagonitzat per la soprano Ulrike Haller i el pianista Pau Casan, besnét de Conxita Badia. El repertori ha recorregut les diferents etapes de la seva vida artística, des dels inicis vinculats a Enric Granados fins a les obres que Pau Casals va escriure pensant específicament en la seva veu.
El recital també ha incorporat peces de compositors més joves que van continuar trobant inspiració en Badia i ha culminat amb l’estrena mundial de dues noves obres de Joan Magrané basades en textos de Carme Karr, figura destacada del feminisme i la cultura catalana.
Un llegat que continuarà més enllà de l’Any commemoratiu
Tot i la cloenda institucional, la programació vinculada a Conxita Badia encara continuarà durant els pròxims mesos. Al novembre se celebrarà la tercera edició del Concurs Conxita Badia de cançó per a duets de veu i piano, mentre que aquest estiu i tardor es mantindran concerts, projectes pedagògics i activitats divulgatives en diversos territoris dels Països Catalans i també a Londres.
L’exposició Conxita Badia: la musa de Pau Casals viatjarà a la capital britànica coincidint amb la setmana catalana del setembre, reforçant la projecció internacional de la cantant.
La commemoració deixa també un important llegat editorial i documental, amb noves publicacions, reculls de partitures, enregistraments històrics recuperats, podcasts, produccions audiovisuals i materials digitals que contribueixen a consolidar la figura de Conxita Badia com una de les grans referències de la música catalana del segle XX.
