La recerca de la Càtedra Gaudí reconstrueix el sistema de 84 campanes projectat per l’arquitecte i culmina aquest dijous amb un concert gratuït a plaça de Catalunya dins l’Any Gaudí 2026
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha reconstruït el projecte musical que Antoni Gaudí havia concebut per a les campanes de la Sagrada Família, una part poc coneguda però molt ambiciosa del seu univers creatiu. El resultat d’aquesta recerca es farà públic aquest 11 de juny amb el concert 84 Campanes, una cita oberta a la ciutadania que tindrà lloc a la plaça de Catalunya dins la programació oficial de l’Any Gaudí 2026.
El projecte parteix d’una idea extraordinària: Gaudí volia que la Sagrada Família tingués també una veu pròpia i que el temple no fos només un gran espectacle arquitectònic i lumínic, sinó també un instrument musical gegant capaç de ressonar per tota la ciutat. A la façana del Naixement, aquest sistema estava format per 84 campanes distribuïdes entre les 18 torres de la basílica, pensades per crear un carilló monumental que arribés a les llars de Barcelona.
Una part destruïda del llegat de Gaudí
Aquella visió, però, va quedar interrompuda per la destrucció de bona part dels planells i models del taller de Gaudí durant l’inici de la Guerra Civil. Entre el material perdut hi havia també la documentació vinculada a aquestes campanes hiperbòliques, que durant dècades van quedar com una intuïció gairebé mítica dins el projecte global de la Sagrada Família.
Ara, després de més de dotze anys d’estudi, la Càtedra Gaudí de la UPC ha aconseguit reconstruir-ne les característiques. La recerca ha estat liderada per Galdric Santana, arquitecte, músic, professor de l’ETSAB i director de la Càtedra, en el marc de la seva tesi doctoral.
La reconstrucció d’un sistema sonor únic
Segons explica la UPC, Santana ha pogut obtenir els paràmetres del model de campana dissenyat per Gaudí a partir de la documentació conservada i dels dissenys originals de les torres. La investigació conclou que la geometria singular d’aquestes campanes funciona com “un tub ressonant òptim”, amb propietats acústiques que no només superen les botzines tradicionals, sinó que també resolen part del sistema sonor projectat per a altres façanes del temple.
L’estudi documenta també el procés evolutiu del mateix Gaudí, que primer va experimentar amb campanes tubulars cilíndriques de grans dimensions i després va arribar a desenvolupar un model propi. La tesi identifica una nova superfície reglada descoberta per l’arquitecte, batejada en el treball com el “supra-hiperboloide de Gaudí”.
Gaudí volia intervenir en el paisatge sonor de Barcelona
La idea de fons era clara: Gaudí no pensava la Sagrada Família només com un edifici, sinó com una presència activa dins el paisatge urbà. El sistema de campanes havia de permetre que el temple s’expressés sonorament sobre la ciutat, fent arribar la seva música més enllà del recinte religiós i convertint-lo en una mena d’instrument públic i monumental. Aquesta lectura encaixa amb la dimensió total de l’obra gaudiniana, on arquitectura, llum, simbolisme i experiència sensorial formen part d’un mateix projecte.
Un concert per fer sentir per primer cop aquell so imaginat
Per donar forma artística i pública a aquesta reconstrucció, els filantrops nord-americans Renée Chan i Patrick Mitchell han impulsat la creació de l’obra 84 Campanes, encarregada al compositor nord-americà David Cieri, conegut també per les seves composicions per a documentals de Ken Burns i per la seva trajectòria explorant les possibilitats musicals de campanes i carillons.
La peça serà interpretada aquest dijous per la Philharmonia Orchestra, sota la direcció de Marin Alsop, i comptarà també amb la participació del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, de la soprano Núria Rial i del mateix Galdric Santana, que farà sonar les tres campanes de Gaudí que s’han pogut fondre fins ara gràcies a la recerca de la UPC.
Beethoven, Brian Tyler i un concert obert a tothom
El repertori del concert no es limitarà a la nova composició. La vetllada es completarà amb una selecció de peces interpretades pel Cor de Cambra, el quart moviment de la Setena Simfonia de Beethoven i la popular Formula 1 Theme Song de Brian Tyler, en una combinació que vol connectar patrimoni, música simfònica i gran esdeveniment ciutadà.
El concert començarà a les 20.30 h a l’F1 Barcelona Fan Village de la plaça de Catalunya i serà de lliure accés. La UPC el presenta com una de les grans propostes musicals de l’Any Gaudí i com una manera de fer visible una dimensió menys coneguda però molt reveladora de l’arquitecte.
El projecte mira també cap al futur de la basílica
La reconstrucció no és només commemorativa. Segons la recerca, la idea és que, quan la façana de la Glòria estigui acabada, el projecte complet de campanes pugui començar a instal·lar-se als campanars, un horitzó que se situa aproximadament d’aquí a 10 o 12 anys. Això vol dir que el que ara es presenta en forma de concert podria acabar esdevenint part real del funcionament futur de la Sagrada Família.
Una nova lectura del llegat gaudinià
El projecte permet llegir Gaudí no només com un arquitecte genial, sinó també com un creador amb una forta consciència de la relació entre ciència, forma i experiència artística. La UPC subratlla precisament aquest aspecte: que la recerca sobre les campanes fa emergir una dimensió científica del seu treball on el rigor geomètric i acústic serveix per explicar una intuïció profundament artística.
Amb 84 Campanes, Barcelona no només recupera un fragment perdut del projecte de la Sagrada Família. Recupera també una de les idees més singulars de Gaudí: que l’arquitectura, a vegades, també pot sonar.
