La reforma comença a aplicar-se aquest 12 de juny després de dos anys de transició i introdueix cribratges obligatoris, més pes de l’Eurodac i un mecanisme estable de solidaritat entre estats, mentre organitzacions de drets humans alerten d’un retrocés en garanties
La Unió Europea comença a aplicar aquest 12 de juny de 2026 el Pacte de Migració i Asil, la gran reforma del sistema europeu d’asil i gestió migratòria aprovada pel Consell el 14 de maig de 2024 després d’anys de negociació. Brussel·les presenta el paquet com un nou marc comú per gestionar millor les arribades, accelerar procediments i repartir responsabilitats entre estats membres.
El nou pacte se sosté sobre quatre grans eixos: fronteres exteriors més robustes, procediments més ràpids i uniformes, un sistema estable de solidaritat i responsabilitat entre estats i una aposta per integrar la migració dins les relacions amb tercers països. Segons la Comissió, el sistema ha de garantir que cap país quedi sol sota pressió, però també que la UE tingui més control sobre qui entra, qui pot quedar-se i qui ha de ser retornat.
Més cribratge i més frontera
Una de les novetats principals és el reforç del control a les fronteres exteriors. Les persones que arribin de manera irregular i no compleixin les condicions d’entrada hauran de passar un cribratge obligatori amb identificació, controls de seguretat i verificacions de salut. El pacte també reforça el procediment de frontera per a determinats sol·licitants d’asil, especialment els qui siguin considerats de baixes probabilitats de protecció, els qui enganyin les autoritats o els qui siguin vistos com un risc per a la seguretat.
Aquest nou model va acompanyat d’un reforç de l’Eurodac, que deixa de ser només una base de dades d’asil i es converteix en una base de dades més àmplia de migració i asil. La Comissió defensa que això ha de permetre una identificació més clara de qui entra a la UE com a sol·licitant d’asil o migrant en situació irregular.
Procediments d’asil més ràpids
El pacte també introdueix procediments més homogenis per tramitar les demandes de protecció internacional. Un dels objectius declarats és evitar que els expedients s’allarguin durant mesos o anys i reduir els moviments secundaris entre estats. En aquesta nova lògica, la UE reforça la idea que els sol·licitants han de presentar la petició al primer país d’entrada i romandre-hi fins que es determini quin estat és responsable del cas.
En paral·lel, la nova llista europea de països d’origen segurs començarà a aplicar-se al mateix temps que el reglament de procediment d’asil. El desembre del 2025, el Consell i el Parlament Europeu van acordar una primera llista comuna que inclou Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, Kosovo, el Marroc i Tunísia, a més dels països candidats a l’adhesió a la UE sota certes condicions. Això permetrà als estats tramitar més ràpidament les sol·licituds de persones procedents d’aquests països.
Solidaritat, però amb marge per pagar en lloc d’acollir
Un altre dels pilars del pacte és el nou marc permanent de solidaritat entre estats membres. Segons la Comissió, els països podran escollir com contribueixen: acollint persones reubicades, aportant suport financer, oferint ajuda operativa o compensant responsabilitats d’altres maneres.
La xifra de referència oficial del sistema és d’almenys 30.000 reubicacions anuals a escala de la UE, no 20.000, i els estats que no vulguin participar en les reubicacions podran contribuir econòmicament. La normativa fixa també un mínim legal de solidaritat humana, ja sigui mitjançant reubicacions o mecanismes equivalents.
Més cooperació amb tercers països
La reforma manté i reforça la línia de la UE de vincular la política migratòria amb la seva acció exterior. La Comissió inclou entre els objectius del pacte prevenir sortides irregulars, combatre el tràfic de persones i aprofundir la cooperació en readmissió amb països tercers. També destaca l’enfortiment de les aliances amb autoritats frontereres de països prioritaris i la continuïtat dels acords exteriors com a peça central del model europeu.
Crítiques per l’impacte en el dret d’asil
Tot i el relat oficial de Brussel·les, diverses organitzacions de drets humans sostenen que el pacte representa un enduriment clar de l’accés a la protecció internacional. Human Rights Watch ha advertit aquesta setmana que les noves normes poden afavorir processos més ràpids però amb menys garanties, més detenció a frontera i més dificultats per accedir realment al dret d’asil.
En la mateixa línia, Amnistia Internacional ja havia alertat durant la tramitació que la reforma podia exposar més persones a vulneracions de drets humans, especialment per l’accent en la contenció, la dissuasió i l’externalització del control migratori.
Què no entra en vigor avui
Una part important del debat públic s’ha barrejat amb la futura reforma de retorns, però aquesta no forma part del paquet que comença a aplicar-se avui. El nou reglament europeu de retorns, que inclou mesures com els anomenats return hubs en tercers països, va tancar un acord polític entre Consell i Parlament l’1 de juny de 2026, però encara necessita l’aprovació formal de les institucions per entrar en vigor.
Això vol dir que el pacte migratori entra avui en la seva fase d’aplicació, però una de les peces més dures del debat europeu actual sobre deportacions i centres externs encara no és dret vigent.
Una nova etapa en la política migratòria europea
Amb l’entrada en aplicació del pacte, la UE obre una nova etapa en la seva política migratòria. Les institucions europees la presenten com un equilibri entre control i solidaritat, mentre que els seus crítics la veuen com una reforma que tanca més portes i endureix la lògica de frontera. En qualsevol cas, el que entra en vigor aquest 12 de juny és una de les reformes més profundes del sistema europeu d’asil de les últimes dècades.
