El president de la Generalitat cedeix la presidència rotatòria de l’aliança a la regió francesa d’Alvèrnia-Roine-Alps després d’un any marcat per la cooperació política i industrial
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha aprofitat l’acte de traspàs de la presidència dels Quatre Motors per a Europa per reclamar a les quatre regions que assumeixin un paper protagonista en el futur del continent i contribueixin a impulsar un “nou Renaixement d’Europa”. La cerimònia, celebrada aquest dijous al Palau de la Generalitat, ha servit perquè Catalunya traspassés la presidència rotatòria de l’organització a la regió francesa d’Alvèrnia-Roine-Alps, representada pel seu president, Fabrice Pannekoucke.
Durant la seva intervenció, Illa ha defensat que el projecte europeu és avui el principal repte polític compartit pels ciutadans de la Unió Europea i ha apel·lat a reforçar la integració política del continent. En aquest sentit, ha reivindicat que el federalisme europeu és el camí necessari per aprofundir en la unitat comunitària i ha assegurat que cal actuar amb determinació davant els desafiaments actuals.
El president també ha fet referència al missatge d’unitat expressat recentment pel papa Lleó XIV durant la seva visita a Catalunya i ha sostingut que aquesta cohesió ha de començar precisament des d’Europa. Segons Illa, els Quatre Motors disposen de la capacitat per liderar aquesta nova etapa tant en l’àmbit econòmic com en el polític.
Balanç positiu de la presidència catalana
El cap de l’Executiu ha valorat favorablement els dotze mesos en què Catalunya ha estat al capdavant de l’aliança formada per Baden-Württemberg, la Llombardia, Alvèrnia-Roine-Alps i la Generalitat. Ha assegurat que aquest període ha posat de manifest el paper determinant que poden tenir les regions en la construcció del futur europeu i ha expressat la convicció que Europa encara té la capacitat d’escriure el seu propi destí.
A l’acte també hi han participat el sotssecretari de Relacions Internacionals i Europees de la Llombardia, Raffaele Cattaneo, i el secretari d’Estat de Coordinació Política i Europa del govern de Baden-Württemberg, Florian Hassler.
Posicionament conjunt sobre la política industrial europea
La reunió institucional celebrada a Barcelona ha culminat amb l’aprovació d’una declaració conjunta sobre la futura normativa europea d’Acceleració Industrial. En el text, les quatre regions defensen que la modernització industrial i la millora de la competitivitat europea només podran tenir èxit si les polítiques comunitàries incorporen plenament la dimensió territorial i reconeixen el paper estratègic dels territoris industrials i innovadors.
Aquest nou posicionament se suma als consensos assolits durant la presidència catalana sobre altres qüestions rellevants, com la resposta als aranzels impulsats pels Estats Units o el debat sobre el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea.
Un full de ruta fins al 2030
Un dels principals llegats de la presidència catalana és el nou Full de ruta estratègic 2026-2030, presentat durant una sessió tècnica celebrada paral·lelament al Palau de la Generalitat. El document pretén donar continuïtat a les prioritats de l’organització més enllà de les presidències anuals i establir una planificació comuna per als pròxims anys.
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha destacat que aquesta eina dota els Quatre Motors d’una estructura de cooperació més sòlida i estable. Segons ha explicat, el document permet alinear objectius, coordinar esforços i impulsar iniciatives conjuntes amb una perspectiva de llarg termini.
Els grups de treball existents —centrats en àmbits com l’economia, el medi ambient, la mobilitat laboral, la recerca, els sistemes alimentaris sostenibles, l’electromobilitat, l’hidrogen o el turisme— podran desenvolupar la seva activitat amb una base estratègica compartida.
El full de ruta s’articula al voltant de quatre grans eixos: el lideratge en innovació industrial, la descarbonització com a factor de competitivitat, l’enfortiment de la resiliència territorial i de l’autonomia estratègica, i la construcció d’una economia més inclusiva basada en el talent, la igualtat d’oportunitats i el compromís social.
Un any de cooperació política i projectes compartits
La presidència catalana també ha estat marcada per diverses iniciatives de coordinació entre les quatre regions. Entre les actuacions més destacades hi figura la declaració conjunta de rebuig als aranzels anunciats pels Estats Units, així com els posicionaments comuns sobre el futur Marc Financer Pluriennal de la Unió Europea i la política de cohesió.
En l’àmbit de la innovació, s’ha reforçat la col·laboració en el sector dels semiconductors, mentre que en matèria de descarbonització s’han impulsat projectes vinculats a l’hidrogen amb trobades tècniques i empresarials a Barcelona i Tarragona.
També s’han desenvolupat iniciatives relacionades amb el relleu generacional en l’agricultura, el turisme sostenible i la mobilitat laboral internacional, amb l’objectiu de promoure una economia més resilient i cohesionada. Paral·lelament, s’ha ampliat el diàleg amb universitats, sindicats i organitzacions professionals de les quatre regions, consolidant una xarxa de cooperació que vol tenir un paper més rellevant en el futur de la construcció europea.
