La portaveu atribueix l’avenç del català a Zúric a l’esforç de les famílies i de la comunitat catalana, però assegura que la Generalitat l’ha acompanyat amb noves mesures
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat aquest dimarts que l’etiquetatge en català no genera sobrecostos ni barreres per a les empreses i ha afirmat que l’executiu no comparteix la visió de la Comissió Europea sobre aquesta qüestió. Segons ha defensat, moltes empreses ja etiqueten en diversos idiomes i la presència del català no ha frenat la inversió estrangera a Catalunya.
Sobre la incorporació del català al programa educatiu oficial del cantó de Zúric, Paneque ha atribuït la fita sobretot a l’esforç de les famílies i de la comunitat catalana a Suïssa, però ha remarcat que el Govern també hi ha donat suport. En aquest sentit, ha explicat que la Generalitat ha reformulat el pla pilot de la legislatura anterior per reforçar l’ensenyament del català a l’exterior.
La portaveu ha detallat tres línies de treball: potenciar comunitats que ensenyen català fora de l’àmbit universitari, introduir la llengua en sistemes educatius que ho permetin, com Zúric o Buenos Aires, i acompanyar docents i famílies que impulsen l’aprenentatge del català fora de Catalunya.
Normalitat en el primer dia de les PAU
Més enllà de la pregunta sobre llengua i catalanitat exterior, Paneque ha destacat la “normalitat” amb què s’ha desenvolupat la primera jornada de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), malgrat la coincidència amb la visita del Papa Lleó XIV i amb la vaga de docents. Segons ha explicat, els exàmens s’han fet en les mateixes condicions habituals, amb els reforços i contingències propis d’un any normal.
La portaveu ha remarcat que els actes del Papa no coincideixen amb les entrades i sortides de l’alumnat i ha afegit que, per garantir aquesta normalitat, el Govern ha reforçat el transport públic per facilitar la mobilitat dels estudiants.
La visita del Papa i el cost públic
Sobre la visita de Lleó XIV, Paneque ha defensat que projecta una Catalunya “oberta, cohesionada i acollidora”. Tot i recordar el caràcter aconfessional del Govern i del país, ha justificat l’esforç institucional, protocol·lari i econòmic perquè considera que la visita serveix per projectar els valors, la cultura i la imatge internacional de Catalunya.
La portaveu ha actualitzat també la xifra del cost públic de les jornades i l’ha elevat a 2,365 milions d’euros, sumant als dos milions ja anunciats la despesa de la promoció pròpia del Govern i la compartida amb l’Ajuntament de Barcelona. Paneque ha insistit que la major part del cost correspon al muntatge d’espais i als grans actes, i ha defensat les accions promocionals com una manera d’aprofitar una “oportunitat única”.
També ha justificat la col·locació de la bandera del Vaticà al Palau de la Generalitat com una recomanació protocol·lària vinculada a la dimensió internacional del Papa. A més, ha admès que el Govern ha canviat de criteri sobre el teletreball i ha explicat que finalment s’ha seguit la recomanació tècnica de Protecció Civil davant l’alta concentració de persones prevista.
Educació: el Govern confia en un inici de curs “amb normalitat”
En l’àmbit educatiu, Paneque ha afirmat que el “diàleg obert” entre el Departament d’Educació i els sindicats hauria de permetre arribar al setembre amb millores suficients per garantir un inici de curs “amb normalitat”. La portaveu ha assegurat que el Govern té “voluntat de resoldre” el malestar existent i manté la mà estesa per desplegar els acords assolits amb alguns sindicats, tot i que no hagin estat avalats pel conjunt dels docents.
Paneque ha vinculat aquesta voluntat amb les decisions aprovades pel Govern, com ara la incorporació de 1.787 noves dotacions docents i d’atenció educativa, i ha defensat que l’executiu vol donar resposta a la inquietud del món educatiu davant la diversitat que han d’acollir les aules.
Pel que fa a la demanda de les federacions de famílies per participar en la negociació, la portaveu ha diferenciat clarament entre la negociació sindical, que ha de mantenir-se en els òrgans representatius com la Mesa Sectorial, i el procés d’escolta a la resta de la comunitat educativa, incloses les famílies.
