L’historiador Víctor Gayol explica a Connexió Mèxic la trajectòria d’una de les institucions acadèmiques més prestigioses del país
Quan es parla de centres de recerca de referència a Mèxic, el Colegio de Michoacán ocupa un lloc destacat. Fundat el 1979 amb la voluntat de descentralitzar la producció de coneixement i reforçar els estudis socials i humanístics fora de la capital, aquesta institució s’ha consolidat com un dels principals espais d’investigació del país.
A Connexió Mèxic, Miriam Aymamí va conversar amb l’historiador Víctor Gayol, investigador i coordinador del programa de doctorat del Centre d’Estudis Històrics del Colegio de Michoacán, per conèixer millor la història, la filosofia i la tasca que desenvolupa aquesta entitat acadèmica.
Un projecte pioner fora de Ciutat de Mèxic
Segons va explicar Gayol, el Colegio de Michoacán va néixer impulsat per l’historiador Luis González y González amb una idea innovadora per a l’època: demostrar que la recerca de qualitat no havia d’estar concentrada exclusivament a Ciutat de Mèxic.
L’objectiu era estudiar la realitat mexicana des de les seves regions, analitzant les particularitats històriques, socials i culturals dels diferents territoris del país. Aquesta mirada va contribuir a qüestionar les interpretacions excessivament centralistes que havien dominat bona part de la historiografia mexicana durant dècades.
Des dels seus inicis, el centre es va especialitzar en àrees com la història, l’antropologia social, els estudis rurals, la geografia humana, l’arqueologia i les humanitats.
La petjada de Luis González y González
Una de les figures clau en la creació de la institució va ser Luis González y González, considerat un dels historiadors més influents del segle XX a Mèxic.
La seva obra més coneguda, Pueblo en vilo, va marcar una nova manera d’entendre la història local i regional, posant el focus en les experiències quotidianes de les comunitats i demostrant que la història nacional també es construeix des dels pobles i les realitats locals.
Aquesta filosofia continua sent una de les senyes d’identitat del Colegio de Michoacán gairebé cinquanta anys després de la seva fundació.
Un model de doctorat diferent
Durant l’entrevista, Gayol també va destacar una de les iniciatives més singulars de la institució: el doctorat en ciències socials.
A diferència dels programes convencionals, aquest model està pensat especialment per a investigadors i professionals que ja desenvolupen una trajectòria acadèmica o científica i que necessiten aprofundir en la seva especialització.
El programa permet dissenyar itineraris de formació personalitzats en funció de les necessitats de cada projecte de recerca. Cada estudiant treballa estretament amb un director de tesi i amb especialistes de diferents disciplines, construint un recorregut acadèmic adaptat als seus objectius.
Recerca interdisciplinària
Un altre dels aspectes que Gayol considera fonamentals és la interdisciplinarietat. Els projectes que es desenvolupen al Colegio de Michoacán sovint combinen història, antropologia, lingüística, geografia o estudis culturals.
Aquesta aproximació permet abordar fenòmens complexos des de múltiples perspectives i generar investigacions amb una mirada més àmplia sobre la realitat mexicana i llatinoamericana.
Entre els exemples citats durant la conversa hi ha estudis sobre migracions, identitats culturals, comunitats indígenes o transformacions socials vinculades als processos contemporanis.
Una institució de referència
Al llarg de la seva trajectòria, el Colegio de Michoacán ha format nombrosos investigadors que avui ocupen posicions destacades en universitats i centres de recerca tant de Mèxic com de l’estranger.
Moltes de les tesis desenvolupades a la institució han acabat convertint-se en obres de referència publicades per algunes de les editorials acadèmiques més prestigioses del món hispanoparlant.
Per a Gayol, aquesta és una de les millors demostracions de l’impacte que ha tingut el projecte iniciat a finals dels anys setanta: crear coneixement rigorós, formar nous investigadors i contribuir a entendre millor la complexitat de les societats contemporànies.
