El Govern defensa a la reunió de la CRPM, a Visby, una política de cohesió forta, més pes regional en el futur pressupost europeu i un paper estructural de les regions en la projecció exterior europea
Catalunya ha tornat a situar el paper de les regions al centre del debat europeu amb una defensa explícita de la diplomàcia territorial com a “instrument clau” de l’acció exterior de la Unió Europea. La posició s’ha fet sentir en la reunió del buró polític de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), celebrada els dies 3 i 4 de juny a Visby, a l’illa sueca de Gotland, amb la participació del secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Agustí Fernández de Losada.
En representació del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que ocupa la vicepresidència de Veïnatge de la CRPM, Fernández de Losada ha defensat que Europa no podrà avançar cap a una major cohesió ni cap a una acció exterior més eficaç si les regions no hi tenen un paper estructural, tant en la política interna com en la projecció internacional. La intervenció catalana reforça una línia de treball que el Govern ve sostenint des de fa temps: la idea que les regions no han de limitar-se a executar polítiques europees, sinó també influir en com es defineixen.
Una reunió centrada en clima, energia i pressupost europeu
La trobada de Visby ha servit per abordar alguns dels grans dossiers que marcaran els pròxims anys a la Unió. Entre les qüestions principals hi han aparegut la resiliència climàtica, la seguretat energètica, la necessitat d’un marc europeu integrat de resposta davant nous riscos i la incidència regional en el pròxim Marc Financer Pluriennal, és a dir, el futur pressupost de la UE.
Catalunya hi ha defensat la necessitat de garantir una política de cohesió sòlida en aquest nou cicle pressupostari i d’assegurar que les regions tinguin més capacitat d’incidència tant en el disseny com en l’execució de les polítiques europees. El missatge és clar: els territoris marítims i perifèrics no volen quedar relegats a un paper secundari en un moment en què Europa redefineix prioritats econòmiques, energètiques i geopolítiques.
La CRPM, plataforma de pressió i coordinació regional
La CRPM és una organització que agrupa al voltant de 160 regions de 24 estats de la UE i més enllà, inclosos territoris de països com Noruega, el Marroc o el Canadà, i representa prop de 200 milions de persones. La seva funció és actuar com a espai de coordinació política i també com a plataforma d’incidència davant les institucions europees en matèries com la cohesió territorial, l’energia, el clima, la governança o la veïnatge.
El buró polític és l’òrgan de direcció d’aquesta conferència i les seves reunions serveixen per unificar posicions entre regions que comparteixen problemes de connectivitat, competitivitat, transició ecològica i equilibri territorial. La cita de Visby s’ha situat en aquesta lògica: reforçar el pes col·lectiu de les regions davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els governs estatals.
La diplomàcia regional, més enllà del simbolisme
La idea de diplomàcia de les regions no es planteja aquí com una fórmula retòrica, sinó com una eina política concreta per reforçar les relacions amb països veïns i per fer més efectiva la projecció exterior europea. Catalunya defensa que les autoritats locals i regionals tenen una capacitat pròpia per establir cooperacions útils, compartir solucions i aportar una mirada més propera als reptes comuns.
Aquesta lectura és especialment rellevant en àmbits com la Mediterrània, la gestió de l’aigua, la transició energètica o l’adaptació climàtica, on moltes de les decisions que acaben tenint efectes reals sobre la ciutadania passen directament per l’escala territorial. La posició catalana, en aquest punt, encaixa amb una visió d’Europa menys centralitzada i més construïda des de la cooperació multinivell.
Seguretat, energia i gestió de l’aigua
L’agenda del buró polític va començar dimecres amb una exposició sobre la situació de la seguretat a Gotland, una illa estratègica al Bàltic, un element que dona idea del context geopolític en què s’ha desenvolupat la reunió. A més, la delegació catalana va participar en un seminari sobre gestió de l’aigua potable, vinculat al primer any d’implementació de l’estratègia europea de resiliència de l’aigua.
Aquest punt és especialment rellevant per a Catalunya, no només pel pes creixent de la gestió hídrica dins les polítiques europees, sinó també perquè connecta directament amb una de les grans preocupacions dels darrers anys al país: la vulnerabilitat davant la sequera i la necessitat d’una governança més robusta dels recursos hídrics.
Continuïtat amb la línia marcada a Barcelona
La reunió de Visby ha donat continuïtat a les línies de treball fixades per la CRPM durant la seva assemblea general celebrada a Barcelona el novembre passat, una cita on ja s’havia remarcat la necessitat de reforçar el paper de les regions davant els grans canvis que afronta Europa. Entre aquests reptes, Catalunya hi situa la regulació financera, la regulació tecnològica i de la intel·ligència artificial i la necessitat de dotar la UE d’una major autonomia en seguretat i defensa.
Aquesta continuïtat mostra que la presència catalana dins la CRPM no és puntual, sinó que forma part d’una estratègia sostinguda per fer sentir la veu del país dins les xarxes de cooperació territorial europees. En un moment en què Brussel·les redefineix prioritats i pressupostos, el Govern vol aprofitar aquests espais per blindar la centralitat de les regions en el futur de la Unió.
Una aposta per una Europa més territorial
La presència catalana a Visby reforça, en definitiva, una determinada idea d’Europa: una Unió que no es construeixi només des dels estats i les grans institucions, sinó també des dels territoris que viuen de manera directa els efectes del canvi climàtic, de les tensions energètiques i de les desigualtats de cohesió.
Per a Catalunya, reivindicar la diplomàcia regional és també reivindicar una manera pròpia d’estar a Europa: més arrelada al territori, més connectada amb les polítiques públiques concretes i més disposada a intervenir en la definició del projecte europeu des de la perifèria, però no des de la marginalitat.
