L’historiador i autor d’Història dels Papes analitza a RAB Ràdio el significat de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya, la relació històrica entre el Vaticà i els Països Catalans i els reptes actuals de l’Església Catòlica.
La visita del papa Lleó XIV a Catalunya ha tornat a situar el Vaticà al centre de l’actualitat. Més enllà dels actes previstos a la Sagrada Família, Montserrat o Barcelona, el programa Connexió de RAB Ràdio ha volgut aprofitar l’ocasió per aprofundir en el context històric i polític que envolta el papat.
Per fer-ho, Germà Capdevila ha entrevistat l’historiador Diego Sola, doctor en Història Moderna, professor de la Universitat de Barcelona i autor del llibre Història dels Papes, publicat per l’editorial Fragmenta. La conversa ha servit per entendre per què una institució amb gairebé dos mil·lennis d’història continua mantenint una influència notable en la societat contemporània.
Una institució única al món
Per a Sola, una de les claus que expliquen la fascinació que continua generant el papat és precisament la seva longevitat. “Després de la Casa Imperial japonesa, és la segona institució més antiga del món en vigència”, recorda l’historiador, que destaca la capacitat de supervivència d’una organització que ha travessat guerres, cismes, revolucions i profunds canvis socials al llarg dels segles.
Segons explica, les visites papals continuen despertant interès perquè es perceben com a esdeveniments excepcionals. Els papes no van començar a viatjar amb regularitat fins a la segona meitat del segle XX, i encara avui aquests desplaçaments mantenen una forta càrrega simbòlica i mediàtica.
Més de mil anys de relacions entre Catalunya i el Vaticà
Un dels aspectes centrals de la conversa és la relació històrica entre Catalunya i la Santa Seu. Sola recorda que els vincles es remunten almenys al segle X, quan el comte Borrell II va viatjar a Roma. Des de llavors, la relació ha estat marcada tant per moments de col·laboració com per episodis de tensió política.
“És una relació amb alts i baixos, una relació de més d’un mil·lenni”, explica. L’historiador destaca especialment el segle XV com el moment de màxima influència catalana dins de l’Església. És l’època del Cisma d’Occident, amb Benet XIII —el conegut Papa Luna— com una de les figures centrals, i també dels papes valencians de la família Borja. “Els Borja van ser els primers i fins avui els únics papes catalanoparlants que ha tingut la seu de Pere”, recorda.
Gaudí, un referent universal per a l’Església
La visita de Lleó XIV està estretament vinculada a la culminació de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, un projecte que reforça la projecció internacional de l’obra d’Antoni Gaudí.
Segons Sola, l’interès de l’Església per l’arquitecte català és fàcil d’entendre. “Gaudí seria un dels grans clàssics de l’art contemporani cristià a nivell universal”, afirma.
En un context on l’art religiós contemporani té pocs referents de projecció mundial, la figura de Gaudí ocupa un espai singular tant dins com fora dels àmbits estrictament confessionals.
La qüestió catalana i el Vaticà
La conversa també aborda la relació entre el Vaticà i les nacions sense estat. Sola recorda que la posició de la Santa Seu ha estat tradicionalment pragmàtica i condicionada pels contextos polítics de cada època. En el cas català, destaca que durant la Renaixença existia una estreta vinculació entre el moviment de recuperació nacional i sectors importants de l’Església catalana.
Com a exemple, cita la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya per part del papa Lleó XIII l’any 1891. “És un fet espiritual i eclesial, però també té un ressò nacional a nivell d’identitat de país”, assenyala.
El gran repte del catolicisme al segle XXI
Pel que fa al futur de l’Església, l’historiador considera que el principal problema és la profunda secularització que viu Europa. “És la crisi més gran a la qual s’ha hagut d’enfrontar l’Església en els seus 2.000 anys d’existència”, afirma.
Tanmateix, també interpreta l’elecció dels últims pontífexs com un intent de redefinir el paper de l’Església en la societat contemporània. Tant Francesc com Lleó XIV han intentat intervenir en grans debats globals, des de la crisi climàtica fins a l’impacte de la intel·ligència artificial, buscant mantenir una influència moral més enllà dels límits estrictes del catolicisme.
Una història per entendre el present
La publicació d’Història dels Papes respon, segons el mateix Sola, a la voluntat d’explicar una part essencial de la història occidental des d’una perspectiva catalana. “Fer una història dels papes és fer una història del món occidental”, resumeix.
Una mirada que ajuda a entendre per què la visita d’un papa continua generant debat, expectació i interès en una societat molt diferent de la que va veure néixer una de les institucions més antigues del planeta.
