La decisió del cantó de Zúric situa el català entre les llengües reconegudes pel programa educatiu oficial suís i garanteix la seva presència estable a les escoles públiques
El català ha aconseguit una fita històrica a Suïssa. El cantó de Zúric ha reconegut oficialment la llengua catalana dins del seu programa educatiu de Llengua i Cultura d’Origen (HSK), una decisió que permetrà que els infants catalanoparlants puguin estudiar català en el marc del sistema educatiu públic suís.
La notícia representa molt més que un simple reconeixement administratiu. Significa que el català passa a formar part d’un programa oficial que agrupa una trentena de llengües presents al país i que té com a objectiu preservar les llengües familiars dels infants d’origen immigrant, considerant-les un actiu educatiu i social.
Una de les activistes darrere d’aquesta fita és Glòria Llopart, cofundadora i directora de l’Escola Catalana de Zúric, que ha explicat a RAB Ràdio el llarg camí que ha portat fins a aquest resultat.
Tot va començar amb una pregunta d’una nena de quatre anys
La història arrenca de manera gairebé casual. Un dia, la seva filla li va preguntar com s’escrivia una paraula en català. Aquella escena va provocar una reflexió immediata.
“Vaig pensar que vivíem a l’estranger i que la meva filla no aprendria català a l’escola. Fins aquell moment no m’havia plantejat què significava això”, recorda.
Llopart va compartir la inquietud amb altres famílies catalanoparlants de Zúric a través d’un grup de WhatsApp. La seva idea inicial era trobar una professora particular i organitzar algunes classes. La resposta, però, va superar totes les expectatives: una quarantena de famílies van mostrar interès.
Aquella reacció va acabar desembocant en la creació de l’Escola Catalana de Zúric, un projecte impulsat conjuntament amb el Casal Català de Zúric, una entitat amb més de sis dècades d’història.
L’11 de setembre de 2023 l’escola obria les portes amb dotze alumnes.
Una escola nascuda des de la comunitat
L’Escola Catalana de Zúric funciona com una activitat complementària a l’educació reglada. Els infants hi assisteixen una o dues vegades per setmana per aprendre llengua i cultura catalanes.
El projecte està gestionat sense ànim de lucre i té un objectiu clar: garantir que qualsevol nen o nena catalanoparlant resident al cantó pugui accedir a un aprenentatge formal de la seva llengua.
Des d’aquells primers dotze alumnes, l’escola ha anat creixent fins a consolidar diversos grups adaptats a les edats i als diferents nivells lingüístics dels infants.
Dos anys de feina per aconseguir el reconeixement
La incorporació del català al programa HSK no ha estat automàtica. Segons explica Llopart, el procés ha requerit una feina intensa durant gairebé dos anys. La candidatura presentada al cantó de Zúric superava les vuitanta pàgines de documentació.
La meitat del dossier detallava el funcionament de l’escola, l’estructura del projecte, la implicació del Casal Català i els plans de futur. L’altra meitat incloïa tota la documentació administrativa exigida per les autoritats educatives suïsses.
L’objectiu era demostrar que darrere del projecte hi havia una comunitat sòlida, estable i amb capacitat de mantenir l’ensenyament del català a llarg termini.
Què implica exactament aquest reconeixement?
Les conseqüències pràctiques són molt importants. En primer lloc, el català passa a tenir el mateix estatus que altres llengües presents al programa HSK, entre les quals hi ha idiomes com l’anglès, el francès, l’italià, el castellà, el xinès o diverses llengües africanes.
A més, les classes podran utilitzar aules de les escoles públiques del cantó de manera gratuïta. El professorat tindrà accés a formació específica a la Universitat Pedagògica de Zúric i passarà a formar part de la xarxa oficial de docents del programa.
Però probablement el canvi més rellevant serà la visibilitat. A partir d’ara, les famílies que arribin al cantó rebran informació oficial sobre l’existència de classes de català, igual que passa amb la resta de llengües reconegudes.
Un missatge que va més enllà de Suïssa
Per a Llopart, aquesta fita transcendeix la realitat de la comunitat catalana de Zúric. La decisió envia un missatge potent sobre el valor de la llengua catalana en l’àmbit internacional i reforça la idea que el català pot ocupar el mateix espai que qualsevol altra llengua dins d’una societat multilingüe.
També posa en relleu una visió de la integració basada en el respecte a la diversitat lingüística. El model suís considera que mantenir les llengües familiars afavoreix el desenvolupament educatiu dels infants i contribueix a una millor cohesió social.
Ara, gràcies a l’esforç de desenes de famílies, mestres i voluntaris, el català forma part d’aquest model. I ho fa amb una garantia especialment significativa: el reconeixement concedit pel cantó de Zúric és indefinit.
Per a la comunitat catalana de Suïssa, però també per al conjunt dels catalanoparlants, és una victòria que demostra que la llengua continua trobant espais per créixer molt més enllà de les fronteres del país.
