El portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya, David Caño, assegura a RAB Ràdio que la consulta ha evidenciat un malestar profund al sistema educatiu i adverteix que les mobilitzacions continuaran si no arriben noves propostes del Govern.
El professorat català ha tornat a dir no. La consulta sobre el preacord negociat entre els sindicats i el Departament d’Educació ha acabat amb un rebuig clar de la proposta i obre un nou escenari d’incertesa per al sistema educatiu. Per analitzar-ne les conseqüències, El gra i la palla de RAB Ràdio va entrevistar David Caño, portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya i membre del Consell Nacional d’USTEC, una de les persones que ha participat directament en les negociacions amb el Govern.
La consulta va acabar amb una victòria clara del no, amb aproximadament un 65% dels vots en contra del preacord i un 35% a favor. Més enllà del resultat, Caño va destacar especialment la participació, que va superar el 61% del cens i va registrar més de 20.000 votants més que en la consulta anterior. Segons el dirigent sindical, aquesta implicació demostra que el col·lectiu docent vol participar activament en les decisions que afecten el seu futur.
Una negociació que semblava encarrilada
El resultat arriba després de mesos de negociacions, mobilitzacions i vagues convocades per reclamar millores laborals i més recursos per a l’educació pública. Segons va explicar Caño, el moviment docent va néixer fa dos anys a partir d’un ampli procés de consulta als centres educatius que va permetre identificar les principals reivindicacions del professorat i construir una plataforma compartida amb altres organitzacions sindicals.
Aquella plataforma va acabar recollint prop de 50.000 signatures i es va convertir en la base de les negociacions amb el Departament. Després d’un primer acord signat per CCOO i UGT, que ja va ser rebutjat per una gran majoria dels participants en una consulta anterior, els sindicats van aconseguir reobrir les converses amb el Govern gràcies a noves mobilitzacions i jornades de vaga.
Caño va recordar que les darreres negociacions van ser especialment dures, amb jornades maratonianes i tancades al Departament d’Educació. Finalment, els sindicats presents van considerar que s’havien esgotat pràcticament tots els marges de negociació possibles i van decidir sotmetre la proposta a la decisió del professorat.
Un moviment que va més enllà dels sindicats
Un dels aspectes que més va destacar durant l’entrevista és que, segons la seva anàlisi, el resultat de la consulta demostra que el conflicte ja no es pot interpretar únicament en clau sindical.
Caño considera que el malestar existent als centres educatius ha acabat generant un moviment que supera les mateixes organitzacions que l’han impulsat. Per això, defensa que les decisions finals no les prenen els sindicats sinó el conjunt del col·lectiu docent, que és qui acaba validant o rebutjant els acords negociats.
En aquest sentit, va explicar que USTEC havia defensat la possibilitat d’acceptar tàcticament el preacord per consolidar alguns avenços i reorganitzar la mobilització de cara al curs vinent. Tanmateix, la majoria dels participants van optar per continuar la pressió i rebutjar la proposta. Davant d’aquest resultat, l’organització ha decidit mantenir les convocatòries de vaga i posar-se al servei del que ha expressat el professorat.
El malestar va més enllà dels salaris
Durant els darrers mesos, bona part del debat públic s’ha centrat en les millores salarials incloses en la negociació. Tot i això, Caño va insistir que reduir el conflicte a una qüestió econòmica seria un error.
El representant sindical va recordar que els docents catalans acumulaven dues dècades sense increments salarials específics aprovats pels governs catalans i que això havia situat Catalunya en una posició desfavorable respecte a altres territoris de l’Estat. Segons va explicar, el preacord incloïa increments salarials que considerava importants i merescuts per al col·lectiu.
Malgrat això, assegura que el resultat de la consulta evidencia que les preocupacions del professorat són molt més profundes. Entre les qüestions que considera prioritàries hi ha la reducció de ràtios, la situació de l’etapa educativa de 0 a 3 anys, el desplegament efectiu de l’escola inclusiva, l’atenció individualitzada a l’alumnat i l’increment dels recursos destinats al sistema educatiu.
Segons Caño, Catalunya continua arrossegant un infrafinançament estructural que ha provocat un deteriorament progressiu de les condicions de treball i de la qualitat educativa.
El suport de les famílies, una peça clau
Una de les incògnites que s’obre ara és la reacció de les famílies davant la possibilitat que el conflicte s’allargui durant les pròximes setmanes i pugui afectar el final de curs.
Caño es va mostrar convençut que el suport social es pot mantenir si el debat se centra en els problemes estructurals del sistema educatiu. En la seva opinió, qüestions com les ràtios elevades, la manca de recursos, la situació dels centres o les dificultats per desplegar una escola inclusiva de qualitat afecten directament els alumnes i les seves famílies.
Per aquest motiu, considera que les futures reivindicacions podrien posar encara més èmfasi en aspectes relacionats amb la qualitat educativa i no exclusivament amb les condicions laborals dels professionals.
Quina serà la resposta del Govern?
Durant la conversa, el politòleg Robert González va plantejar quin podria ser el moviment del Govern després d’una consulta que ha tombat una proposta negociada durant mesos.
Segons l’anàlisi compartida al programa, la Generalitat podria optar per destacar els acords assolits i les millores ja incorporades a través de les negociacions, però haurà d’afrontar una realitat complicada: la majoria dels participants en la consulta ha rebutjat la proposta.
Caño va assegurar que la situació entra ara en una fase nova. Els acords ja signats formen part d’una etapa tancada i, segons va defensar, caldrà decidir de quina manera es reprenen les negociacions i quins seran els nous objectius del moviment docent.
Un final de curs marcat per les mobilitzacions
Pel que fa als pròxims dies, el representant sindical va avançar que les mobilitzacions continuaran i que el col·lectiu docent manté la voluntat de pressionar el Govern perquè presenti noves propostes.
Caño va afirmar que les formes de protesta han anat evolucionant durant aquest curs i que, a més de les vagues, s’han incorporat piquets, talls i altres accions de mobilització. Segons la seva previsió, les pròximes setmanes podrien estar marcades per noves jornades de protesta i mobilitzacions massives arreu del país.
El dirigent sindical també va advertir que, si no arriben solucions que convencin el conjunt del professorat, el conflicte podria prolongar-se més enllà de l’estiu i condicionar l’inici del pròxim curs escolar.
