La presidència catalana de l’aliança europea de regions del sector consolida la seva influència davant la nova Chips Act 2.0, presentada aquesta setmana per la Comissió Europea dins el paquet de sobirania tecnològica
Catalunya continua guanyant pes en la política industrial europea dels semiconductors amb una participació activa en la definició de la nova Chips Act 2.0, el marc normatiu que la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres dins del seu paquet de sobirania tecnològica. El Govern ha situat aquesta implicació com una mostra del lideratge català en un sector considerat estratègic per al futur industrial i digital del continent.
La influència catalana s’articula a través de la presidència de l’European Semiconductor Regions Alliance (ESRA), una plataforma que aquest 2026 lidera Catalunya per mitjà del Departament d’Empresa i Treball, la Direcció General d’Indústria i ACCIÓ. Aquesta setmana, l’aliança celebra a Brussel·les la seva assemblea anual, on ha refermat el seu posicionament davant la nova llei i ha intensificat el diàleg amb la Comissió, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions.
Una nova llei per reforçar la sobirania tecnològica europea
La Chips Act 2.0 forma part del nou paquet europeu per reforçar l’autonomia tecnològica de la Unió. La Comissió vol enfortir la base europea de semiconductors, impulsar la capacitat en tecnologies de xips avançats, estimular tant l’oferta com la demanda i facilitar noves inversions industrials. La nova normativa amplia i actualitza l’enfocament de l’anterior llei de xips, amb més pes per a la industrialització i per a les connexions entre producció, recerca i mercat.
En aquest procés, l’ESRA ha volgut fer arribar una visió compartida des de les regions industrials del continent, i Catalunya ha tingut un paper destacat en la formulació d’aquesta posició. El missatge de fons és que la nova política de xips no es pot construir només des de Brussel·les o des dels estats, sinó també des dels territoris on realment es concentren les capacitats industrials, tecnològiques i de talent.
Catalunya presideix l’aliança europea de regions dels xips
Catalunya exerceix aquest any la presidència de l’ESRA, una responsabilitat que ja s’havia anunciat el 2024 i que la situa al capdavant d’una xarxa formada per 39 regions europees amb ecosistemes avançats en semiconductors. Aquestes regions representen conjuntament més del 50% del PIB de la Unió Europea, fet que dona una dimensió notable al pes polític i econòmic de l’aliança.
L’objectiu de l’ESRA és que les regions tinguin una veu única en el desplegament de les polítiques europees sobre microxips i semiconductors. En un sector en què la capacitat productiva, la recerca aplicada i el talent es distribueixen territorialment de manera molt concreta, l’aliança defensa que les regions no poden ser només receptores de política industrial, sinó actors centrals en la seva definició.
Tres grans pilars per a la nova etapa
Des de l’aliança, i sota presidència catalana, s’ha impulsat una visió de la nova llei basada en tres grans pilars: construir una cadena de subministrament europea més resilient i sobirana; reforçar la col·laboració entre regions, indústria, centres de recerca i institucions; i desenvolupar pols d’excel·lència en talent a escala continental.
Aquest plantejament vol respondre a una preocupació de fons: Europa encara depèn en gran part de l’exterior en segments clau de la cadena dels semiconductors, especialment en les tecnologies més avançades. Per això, la nova estratègia busca no només augmentar la producció, sinó fer-ho de manera coordinada, amb ecosistemes regionals forts i amb una millor connexió entre innovació i mercat.
El Govern vol que la nova política europea reconegui el paper de les regions
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha defensat que Catalunya està treballant perquè la nova estratègia europea reflecteixi el paper central de les regions en el desenvolupament de les capacitats industrials, tecnològiques i de talent. Segons el Govern, la presidència de l’ESRA està servint per consolidar l’aliança com una plataforma estable de coordinació, d’intercanvi de bones pràctiques i d’alineament amb les institucions europees.
L’objectiu no és només reforçar els ecosistemes industrials i digitals, sinó fer que les empreses disposin de millors eines per competir globalment. En aquest sentit, el lideratge català es presenta com una manera d’influir en la política europea des d’un territori que vol fer valer la seva base industrial i científica pròpia.
Infraestructura, empreses i talent al servei del sector
El Govern sosté que la posició catalana en aquest àmbit s’explica per la seva infraestructura científica i tecnològica, per una xarxa consolidada d’empreses altament especialitzades i per iniciatives estratègiques que impulsen la microelectrònica i les tecnologies avançades. Entre aquestes eines destaca l’Aliança de xips i semiconductors de Catalunya, liderada pel Departament d’Empresa i Treball a través d’ACCIÓ.
La idea que projecta l’executiu és que Catalunya no participa en aquest debat només com a observadora o com a territori aspiracional, sinó com una regió amb capacitat real per influir i per formar part del mapa europeu de la nova indústria dels xips.
Brussel·les i Barcelona, dues escales del mateix posicionament
La celebració de l’assemblea anual de l’ESRA a Brussel·les reforça el vessant europeu del moviment, però el Govern ja ha avançat també una altra fita rellevant: Catalunya acollirà del 9 a l’11 de desembre de 2026 el congrés Chipnation, presentat com el principal esdeveniment de la indústria dels semiconductors a l’Estat. La cita reunirà a Barcelona més de 400 assistents entre empreses, entitats i experts del sector.
Això permet llegir el posicionament català en dues direccions: d’una banda, com a actor que vol influir en la definició de la política europea; de l’altra, com a territori que vol consolidar-se també com a espai de trobada i d’atracció per a l’ecosistema dels semiconductors.
Una indústria estratègica per al futur europeu
La nova llei de xips arriba en un moment en què els semiconductors s’han convertit en una peça central de la competència global, especialment per la seva vinculació amb la intel·ligència artificial, la digitalització industrial, la defensa i les infraestructures crítiques. En aquest context, la participació activa de Catalunya en la definició del nou marc europeu reforça la seva voluntat de no quedar relegada a un paper perifèric en una de les grans batalles industrials del segle XXI.
El missatge que vol transmetre el Govern és clar: si Europa vol més sobirania tecnològica, el debat sobre els xips no es decidirà només als grans centres institucionals, sinó també des dels territoris que ja tenen capacitats, ecosistemes i ambició per liderar aquesta nova etapa.
