La pianista i compositora catalana resident als Estats Units presentarà el 10 de juny Els 7 somnis de Gaudí, una estrena mundial al Palau de la Música amb la Filharmònica de Londres, l’Orfeó Català i més de 200 músics a l’escenari.
La carrera d’Olivia Pérez-Collellmir sembla difícil de resumir. Pianista, compositora, directora, investigadora i professora a Berklee College of Music de Boston, la música catalana ha construït una trajectòria internacional que culminarà aquest 10 de juny amb l’estrena mundial d’una de les seves obres més ambicioses: Els 7 somnis de Gaudí, al Palau de la Música. Ho va explicar en una entrevista al programa Connexió de RAB Ràdio amb Germà Capdevila.
De Barcelona a Berklee
Nascuda a Barcelona, Olivia Pérez-Collellmir va començar la seva formació com a pianista clàssica, però ben aviat va sentir la necessitat d’explorar nous llenguatges musicals. Fascinada per la capacitat dels músics de jazz per improvisar i transformar una interpretació en directe, va decidir ampliar els seus estudis al Conservatori del Liceu abans de presentar-se a les proves d’accés del prestigiós Berklee College of Music de Boston.
“Em considero una eterna estudiant. Necessito aprendre constantment, forma part de la meva personalitat.”
Després de diversos anys de preparació, va obtenir una plaça i una beca completa. Aquell pas va marcar l’inici d’una nova etapa vital als Estats Units. Amb només unes maletes i sense gairebé cap infraestructura personal ni professional, va començar una aventura que acabaria portant-la a formar part del professorat de Berklee, convertint-se en la primera catalana i la primera persona de l’Estat espanyol a exercir com a professora de piano en aquesta institució.
Pérez-Collellmir atribueix bona part del seu recorregut a una curiositat inesgotable. Durant la conversa va explicar que es considera una “eterna estudiant” i que l’aprenentatge constant forma part de la seva manera d’entendre la vida i la música.
Un projecte nascut durant la pandèmia
L’origen de Els 7 somnis de Gaudí es remunta als mesos de la pandèmia. En aquell moment, la incertesa sobre l’acabament de la Sagrada Família coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí va despertar en ella una reflexió que acabaria convertint-se en projecte artístic.
“Volíem donar a conèixer Gaudí internacionalment. Em sorprenia que molta gent reconegués la Sagrada Família però no sabés qui era Gaudí.”
Des de Boston observava que, malgrat la fama internacional de la Sagrada Família, moltes persones desconeixien la figura del seu creador. Aquesta constatació la va portar a plantejar-se una obra que ajudés a difondre la dimensió cultural, humana i espiritual de Gaudí a escala internacional.
La compositora va començar a escriure sense saber si la peça arribaria mai a interpretar-se. El que sí tenia clar era que havia de ser una obra de grans dimensions, amb un paper central per a la veu humana i la música coral, elements que vinculava directament amb la sensibilitat espiritual de Gaudí i amb la tradició de l’Orfeó Català.
Set moviments per explicar un geni
L’obra no pretén ser una biografia musical de Gaudí, sinó un recorregut emocional pels moments que, segons la compositora, van marcar la seva mirada artística i espiritual.
El primer moviment se centra en la natura i en el Gaudí nen, observant formes, textures i geometries. El segon recrea el taller del seu pare calderer, amb un protagonisme especial de les encluses i del ferro. El tercer aborda la tensió entre genialitat i incomprensió, mentre que el quart explora el dolor provocat per la mort de la seva mare.
“Vaig començar a escriure sense saber si aquesta obra s’interpretaria mai. Només tenia clar que havia de ser monumental.”
El cinquè moviment està dedicat a la Setmana Tràgica de Barcelona i a la violència dels esdeveniments revolucionaris. El sisè aprofundeix en la relació de Gaudí amb la fe i l’espiritualitat. Finalment, el setè culmina amb la Basílica de la Sagrada Família i la sensació d’elevació i transcendència que genera el seu espai arquitectònic.
Per donar forma poètica a aquesta narrativa, Pérez-Collellmir va treballar conjuntament amb la poeta Anna Gual en un procés creatiu en què música i text es van desenvolupar de manera simultània.
La complicitat de Marin Alsop
Un dels moments decisius del projecte va arribar quan la compositora va contactar amb la directora d’orquestra nord-americana Marin Alsop.
Pérez-Collellmir recorda que, en aquell moment, encara no disposava de la partitura completa. Només tenia una visió artística molt definida del projecte. Tot i això, Alsop va mostrar-hi interès immediat, va escoltar la proposta i va acabar convertint-se en una de les principals impulsores de l’obra.
Després de rebre els primers minuts compostos, la directora va donar suport al projecte i va proposar que fos interpretat per la Philharmonia Orchestra, una de les formacions més prestigioses del Regne Unit.
Una estrena amb 200 músics
L’estrena mundial reunirà al Palau de la Música Catalana més de 200 músics entre la Philharmonia Orchestra i els tres cors vinculats a l’Orfeó Català: el Cor Jove, el Cor de Cambra i el Cor de Noies. Segons va explicar la compositora, la disposició física dels cors dins de l’edifici formarà part de la mateixa arquitectura sonora de l’obra.
Entre els elements més singulars de la composició hi ha la incorporació d’encluses reals per representar el taller del pare de Gaudí i l’ús de les campanes reconstruïdes de la Sagrada Família, recuperades després d’anys d’investigació liderats per l’equip del catedràtic Galdric Santana.
Més enllà del 10 de juny
Després de l’estrena, Pérez-Collellmir confia que l’obra tingui recorregut internacional. La compositora va avançar que està previst enregistrar-ne una versió comercial amb àudio i vídeo des del mateix Palau de la Música.
Per sobre de qualsevol reconeixement, però, el seu desig és que la música arribi emocionalment al públic. “Espero que no deixi ningú indiferent”, va explicar durant la conversa amb Germà Capdevila, resumint l’objectiu final d’un projecte que va començar com un somni a Boston i que acabarà prenent forma davant del públic català.
