El 65,1% dels professionals que han participat en la consulta rebutgen l’acord negociat pels sindicats majoritaris amb el Departament d’Educació, malgrat les millores salarials i laborals que incorporava
El conflicte entre el Departament d’Educació i una part important del professorat continua lluny de resoldre’s. La consulta impulsada pels sindicats USTEC, CGT i la Intersindical ha acabat amb una contundent victòria del “no” al preacord signat la setmana passada entre Educació i els sindicats majoritaris. Segons els resultats fets públics aquest dijous, el 65,1% dels docents que han participat en la votació han rebutjat el document, mentre que el 34,9% hi han donat suport.
En total, 39.502 professionals han votat en contra de l’acord i 21.184 a favor. La participació ha estat del 61,1%, amb 60.686 votants d’un cens de 99.305 docents, una xifra superior a la registrada en la consulta celebrada al març arran de l’acord entre Educació, CCOO i UGT.
Un resultat que qüestiona l’acord
La votació s’ha desenvolupat entre dilluns i dijous a través del correu corporatiu dels professionals de l’ensenyament. La pregunta era clara: “Acceptes el preacord pel personal docent del 29 de maig?”. Les opcions eren votar “Sí” o bé “No, i em comprometo a fer les vagues necessàries fins a acabar el curs”.
El resultat arriba després de setmanes de negociacions intenses entre el Departament d’Educació i els representants sindicals. Divendres passat, després de diverses reunions maratonianes, es va anunciar un principi d’acord que havia estat signat per USTEC i Professors de Secundària, tot i que el primer sindicat va condicionar la seva adhesió definitiva al resultat de la consulta entre el conjunt dels docents.
Durant els darrers dies, USTEC i Professors de Secundària han defensat el vot favorable al preacord, mentre que la CGT i la Intersindical han fet campanya pel rebuig, argumentant que les mesures pactades continuaven sent insuficients per compensar les pèrdues acumulades durant els anys de retallades.
Què oferia el preacord?
El document incorporava diverses reivindicacions històriques del sector. La més destacada era la creació d’un nou complement lineal que havia de començar amb 50 euros mensuals l’any 2026 i arribar als 173,30 euros mensuals el 2029. Segons els càlculs presentats durant la negociació, això hauria suposat un increment anual de 2.426 euros per docent al final del període.
L’acord també avançava el calendari per aplicar l’increment del 30% del complement específic pactat al març. Si inicialment s’havia previst desplegar-lo en quatre anys, el nou text reduïa aquest termini a tres. A més, es concretava la recuperació del deute acumulat pels sexennis, una de les reclamacions més persistents del professorat després de les retallades aplicades durant la crisi econòmica.
Els sexennis són complements vinculats a l’antiguitat que abans del 2012 es cobraven als sis anys i que, amb les mesures d’austeritat, van passar a percebre’s als nou anys. Tot i que aquesta retallada ja es va revertir el 2024, els sindicats reclamaven que es retornessin les quantitats deixades de percebre durant aquell període. El preacord preveia satisfer aquest deute al llarg de cinc anys.
Més càtedres i reforç de l’escola inclusiva
Entre les mesures incloses també hi havia la convocatòria de 5.000 noves càtedres de secundària en un termini de dos anys, així com un reforç significatiu dels recursos destinats a l’educació inclusiva.
En aquest sentit, el Departament es comprometia a incorporar 6.413 noves dotacions durant els pròxims quatre cursos. El calendari preveia 1.088 noves incorporacions el curs vinent, 1.651 el següent, 1.651 més el curs posterior i 2.023 addicionals el 2029-2030.
El conflicte continua obert
El rebuig majoritari dels docents deixa ara en una situació delicada els sindicats que havien avalat la negociació i obliga el Departament d’Educació a replantejar l’estratègia. A diferència del que va passar al març, quan el rebuig al pacte amb CCOO i UGT va superar el 94%, aquesta vegada la proposta havia incorporat concessions significatives. Tot i això, una majoria dels participants considera que encara no són suficients.
El resultat reforça els sectors que defensen mantenir la pressió sobre l’administració i manté oberta la possibilitat de noves mobilitzacions abans que finalitzi el curs escolar, en un conflicte laboral que s’ha convertit en un dels principals fronts oberts del Govern en matèria educativa.
