Els infants catalanoparlants podran estudiar català dins del sistema públic suís a partir del curs 2026-2027, una decisió que suposa un important avenç per a la llengua catalana a l’exterior
A fons: Així van aconseguir els catalans de Suïssa que el català sigui oficial al sistema educatiu de Zúric
El català continua guanyant espais de reconeixement internacional. El Departament d’Educació del cantó de Zúric ha decidit incorporar el català com a llengua oficial dins del programa de Llengua i Cultura Patrimonials (HSK), una iniciativa educativa destinada als infants que tenen una llengua familiar diferent de l’alemany. La mesura entrarà en vigor el curs 2026-2027 i permetrà que els alumnes catalanoparlants puguin estudiar la seva llengua dins del sistema educatiu públic suís amb reconeixement acadèmic oficial.
La decisió representa una fita històrica per a la comunitat catalana resident a Suïssa i culmina un procés impulsat per l’Escola Catalana de Zúric, que havia treballat durant els darrers anys perquè el català fos incorporat al programa educatiu cantonal.
Amb aquesta incorporació, el català se situa al mateix nivell que les altres 33 llengües presents actualment en el programa HSK. Els coneixements adquirits pels alumnes podran ser reconeguts oficialment i formar part del seu expedient acadèmic, un element especialment rellevant per a les famílies que volen garantir la transmissió de la llengua a les noves generacions.
Un reconeixement que reforça la presència del català a Suïssa
La notícia arriba en un moment de creixement de l’interès per l’ensenyament del català a l’exterior. Coincidint amb aquest anunci, la Delegació del Govern de Catalunya a Suïssa va acollir aquesta setmana una jornada dedicada a l’ensenyament de la llengua catalana al país helvètic.
La trobada, celebrada a Ginebra i coorganitzada amb el Casal Català de Ginebra, va reunir representants de centres i casals catalans de Zúric, Basilea, Lausana i Ginebra, així com membres de la comunitat catalana establerta al país.
L’acte va servir per compartir experiències, analitzar els reptes que afronta l’ensenyament del català en entorns multilingües i explorar noves vies de col·laboració entre les diferents iniciatives que funcionen actualment a Suïssa.
La jornada també va posar de manifest la bona salut dels projectes educatius vinculats a la llengua catalana i la voluntat compartida de continuar treballant perquè els infants i joves catalans mantinguin el vincle lingüístic i cultural amb Catalunya.
Més recursos per a l’ensenyament del català a l’exterior
L’ensenyament del català fora de Catalunya s’ha convertit en una de les prioritats de l’acció exterior del Govern. Les dades dels darrers anys mostren un augment sostingut de l’interès per aprendre la llengua, tant entre les comunitats catalanes com entre persones sense vincles familiars directes amb Catalunya.
Durant el 2025, el Govern ha destinat 286.381 euros a programes d’ensenyament del català a l’exterior, una xifra que representa un increment de gairebé el 42% respecte de l’any anterior i que constitueix la inversió més elevada des que es disposa de dades comparables.
Aquest suport institucional ha contribuït a consolidar projectes educatius que, en molts casos, han nascut gràcies a la iniciativa de famílies i entitats de la societat civil.
La clau: crear comunitat més enllà de les aules
La jornada va comptar amb la participació de Joaquim Dolz-Mestre, professor honorari de sociolingüística de la Universitat de Ginebra i especialista en didàctica de les llengües.
Durant la seva intervenció va destacar la importància de preservar les llengües d’origen en societats cada vegada més plurilingües i va subratllar que la transmissió lingüística depèn tant de la família com de l’existència d’una comunitat activa.
Segons Dolz-Mestre, el gran repte no és tant que els infants aprenguin el català durant la primera infància, sinó aconseguir que continuïn utilitzant-lo durant l’adolescència. Per això va defensar la necessitat de crear espais de socialització en català més enllà de les classes, mitjançant activitats culturals, esportives i associatives.
En aquest sentit, va posar com a exemple iniciatives presents a Suïssa com les colles castelleres o les activitats organitzades pels centres i casals catalans.
Zúric, Basilea, Ginebra i Lausana comparteixen experiències
Una part important de la jornada es va dedicar a conèixer diferents models d’ensenyament del català que funcionen actualment al país.
Glòria Llopart, directora de l’Escola Catalana de Zúric, va explicar que el projecte va néixer fa només tres anys gràcies a l’impuls d’un grup de famílies i que actualment ja compta amb una trentena d’alumnes. Llopart va remarcar la importància que els infants no només parlin català a casa, sinó que també aprenguin a llegir-lo i escriure’l.
Per la seva banda, Marta Moreso, directora de l’Escoleta de Basilea, va presentar l’experiència d’un centre que funciona des del 2009 i que actualment reuneix una quarantena d’infants. Moreso va defensar que no existeix una fórmula única per ensenyar català a l’exterior i que cada projecte ha d’adaptar-se a la realitat lingüística i social del seu entorn. “La llengua és viva si els nens juguen amb aquesta llengua, si hi riuen, s’hi enfaden i hi viuen”, va afirmar.
La trobada també va servir per presentar el nou projecte educatiu que impulsa el Centre Català de Ginebra. Segons va explicar Pere Morell, la nova escola de català obrirà les portes el proper setembre amb l’objectiu d’ampliar l’oferta educativa disponible a la ciutat.
Finalment, Núria Inglin, presidenta del Centre Català de Lausana, va exposar el model desenvolupat a la capital olímpica, on els cursos s’adrecen tant a persones d’origen català com a estudiants interessats en la llengua i la cultura catalanes. L’oferta es complementa amb activitats infantils que contribueixen a reforçar la transmissió lingüística i cultural entre les famílies.
La incorporació del català al programa educatiu oficial del cantó de Zúric suposa un nou pas en la normalització internacional de la llengua i confirma la capacitat de les comunitats catalanes de l’exterior per impulsar projectes que garanteixin la seva continuïtat més enllà de les fronteres de Catalunya.
