Casa Amèrica Catalunya dedica una gran exposició i diverses activitats a una de les avantguardes més radicals nascudes a Mèxic als anys setanta
Table of Contents
Poetes sense concessions, revistes autoeditades, manifestos incendiàries i una voluntat explícita de trencar amb les institucions culturals establertes. Cinquanta anys després de la seva aparició a Ciutat de Mèxic, l’infrarrealisme torna a situar-se al centre del debat cultural gràcies a una gran exposició i un programa d’activitats que aquests dies converteixen Barcelona en un dels principals punts de trobada per redescobrir aquest moviment literari que va tenir entre els seus membres més coneguts l’escriptor xilè Roberto Bolaño.
La iniciativa gira al voltant de l’exposició Infrarrealisme. La insurrecció permanent, inaugurada aquesta setmana a Casa Amèrica Catalunya i oberta al públic fins a l’11 de desembre. La mostra reuneix prop de 200 peces, entre cartes, poemes, llibres, revistes i materials originals que permeten reconstruir la història d’un grup de joves creadors que va desafiar els cànons literaris de l’època i va reivindicar una manera diferent d’entendre la relació entre art i vida.
Una revolta poètica nascuda a Mèxic
L’infrarrealisme va néixer a mitjan anys setanta impulsat per un grup de joves poetes llatinoamericans residents a Mèxic. Molts tenien entre divuit i vint-i-tres anys, compartien inquietuds polítiques i culturals i es mostraven profundament crítics amb les estructures literàries dominants.
Entre els seus integrants hi havia figures que posteriorment adquiririen projecció internacional, com Roberto Bolaño, Mario Santiago Papasquiaro o Bruno Montané. També hi van participar escriptors procedents de diversos països de l’Amèrica Llatina, configurant un moviment marcadament internacional que trobava en la poesia una forma de resistència i d’experimentació.
El seu manifest fundacional, redactat el 1976 per Mario Santiago Papasquiaro, denunciava el que consideraven la domesticació de la cultura i reclamava una poesia connectada amb l’experiència quotidiana, la marginalitat i la transformació social.
Més que literatura
Els infrarealistes no aspiraven únicament a renovar el llenguatge poètic. La seva proposta implicava una manera d’entendre l’existència. Influïts pel surrealisme, el dadaisme, la Beat Generation i moviments llatinoamericans com Hora Zero, defensaven la figura del poeta com a outsider, capaç de qüestionar les convencions socials, polítiques i culturals.
El mateix terme “infrarrealisme”, atribuït a Roberto Bolaño, remet a una realitat situada als marges dels discursos dominants. Una realitat invisible, com les estrelles que no apareixen als mapes celestes, però que continua existint i condicionant la mirada sobre el món.
Aquesta idea de recerca permanent d’allò ocult i perifèric és precisament la que dona títol a l’exposició, que presenta materials procedents de la Col·lecció López-Triquell, especialitzada en la conservació i difusió de les neoavantguardes llatinoamericanes.
Debats sobre un llegat que continua viu
L’interès per l’infrarrealisme no és només històric. Ahir, Casa Amèrica Catalunya va reunir investigadors, crítics i membres del moviment en una jornada dedicada a analitzar-ne la vigència cinquanta anys després del seu naixement.
Les diferents taules rodones van abordar qüestions com la rellevància actual de l’infrarrealisme, el paper de les dones dins del moviment, l’augment dels estudis acadèmics sobre aquesta avantguarda i la seva projecció internacional a través de la diàspora.
Entre els participants hi havia estudiosos procedents dels Estats Units, l’Argentina, Xile i Mèxic, així com figures històriques vinculades directament al moviment, com Pita Ochoa, Bruno Montané o Rubén Medina.
La dimensió transnacional va ocupar un lloc destacat en les discussions. Tot i haver nascut a Ciutat de Mèxic, diversos membres de l’infrarrealisme van acabar desenvolupant la seva trajectòria a països com França, Espanya, Xile o els Estats Units, contribuint a expandir-ne la influència més enllà de les fronteres mexicanes.
De la poesia als escenaris
La programació vinculada a l’exposició continua avui amb la conferència performativa Història trobada en un tovalló, una proposta teatral creada per Francisco de León i dirigida per Diana Magallón.
L’espectacle pren com a punt de partida la figura de Mario Santiago Papasquiaro per construir un recorregut poètic i emocional entre Ciutat de Mèxic i Barcelona. A través de testimonis, lectures i intervencions escèniques, la proposta converteix la ciutat en un espai de memòria, literatura i imaginació, reivindicant la poesia com una forma de llegir els carrers i la vida quotidiana.
Cinema per entendre una altra avantguarda mexicana
Les activitats culminaran demà amb la projecció del documental Un viaje a Estridentópolis als Cinemes Girona, dins del cicle LATcinema.
Dirigida per José Peguero, membre fundador de l’infrarrealisme, la pel·lícula recupera la història de l’estridentisme, una avantguarda mexicana de principis del segle XX que va inspirar moltes de les actituds contestatàries que dècades més tard adoptarien els infrarealistes.
La sessió inclourà una presentació i un col·loqui amb la guionista Pita Ochoa H., una de les veus més representatives del moviment.
Mig segle després de la seva aparició, l’infrarrealisme continua despertant interès entre investigadors, artistes i lectors. El que va començar com una revolta poètica de joves inconformistes s’ha convertit en un objecte d’estudi i en una referència indispensable per entendre algunes de les transformacions culturals més significatives de l’Amèrica Llatina contemporània.
