Lucy Taylor va arribar als estudis catalans a la Universitat de Liverpool gairebé per accident, però avui prepara una recerca sobre la Catalunya del Nord i defensa les llengües minoritzades arreu del món
Quan Lucy Taylor va començar els seus estudis universitaris a Liverpool l’any 2020, el seu objectiu era aprendre castellà. Ja parlava francès i buscava ampliar les seves competències lingüístiques. Entre les opcions que li oferia la universitat hi havia el portuguès, l’euskera i el català. Va escollir aquesta última llengua sense imaginar que acabaria transformant completament la seva trajectòria acadèmica i personal.
Quatre anys després, el català s’ha convertit en una part central de la seva vida. Actualment cursa un màster de recerca en Estudis Catalans a la Universitat de Liverpool i treballa per impulsar un futur projecte doctoral centrat en la llengua i la identitat a la Catalunya del Nord.
Així ho explica en una entrevista al programa ToCATs pel Català de RAB Ràdio, on comparteix una història que demostra fins a quin punt la llengua catalana continua despertant interès molt més enllà dels Països Catalans.
De no saber què era el català a estudiar-lo a la universitat
Taylor reconeix que abans d’iniciar els estudis no sabia pràcticament res de Catalunya ni de la realitat lingüística dels territoris de parla catalana. Fins i tot es va sorprendre quan va descobrir que un dels seus professors, mallorquí, parlava català. En aquell moment desconeixia completament l’existència dels diferents territoris on es parla la llengua.
Aquella curiositat inicial es va anar transformant en interès acadèmic i personal. A mesura que aprofundia en la llengua i la cultura, va descobrir una realitat que desconeixia completament i que li va obrir noves perspectives sobre la diversitat lingüística europea.
Girona, la ciutat que li va canviar la vida
El gran punt d’inflexió va arribar quan va tenir l’oportunitat de passar sis mesos a la Universitat de Girona. Aquella experiència li va permetre comprovar que el català no era només una llengua d’estudi, sinó una llengua plenament viva i present en la vida quotidiana.
Segons explica, l’acollida que va rebre per part de la societat gironina va ser determinant. La predisposició de la gent a parlar-li en català, ajudar-la a practicar-lo i integrar-la en el dia a dia va acabar consolidant la seva vinculació amb la llengua.
“Em va canviar la vida”, assegura durant l’entrevista, recordant una etapa que considera decisiva per entendre la realitat catalana més enllà dels llibres i les aules.
Una recerca sobre la Catalunya del Nord
Després de descobrir la realitat catalana al sud dels Pirineus, Taylor va començar a interessar-se també per la situació de la llengua a la Catalunya del Nord.
El seu futur projecte doctoral pretén estudiar com la literatura infantil bilingüe podria contribuir a reforçar el sentiment de pertinença i el coneixement de la cultura catalana entre els infants nord-catalans.
La investigadora britànica explica que una de les coses que més la va sorprendre va ser comprovar que molta gent desconeix l’existència de comunitats catalanoparlants dins de l’Estat francès. Aquesta descoberta la va portar a voler entendre millor els mecanismes de transmissió de la llengua i la identitat en un context de forta pressió assimiladora.
Per fer-ho, vol inspirar-se en històries reals de la Catalunya del Nord i en figures com Simona Gay, una de les grans recopiladores de tradicions populars nord-catalanes.
Les llengües minoritzades, una causa personal
L’aprenentatge del català també ha despertat en Lucy Taylor una sensibilitat especial cap a les llengües minoritzades.
Durant l’entrevista defensa que el català no és una llengua minoritària, sinó una llengua minoritzada, i assegura que estudiar-la li ha permès entendre millor altres realitats lingüístiques presents tant a Europa com a la resta del món.
Aquesta reflexió l’ha portat a interessar-se també pel gal·lès, el gaèlic i altres llengües que han hagut de lluitar per preservar-se davant la pressió de llengües dominants.
Una comunitat que va més enllà de la llengua
Quan se li pregunta què diria a un estudiant britànic que dubta si aprendre català, la resposta és clara: la llengua és també una porta d’entrada a una comunitat humana.
Taylor explica que gràcies al català ha trobat amistats, oportunitats acadèmiques i una xarxa de persones que l’han ajudat a sentir-se com a casa. Una experiència que considera molt més valuosa que qualsevol avantatge estrictament professional.
I quan arriba el moment de triar la seva paraula catalana preferida, després d’anys defensant “aixopluc”, opta per una elecció ben singular: “Palafrugell”, un nom que, segons admet entre rialles, resulta especialment difícil de pronunciar per als britànics.
