Tres centres de secundària presenten vídeos i manifestos sobre diversitat, dignitat humana i igualtat en un acte que reivindica el paper dels joves en la defensa del projecte europeu, coincidint amb els 40 anys de l’adhesió a la UE
El Govern, amb la col·laboració de les institucions europees a Barcelona, ha impulsat una iniciativa perquè escoles i instituts de Catalunya treballin i “apadrinin” valors fundacionals de la Unió Europea. El projecte, titulat Apadrinem un valor. 40 anys d’Unió Europea, s’adreça a alumnat de tercer i quart d’ESO i vol reforçar el compromís del jovent amb els principis democràtics europeus coincidint amb el quaranta aniversari de l’entrada de l’Estat espanyol —i, amb ell, de Catalunya— a la Unió.
La jornada de presentació s’ha celebrat aquest dilluns a la Casa del Mar de Barcelona i ha reunit representants del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, del Departament d’Educació i Formació Professional, de la Representació de la Comissió Europea i de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Els protagonistes, però, han estat els alumnes de tres centres catalans, que han exposat la feina feta a l’aula a partir d’un valor europeu triat per cada escola.
Una activitat per reflexionar sobre els valors europeus
L’activitat ha consistit a gravar un vídeo en què l’alumnat reflexiona sobre la vigència d’un valor fundacional de la UE i a redactar un manifest sobre com es pot reforçar aquest principi des del mateix centre educatiu. La proposta busca traslladar els grans conceptes del projecte europeu al terreny quotidià de les aules i de la convivència.
Els tres centres participants han estat l’Escola Pia Sant Miquel de Barcelona, l’Institut Alexandre Galí de Sant Pere de Ribes i el Col·legi Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat. Cadascun ha treballat un valor diferent: la diversitat, la dignitat humana i el respecte pels drets humans, i la igualtat, respectivament.
Duch alerta que valors que semblaven evidents avui es qüestionen
En la benvinguda, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha advertit que valors que durant molt de temps havien semblat indiscutibles, com la democràcia, la llibertat, els drets personals o la prohibició de la discriminació, avui “s’estan posant en qüestió”.
Duch ha remarcat que aquest qüestionament pot fer que una part de la societat perdi de vista la importància del que s’ha construït en aquestes quatre dècades. En aquest context, ha situat els joves com una peça especialment rellevant dins el futur europeu i els ha recordat que formen part d’una generació que ha nascut plenament dins la ciutadania europea i que té dret a exigir una Unió útil, protectora i compromesa amb els seus drets.
L’educació com a espai de ciutadania democràtica
La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha tancat la jornada reivindicant que la democràcia no depèn només d’institucions fortes, sinó també de ciutadans compromesos, capaços de pensar críticament, contrastar informació, respectar la diversitat i dialogar amb qui pensa diferent.
Niubó ha defensat que l’educació ha de tenir un paper central en aquesta tasca i ha anunciat que, durant el primer trimestre del curs vinent, els centres disposaran de noves situacions d’aprenentatge per treballar a l’aula aspectes relacionats amb la cultura, la història, la democràcia i la ciutadania europees. Els materials s’elaboraran conjuntament entre la Generalitat i les institucions europees presents a Barcelona.
Diversitat, drets humans i igualtat des de l’experiència dels centres
L’Escola Pia Sant Miquel, que ha treballat el valor de la diversitat, ha posat l’accent en el caràcter plural de la societat i de les aules i ha elaborat un mosaic per representar les diferents cultures presents al centre. En el seu manifest, els alumnes han reflexionat sobre la necessitat de combatre la discriminació i els discursos d’odi i han defensat Europa com un espai de trobada, no de tancament.
L’Institut Alexandre Galí, centrat en la dignitat humana i els drets humans, ha remarcat que conviure no és només compartir espais, sinó construir comunitat des del respecte. L’alumnat ha subratllat que, tot i que la desigualtat continua sent molt present arreu i també als entorns propis, els petits gestos poden marcar diferències i contribuir a transformar la realitat.
Pel que fa al Col·legi Mare de Déu de la Mercè, ha treballat el valor de la igualtat a partir de la protecció que en fa la UE, especialment a través de la Carta de Drets Fonamentals. El centre ha utilitzat les sabatilles esportives dels alumnes com a símbol visual d’allò que els iguala i ha reivindicat, des d’aquesta metàfora, la necessitat d’avançar cap a una igualtat efectiva.
Les institucions europees reivindiquen la feina feta a les aules
Després de les presentacions, el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro; el cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera; i el director general d’Afers de la Unió Europea de la Generalitat, Gerard Vives, han valorat els projectes i han respost preguntes dels alumnes.
Szapiro ha felicitat els centres per la feina feta i ha destacat l’escola com un espai transformador on es desenvolupa la capacitat crítica i l’empatia. Barrera, per la seva banda, ha defensat que la millor manera de normalitzar la Unió Europea és treballar-la a les aules i ha recordat als joves que formen part de la generació que haurà de decidir quina Europa es construeix en els pròxims anys.
Europa també es disputa a les aules
La iniciativa s’emmarca en una estratègia més àmplia per acostar el projecte europeu a les noves generacions i per convertir els centres educatius en espais de reflexió sobre democràcia, drets i convivència. En un moment en què els valors europeus són objecte de tensió i disputa política, el Govern i les institucions comunitàries aposten per treballar-los no només des del discurs institucional, sinó des de l’experiència concreta dels alumnes.
El projecte Apadrinem un valor apunta, així, a una idea clara: que el futur del vincle entre Catalunya i Europa també es juga a les aules, en la manera com els joves entenen la diversitat, la dignitat, la igualtat i els drets humans, i en la capacitat de sentir aquests principis com una part viva del seu present i no només com una herència abstracta del passat.
