La benedicció de la torre de Jesucrist, l’acte central de la visita papal a Barcelona, es farà íntegrament en castellà, malgrat la coneguda insistència de Gaudí a no abandonar el català
Marginació del català
La visita del papa Lleó XIV a Barcelona, prevista per al 10 de juny, deixarà una imatge que no ha passat desapercebuda: l’acte de benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, el moment més simbòlic i mediàtic de la jornada, es farà exclusivament en castellà.
Segons el missal oficial publicat per la Santa Seu, el català mantindrà una presència limitada i anecdòtica durant la celebració, però quedarà completament absent en el ritual que culminarà la inauguració de la torre de 172,5 metres, l’element més alt del temple projectat per Antoni Gaudí i un dels símbols arquitectònics més reconeguts de Catalunya arreu del món.
Contrast amb Benet XVI
La decisió contrasta amb la visita que va fer el 2010 el papa Benet XVI, quan la dedicació de la basílica va incorporar una presència molt més destacada de la llengua catalana en lectures, pregàries i diversos moments de la litúrgia.
El català serà visible en alguns instants puntuala de la celebració. Lleó XIV iniciarà la missa amb la salutació litúrgica en català i també seran en la llengua pròpia del país la primera lectura, el salm responsorial i el Credo. Tanmateix, l’Evangeli es proclamarà en castellà i bona part de les intervencions principals del celebrant es faran en aquesta llengua.
La diferència és especialment evident en les pregàries dels fidels. Si el 2010 es van desenvolupar íntegrament en català, enguany es repartiran entre català i castellà. La litúrgia eucarística, que constitueix el nucli central de la missa, també es farà majoritàriament en castellà.
Però és en el moment més esperat de la visita on l’absència del català esdevé més visible. El ritual de benedicció de la torre de Jesucrist, que concentrarà bona part de l’atenció mediàtica internacional, es desenvoluparà exclusivament en castellà segons la documentació publicada pel Vaticà.
L’aversió de Gaudí pel castellà
La situació resulta especialment significativa si es té en compte la relació que Antoni Gaudí mantenia amb la llengua catalana. L’arquitecte reusenc era un ferm defensor de la nació catalana i utilitzava únicament el català en la seva vida quotidiana i professional. Diversos testimonis de l’època expliquen que rebutjava canviar de llengua davant les autoritats espanyoles i que considerava el català la llengua natural del país.
Està documentat és que, durant la visita del rei Alfons XIII a la Sagrada Família l’any 1904, Antoni Gaudí es va adreçar en català als membres del seguici i va mantenir-se fidel a la seva llengua habitual. Per aquest motiu, el monarca va haver de fer-se traduir les explicacions de l’arquitecte.
L’any 1924 va arribar a ser detingut per la policia després de negar-se a parlar en castellà a la policia quan es dirigia a un acte religiós en commemoració de l’Onze de Setembre. Per això, l’absència del català en la benedicció de la torre que culmina la seva obra més universal ha estat interpretada per alguns sectors com una contradicció amb el llegat cultural i nacional del mateix Gaudí.
La situació torna a posar damunt la taula el paper que ocupa el català en els grans esdeveniments internacionals celebrats al país. Malgrat ser la llengua pròpia de Catalunya i la llengua habitual de milions de fidels, el seu pes en la cerimònia serà notablement inferior al que va tenir en l’anterior visita papal.
La inauguració de la torre de Jesucrist marcarà una fita històrica per a la Sagrada Família i per a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, també evidenciarà una realitat que sovint denuncien institucions i entitats de promoció lingüística: la dificultat perquè el català ocupi una posició central en actes d’abast internacional celebrats a Catalunya, fins i tot quan es tracta d’esdeveniments estretament vinculats a un dels principals símbols del país.
