Catalunya ofereix durant sis mesos un espai de seguretat, cures i incidència institucional a activistes perseguides per la seva tasca en defensa dels drets de les dones, la llibertat d’expressió i la justícia social
La Generalitat ha activat una nova edició del Programa Català de Protecció de Defensores i Defensors dels Drets Humans amb l’acollida de tres activistes amenaçades procedents de Colòmbia, Nicaragua i El Salvador. La iniciativa, impulsada a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ofereix durant sis mesos un entorn de seguretat, descans i recuperació a persones que es troben en situació de risc pels seus compromisos polítics, socials i comunitaris.
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha reivindicat el programa com una expressió concreta del compromís del Govern amb “els drets humans, la dignitat, la justícia i la llibertat de totes les persones”. La coordinació i gestió del dispositiu recau en la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, amb la participació també de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Activistes perseguides per defensar drets fonamentals
Les tres persones acollides aquest 2026 formen part de col·lectius de defensa dels drets humans i han estat amenaçades per la seva activitat en àmbits especialment sensibles. Les seves lluites estan vinculades als drets de les dones, la defensa del territori i del medi ambient, la llibertat d’expressió i el dret a exercir un periodisme independent amb perspectiva feminista.
Duch ha remarcat que entendre les causes que defensen aquestes activistes implica escoltar-les, reconèixer les seves experiències i respectar les seves lluites. El plantejament de fons del programa és que la vulneració dels drets d’una persona no és un fet aïllat, sinó una amenaça que afecta el conjunt de la societat.
Periodisme feminista i drets de les dones
Dues de les tres defensores acollides estan vinculades a la comunicació i al periodisme. En el cas de la defensora nicaragüenca, Arlen C., la seva trajectòria està lligada des de fa dècades a projectes comunicatius i audiovisuals orientats a la promoció dels drets humans, especialment dels drets de dones i nenes.
Ha treballat amb moviments socials, col·lectius feministes, ONG i organismes internacionals, i és integrant i cofundadora de Las Exiliadas, una xarxa de periodistes i comunicadores feministes. La persona defensora salvadorenca, per motius de seguretat, ha optat per no fer públic el seu nom ni altres dades personals.
Una líder social colombiana al servei de la salut i la justícia comunitària
La tercera defensora acollida és Yaneth del Pilar Valencia Lerma, líder social colombiana i directora de l’Asociación Lila Mujer, amb seu a Cali. La seva feina se centra en l’acompanyament a dones que viuen amb VIH des d’una mirada comunitària, interseccional i basada en la investigació popular.
La seva tasca combina espais de cures, formació, incidència política i construcció col·lectiva de coneixement, amb l’objectiu de defensar els drets sexuals i reproductius, l’accés a la salut, la justícia social i l’enfortiment de les xarxes comunitàries.
Sis mesos de protecció i recuperació
El programa no es limita a una acollida simbòlica, sinó que ofereix un itinerari específic de protecció integral. Durant els sis mesos d’estada a Catalunya, cada defensora compta amb l’acompanyament d’una entitat catalana i amb un espai pensat per afavorir la recuperació, el descans i la reconstrucció personal després de situacions de persecució i amenaça.
Aquest procés s’adapta a les necessitats de cada persona i inclou atenció psicosocial, formació en protecció, eines d’enfortiment ocupacional i treball per ampliar la xarxa de suport internacional. El programa entén la protecció no només com a refugi físic, sinó també com a reparació i restitució de capacitats.
Incidència política i sensibilització pública
Una altra part essencial del programa és la tasca d’incidència que les defensores duen a terme durant la seva estada. L’objectiu és que puguin explicar a la ciutadania catalana i a les institucions del país i d’Europa els contextos de violència i persecució que viuen als seus territoris d’origen.
En aquest marc, les activistes ja s’han reunit al Parlament de Catalunya amb diputats de la comissió d’Unió Europea i Acció Exterior, davant dels quals han exposat tant la situació general dels drets humans als seus països com les seves experiències personals. Els grups parlamentaris presents han coincidit a destacar la importància del programa.
Brussel·les com a espai de projecció internacional
Les accions d’incidència no s’aturen a Catalunya. Entre els dies 11 i 13 de maig, les defensores s’han desplaçat a Brussel·les, on han mantingut reunions amb la Delegació del Govern davant la Unió Europea, amb la divisió de Drets Humans del Servei Europeu d’Acció Exterior i amb la Subcomissió de Drets Humans del Parlament Europeu.
A la capital belga també s’han trobat amb l’eurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu Javier López, amb l’eurodiputada Leire Pajín i amb entitats com Front Line Defenders, Protect Defenders, EULAT i l’Oficina Internacional de los Derechos Humanos Acción Colombia. Aquest desplegament reforça la dimensió internacional del programa i la seva voluntat d’activar complicitats institucionals i socials.
Nou anys de programa i trenta persones acollides
El Programa Català de Protecció arriba enguany a la seva novena edició. Des del 2016, ha acollit trenta defensores i defensors en situació de risc, procedents de països com Colòmbia, Mèxic, El Salvador, Nicaragua, Filipines, la República Democràtica del Congo, l’Iraq, l’Afganistan i Palestina.
La majoria han estat dones: vint-i-quatre, davant de sis homes. Aquesta dada reflecteix també la dimensió específica de gènere de moltes de les persecucions que afecten el món de la defensa dels drets humans, especialment en contextos de repressió política, extractivisme i violència estructural.
Més enllà de l’acollida: seguiment i retorn segur
El programa no s’acaba amb els sis mesos d’estada a Catalunya. Després, es manté un acompanyament de seguiment per facilitar un retorn el més segur possible al país d’origen. Quan és viable, fins i tot s’organitzen missions de suport sobre el terreny per mostrar el compromís de Catalunya davant institucions i organitzacions locals i verificar la situació de les persones defensores.
Aquest mecanisme reforça la idea que la protecció no és un gest puntual, sinó una política continuada de suport i observació internacional. El programa català, a més, està vinculat al programa estatal de protecció temporal del Ministeri d’Afers Exteriors, en coordinació amb altres iniciatives impulsades des de comunitats autònomes.
Catalunya, espai de refugi i compromís
Amb aquesta nova edició, la Generalitat reforça una línia d’acció exterior que combina cooperació, drets humans i protecció internacional. L’acollida de defensores amenaçades converteix Catalunya no només en un espai de refugi temporal, sinó també en un lloc des d’on aquestes lluites poden ser escoltades, reconegudes i amplificades.
En un context global en què la persecució de periodistes, activistes feministes i líders socials continua creixent en molts països, el programa projecta una idea clara: la defensa dels drets humans no s’entén només com una declaració de principis, sinó també com una responsabilitat concreta d’acollida, acompanyament i incidència.
