Veïns i arqueòlegs reclamen protegir un dels últims grans espais arqueològics integrats dins la ciutat davant nous projectes urbanístics
Dzoyilá és un nom molt actual a Yucatan. Mèrida és una ciutat construïda sobre una altra ciutat. Sota els carrers, les places i molts edificis de l’actual capital del Yucatán encara hi descansen les restes de T’Hó, l’antiga urbs maia sobre la qual els conqueridors espanyols van fundar la ciutat al segle XVI.
Amb el pas dels segles, bona part d’aquell patrimoni va desaparèixer o es va reutilitzar en noves construccions. Tanmateix, alguns espais han aconseguit sobreviure a l’expansió urbana. Un dels més importants és Dzoyilá, un assentament maia situat a la perifèria de la ciutat que s’ha convertit en el centre d’un intens debat entre veïns, administracions i promotors immobiliaris.
L’arqueòloga Dalia Paz ha explicat a Connexió Mèxic per què aquest espai és molt més que unes ruïnes antigues i per què la seva preservació preocupa una part important de la comunitat local.
Un dels últims vestigis de la Mèrida prehispànica
Dzoyilá forma part dels assentaments perifèrics vinculats a l’antiga T’Hó. A diferència del centre històric de Mèrida, on gran part de les estructures maies van ser desmantellades després de la conquesta, aquest espai ha conservat restes arquitectòniques i evidències d’ocupació humana que permeten entendre millor com era la vida als voltants de la gran ciutat maia.
Durant el desenvolupament urbanístic de la zona coneguda com a Reparto Granjas, una part d’aquest patrimoni va ser preservada i restaurada. Així va néixer el primer parc arqueològic de Mèrida, un model singular que integra vestigis maies dins un espai públic utilitzat diàriament pels veïns.
El problema és que només una part del jaciment va quedar protegida.
El conflicte dels terrenys privats
Els terrenys situats al nord del parc arqueològic continuen sent de titularitat privada. Durant anys, aquests espais han estat objecte de prospeccions, estudis i excavacions arqueològiques, però sense una solució definitiva sobre el seu futur.
La situació ha canviat recentment després de l’aparició de maquinària pesada en una de les parcel·les. Els veïns van començar a investigar què estava passant i van descobrir que alguns dels terrenys havien estat alliberats administrativament després dels treballs arqueològics previs.
A partir d’aquí va començar una cursa per obtenir informació sobre els permisos concedits, els usos del sòl autoritzats i els projectes previstos per a la zona. Segons explica Paz, moltes de les demandes actuals no busquen impedir qualsevol desenvolupament, sinó garantir que aquest sigui compatible amb la conservació del patrimoni arqueològic i ambiental.
Un pulmó verd en una ciutat cada vegada més densa
La importància de Dzoyilá no es limita a les estructures maies. L’espai conserva una àrea verda de gran valor ambiental en una zona densament urbanitzada de Mèrida. A més, a l’entorn del jaciment hi ha un cenote i diversos ecosistemes que serveixen de refugi a nombroses espècies d’ocells i fauna local.
Per això, molts especialistes consideren que la seva protecció hauria d’anar més enllà de la simple conservació arqueològica i incorporar criteris de sostenibilitat urbana, biodiversitat i qualitat de vida.
“És una oportunitat per crear un model que integri patrimoni, natura i ús ciutadà”, defensa Dalia Paz durant l’entrevista.
Una mobilització impulsada pels mateixos veïns
Un dels aspectes més destacats del cas és que la iniciativa no ha sorgit de les institucions, sinó de la ciutadania.
Els residents de Dzoyilá han organitzat activitats culturals, trobades comunitàries, celebracions vinculades a la tradició maia i accions de sensibilització per donar a conèixer el valor de l’espai. També han impulsat sol·licituds formals d’informació pública per conèixer exactament què està passant amb els terrenys afectats.
Segons Paz, aquesta implicació és el resultat de dècades de convivència amb el jaciment. Molts dels veïns actuals van presenciar les excavacions arqueològiques originals i han crescut veient com els vestigis maies formaven part del paisatge quotidià del barri.
Una ciutat de 2.000 anys d’història
Per a l’arqueòloga, el debat sobre Dzoyilá va més enllà d’un projecte concret. La qüestió de fons és decidir quin model de ciutat vol construir Mèrida. Una ciutat que consideri el patrimoni com un obstacle per al desenvolupament o una ciutat capaç d’incorporar els seus 2.000 anys d’història en el seu creixement futur.
En una regió on la cultura maia continua formant part de la identitat contemporània, la resposta a aquesta pregunta pot marcar el futur no només de Dzoyilá, sinó també de molts altres espais històrics repartits per tota la península del Yucatán.
