Un nou informe climàtic adverteix que el 2027 podria convertir-se en un dels anys més calorosos mai registrats, mentre la crisi entre els Estats Units i l’Iran continua oberta
L’escalfament global i la geopolítica tornen a convergir en un moment especialment delicat. D’una banda, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) acaba de publicar un informe que alerta d’un augment sostingut de les temperatures globals durant els pròxims anys. De l’altra, el Pròxim Orient continua immers en una situació d’alta tensió, amb noves amenaces dels Estats Units i una treva fràgil entre Washington i Teheran.
A la secció Context del magazine de RAB Ràdio CONNEXIÓ, Antoni Montserrat analitza aquests dos grans focus d’actualitat internacional i les conseqüències que poden tenir per al conjunt del planeta.
El 2027 podria marcar un nou rècord de temperatura
Segons l’informe presentat per l’OMM, les previsions per al període 2026-2030 són preocupants. Els experts anticipen un increment continuat de les temperatures globals i alerten que el 2027 podria esdevenir un dels anys més calorosos mai registrats.
Una de les causes és la possible coincidència entre l’escalfament global provocat per l’activitat humana i un episodi especialment intens del fenomen climàtic d’El Niño, que afecta les temperatures i els patrons meteorològics a escala mundial.
L’informe també preveu un augment dels fenòmens meteorològics extrems, amb precipitacions més intenses, inundacions més freqüents i episodis climàtics cada vegada més difícils de gestionar.
Barcelona, al centre dels càlculs climàtics mundials
Una de les dades menys conegudes és el paper que juga Catalunya en l’anàlisi climàtica internacional.
Montserrat recorda que el Barcelona Supercomputing Center participa directament en l’elaboració dels models i simulacions utilitzats per les Nacions Unides per estudiar l’evolució del clima global.
Aquesta infraestructura científica és una de les quatre institucions que contribueixen als grans models meteorològics internacionals, juntament amb centres del Regne Unit, Alemanya i el Canadà.
Més pluges, però també més riscos
Contràriament al que sovint es pensa, el principal problema dels pròxims anys podria no ser la manca de precipitacions, sinó la seva intensitat.
L’informe apunta que els episodis de pluja extrema podrien ser cada vegada més freqüents. Això implica riscos més elevats d’inundacions, danys a les infraestructures i impactes importants sobre l’agricultura i les zones urbanes.
També es preveu un escalfament especialment acusat a l’Àrtic, on les temperatures podrien situar-se gairebé tres graus per sobre de les mitjanes històriques.
Aquest procés accelera la fusió del gel i obre noves perspectives geopolítiques, especialment pel que fa a les futures rutes marítimes i a l’accés als recursos naturals de la regió.
El Pròxim Orient continua sent un focus d’inestabilitat
Mentre els científics alerten sobre el clima, la política internacional continua marcada per les tensions al Golf Pèrsic.
Montserrat destaca les declaracions recents de Donald Trump, que ha amenaçat Oman en el marc de les negociacions sobre la seguretat de l’estret d’Ormuz, un dels punts més sensibles del comerç energètic mundial.
L’estret és una peça clau per al transport de petroli i qualsevol alteració de la seva seguretat podria tenir conseqüències immediates sobre els mercats energètics internacionals.
Els acords d’Abraham i les dificultats per estabilitzar la regió
Un altre dels punts analitzats és la voluntat dels Estats Units de reforçar els anomenats acords d’Abraham, impulsats durant el primer mandat de Trump per normalitzar les relacions entre Israel i diversos països àrabs.
Segons Montserrat, molts governs de la regió es troben en una situació complicada. Tot i mantenir relacions estretes amb Washington, són conscients que una aproximació excessiva a Israel podria generar reaccions adverses dins de les seves pròpies societats.
Aquest equilibri explica la dificultat d’avançar cap a una estabilització duradora de la zona.
Dos desafiaments globals que marcaran la pròxima dècada
La crisi climàtica i les tensions geopolítiques poden semblar qüestions separades, però comparteixen un mateix denominador: la seva capacitat per alterar profundament la vida de milions de persones.
Els pròxims anys estaran marcats tant per la necessitat d’adaptar-se als efectes del canvi climàtic com per la gestió d’un escenari internacional cada vegada més fragmentat i imprevisible.
L’informe de l’OMM i l’evolució dels esdeveniments al Pròxim Orient són dos recordatoris que els grans reptes globals no només continuen vigents, sinó que podrien intensificar-se durant aquesta dècada.
