El pentinat que fa uns anys servia sobretot per aguantar millor els salts, la calor i les hores de plaça s’ha convertit en un senyal d’identitat patumaire, especialment entre les més joves, fins al punt que el taller municipal per aprendre’n la tècnica ha tornat a omplir-se
Les trenes de Patum ja no són només una solució pràctica per passar millor les hores intenses de la festa. A Berga s’han convertit en una de les imatges més reconeixibles de la celebració i en un element que, any rere any, guanya més presència entre el jovent. El que havia començat com un recollit útil per suportar la calor, les aglomeracions i el moviment constant a la plaça s’ha consolidat ara com un símbol propi de la festa.
Aquesta transformació es fa visible en un detall molt concret: l’èxit del taller gratuït per aprendre a fer trenes de Patum que organitza l’Ajuntament de Berga juntament amb la perruqueria Blanc i Negre. Per segon any consecutiu, l’activitat ha tornat a exhaurir totes les places, confirmant que ja no es tracta d’una anècdota, sinó d’un fenomen plenament instal·lat en l’imaginari patumaire.
D’un recurs pràctic a un signe d’identitat
El pentinat més habitual continua sent el de la ratlla al mig i dues trenes a banda i banda del cap, una fórmula senzilla i efectiva que s’ha escampat molt entre les patumaires. Però amb el temps també han anat apareixent versions més elaborades, més treballades i gairebé de nivell professional, que reforcen encara més la idea que les trenes ja formen part de l’estètica pròpia de la festa.
Des de l’Ajuntament, la tècnica de Joventut Janina Vilana ho resumeix com una “tendència”, una “moda patumaire” i, sobretot, un element més de la festa. És a dir, un costum que ja no viu al marge de la Patum, sinó que s’hi integra com un llenguatge propi, especialment entre les generacions més joves.
L’èxit del taller confirma el fenomen
El taller municipal es va posar en marxa l’any passat com una prova pilot i la resposta va ser tan bona que enguany s’ha decidit ampliar-lo d’un a dos dies. Tot i això, les places han tornat a omplir-se ràpidament. En aquesta segona edició hi han participat més de mig centenar de persones, fet que mostra fins a quin punt l’interès pel pentinat va més enllà de la simple curiositat puntual.
La proposta neix, segons el consistori, d’una demanda directa del jovent, i s’ha consolidat amb una velocitat notable. Això diu molt de com es construeixen avui certes formes de tradició: no sempre des de l’herència antiga, sinó també des de pràctiques noves que connecten amb les necessitats i els codis estètics de qui viu la festa.
Comoditat, calor i moltes hores de plaça
Una de les claus de l’èxit és, evidentment, la comoditat. La responsable del curs, la perruquera Rosa Rota, explica que aquest tipus de pentinat s’ha popularitzat perquè permet anar “més fresc” i resulta molt més pràctic a l’hora de saltar. En lloc d’una cua, que es mou i es desfà amb més facilitat, moltes noies han optat per les trenes, que aguanten millor durant tota la jornada.
Això és especialment rellevant en una festa com la Patum, on l’exigència física és real: hores dretes, calor, suor, moviment, densitat de gent i moltes estones de plaça. Les trenes responen, doncs, a una necessitat funcional. Però el pas important és que aquesta funcionalitat ha acabat generant també identitat visual.
Una moda amb arrels recents, però força pròpia
Tot i que les trenes han existit sempre com a pentinat, el seu boom vinculat a la Patum és relativament recent. S’ha anat estenent progressivament entre les més joves fins al punt que avui ja és un dels senyals externs més visibles de la festa. És una d’aquelles formes culturals que neixen de baix, es popularitzen ràpidament i acaben funcionant com un codi compartit.
La seva consolidació demostra també que les festes populars no són espais immòbils. Continuen transformant-se, incorporant elements nous i reinterpretant-ne d’altres. En aquest cas, el pentinat s’ha convertit en una manera de fer comunitat, de reconèixer-se i de vestir la festa amb un llenguatge propi.
Aprendre la tècnica, part de l’experiència
Fer aquestes trenes no és tan senzill com pot semblar. Segons Rosa Rota, la clau és sobretot la pràctica, i entre les opcions més habituals hi ha les trenes africanes i les anomenades “boxejadores”. El taller, en aquest sentit, no només ensenya una tècnica de perruqueria: també forma part de tota la preparació prèvia a la Patum, com una mena de ritual compartit abans que arrenqui la festa.
Entre les persones que hi han participat hi ha perfils molt diversos. El Miqui, per exemple, s’hi ha apuntat per intentar fer a la seva filla les trenes que normalment aprèn a base d’observar la mare. Ho explica amb humor, però també amb la consciència que caldrà molta pràctica per dominar-ho.
Aquesta dimensió familiar i comunitària fa que el taller tingui una funció que va més enllà de l’estètica. És també un espai on es transmeten hàbits, on es crea ambient i on la festa comença a viure’s abans de sortir al carrer.
“Crea identitat de festa”
Algunes de les participants posen paraules molt clares a aquest fenomen. La Bet destaca que la gràcia del pentinat és que aguanta tot el dia i tota la nit, però també hi afegeix un element clau: diu que és divertit perquè “crea identitat de festa”. Aquesta frase resumeix molt bé per què les trenes han deixat de ser una simple opció pràctica.
També hi ha una part menys amable, assumida amb naturalitat per les participants més joves: el fet que per lluir-les cal aguantar que et tibin els cabells i que, per tant, “fa una mica de mal”. Aquest petit sacrifici forma part també del ritual i reforça encara més la idea que el pentinat ja és viscut com un signe d’implicació amb la festa.
Una nova icona patumaire
La força de les trenes de Patum rau precisament en això: en la seva capacitat de combinar utilitat, estètica i sentit de pertinença. No substitueixen cap dels grans símbols de la festa, però s’han guanyat un lloc propi en el seu imaginari contemporani.
A Berga, la Patum continua generant noves formes d’identificació col·lectiva, i les trenes en són una de les més visibles. El seu èxit no sembla un simple caprici estacional, sinó la consolidació d’una petita tradició nova que ha sabut arrelar amb força. I quan una moda és capaç de repetir-se, omplir tallers i fer-se imprescindible per a tota una generació, potser ja no és només una moda: és una part més de la festa.
