Federico Borràs dirigeix des de Paraná un programa dedicat a la diàspora basca que s’ha convertit en tota una referència per a les comunitats de l’exterior
Quan RAB Ràdio parla amb catalans de l’exterior, sovint apareix una idea recurrent: la necessitat de mantenir viu el vincle amb la terra d’origen malgrat la distància. És una realitat compartida per moltes comunitats nacionals sense estat i, entre elles, la basca ocupa un lloc destacat.
A Paraná, a la província argentina d’Entre Ríos, Federico Borràs porta 36 anys explicant Euskadi a través de les ones. Cada diumenge presenta Presencia Vasca, un programa de ràdio que connecta la comunitat basca de l’Argentina amb la seva cultura, la seva llengua i la seva actualitat. Una trajectòria excepcional que l’ha convertit en una de les veus més reconegudes de la diàspora basca.
Un projecte nascut de l’herència familiar
La història va començar gràcies al seu avi matern, membre de la comunitat basca de Paraná, a la província argentina d’Entre Ríos. Va ser ell qui va impulsar la creació del programa i qui va transmetre al seu nét l’interès pels orígens familiars i la cultura basca.
Borràs tenia només quinze anys quan va començar a col·laborar-hi. Inicialment ajudava a seleccionar la música i a preparar continguts, però progressivament va assumir tasques de conducció fins a convertir-se en la veu principal del programa.
Tres dècades i mitja després, continua al capdavant d’un espai que no ha deixat d’emetre ni una sola setmana.
Quan fer ràdio era molt diferent
Borràs recorda una època en què mantenir-se informat sobre Euskadi des de l’Argentina era una autèntica aventura.
Les notícies arribaven a través de diaris enviats per correu ordinari i, sovint, la informació tenia setmanes o fins i tot mesos d’antiguitat. Les trucades internacionals eren cares i pràcticament impossibles per a un programa modest.
La revolució digital ho va canviar tot. Avui el programa pot entrevistar persones a Euskadi en directe, accedir a informació instantània i arribar a oients de qualsevol lloc del món.
Paradoxalment, la tecnologia ha permès que el programa sigui escoltat tant per la diàspora basca com per persones que viuen al mateix País Basc.
La identitat més enllà de les fronteres
Durant la conversa, Borràs estableix diversos paral·lelismes entre la realitat basca i la catalana.
Segons explica, visitar Euskadi o Catalunya no és per a ell una experiència turística, sinó una mena de retorn emocional a un espai que també considera propi.
L’entrevistat defensa que la llengua és una de les principals eines de supervivència de les identitats col·lectives. Per això considera especialment important que el català i l’euskera continuïn sent llengües d’ús quotidià als seus territoris d’origen.
“La prova de la persistència d’un poble és que la seva llengua continuï viva”, ve a argumentar durant l’entrevista.
Per què continuen sent necessaris els mitjans de la diàspora?
Una de les reflexions més interessants de la conversa gira al voltant del paper dels mitjans de comunicació de les comunitats de l’exterior.
Amb internet, televisions digitals, podcasts i xarxes socials, podria semblar que programes com Presència Basca han perdut la seva funció original. Borràs ho veu just al contrari.
Considera que avui existeix una enorme abundància de dades i informació, però això no implica necessàriament comprensió o coneixement. Segons ell, continua sent imprescindible que hi hagi persones capaces de contextualitzar, interpretar i transmetre les realitats culturals des d’una perspectiva humana i comunitària.
La mateixa reflexió és aplicable als casals catalans, als centres bascos i a les entitats de l’exterior, que continuen oferint espais de trobada i identitat en una època marcada per la globalització.
La nova diàspora per afinitat
Borràs també destaca un fenomen cada vegada més visible: la incorporació de persones sense arrels familiars basques o catalanes a les comunitats de l’exterior.
És el que anomena “diàspora per afinitat”: persones que s’acosten a aquestes cultures per interès lingüístic, històric, gastronòmic o cultural i que acaben integrant-se plenament en la comunitat.
Un procés que, segons explica, reforça la vitalitat d’aquestes identitats i demostra que la cultura no és només una qüestió d’herència familiar, sinó també d’elecció personal.
La ràdio continua viva
Al llarg de 36 anys, Federico Borràs ha entrevistat presidents bascos, artistes, intel·lectuals i representants de la societat civil. Ha construït un arxiu sonor únic i ha estat testimoni de l’evolució d’Euskadi i de la seva diàspora.
Malgrat els canvis tecnològics, continua defensant la vigència de la ràdio com a eina de comunicació i de cohesió comunitària.
Una convicció que, des de l’altra banda de l’Atlàntic, comparteixen moltes de les comunitats catalanes de l’exterior.
