El Govern i els Comuns acorden portar la despesa en cooperació als 85,6 milions d’euros i reforçar el paper internacional de Catalunya en drets humans, acció humanitària i desenvolupament global
La política de cooperació internacional de Catalunya farà un salt important si prosperen els pressupostos del 2026. El Govern de la Generalitat i el grup parlamentari dels Comuns han acordat doblar la partida destinada a cooperació al desenvolupament, que passarà dels 40,6 milions d’euros del 2023 als 85,6 milions previstos per al 2026.
L’acord suposa un increment de 45 milions d’euros en només tres anys i marca també un objectiu polític de llarg recorregut: assolir el 0,7% de la despesa corrent destinat a cooperació al desenvolupament abans de l’any 2030. Es tracta d’una xifra simbòlica reclamada històricament per organismes internacionals, ONG i entitats de solidaritat.
Per als catalans de l’exterior, aquest acord reforça també la dimensió internacional de Catalunya en un moment en què les crisis humanitàries, els conflictes armats i la competència geopolítica tenen cada vegada més pes en les relacions globals.
Un augment pressupostari que situa la cooperació entre les prioritats del Govern
L’acord s’ha tancat després d’una reunió entre el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i el diputat Andrés García Berrio.
L’increment pressupostari converteix la cooperació al desenvolupament en una de les polítiques que més creixen dins l’àmbit d’Acció Exterior. El Govern defensa que l’augment no és només quantitatiu, sinó que busca redefinir el paper internacional de Catalunya davant dels grans reptes globals.
La nova inversió es canalitzarà principalment a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’organisme públic que coordina les polítiques catalanes de cooperació internacional i ajuda humanitària.
En què es gastaran els nous recursos?
Segons l’acord, els nous recursos es concentraran en diversos àmbits estratègics. Una part important anirà destinada a reforçar les iniciatives impulsades pels actors tradicionals de la cooperació catalana: ONG, universitats, centres de recerca, entitats de l’economia social, sindicats i organitzacions empresarials.
També es prioritzaran projectes relacionats amb:
- la defensa dels drets humans
- els drets de les dones
- la democràcia i la governança territorial
- l’acció humanitària
- l’educació global
- la protecció de persones defensores dels drets humans
- les transicions climàtica, energètica i digital amb criteris de justícia social
- la promoció d’una cultura de pau
Aquest enfocament busca adaptar la cooperació catalana a un context internacional cada vegada més marcat per les desigualtats, les migracions forçades, les guerres i l’emergència climàtica.
Catalunya vol tenir més pes en l’escena internacional
Més enllà de l’ajuda directa, el Govern també vol utilitzar aquesta nova etapa per donar més projecció internacional a Catalunya i reforçar la seva presència en iniciatives globals.
Una de les principals novetats serà la preparació del nou Pla director 2027-2030, que definirà les prioritats estratègiques de la cooperació catalana durant la pròxima dècada.
El Govern també vol reforçar el Programa de protecció de persones defensores dels drets humans, una iniciativa que Catalunya impulsa des de fa anys per donar suport i acollida temporal a activistes perseguits als seus països d’origen.
A més, l’executiu treballa en projectes amb una dimensió més geopolítica i econòmica. Entre aquests hi ha la participació catalana en l’estratègia europea Global Gateway, impulsada per la Comissió Europea per competir amb la influència internacional de grans potències com la Xina en infraestructures, energia i connectivitat.
L’acord també inclou l’impuls del Pla Director País de Pau i la futura creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, que haurà d’analitzar l’impacte de les empreses en matèria de drets humans i sostenibilitat.
Palestina triplicarà els recursos rebuts des de Catalunya
Una de les partides que més augmentarà serà la destinada a Palestina. El suport català passarà dels 3,6 milions d’euros del 2023 fins als 12 milions previstos per al 2026.
Aquest increment arriba en un context internacional marcat per la guerra a Gaza, la crisi humanitària a la regió i el debat sobre el paper de les administracions europees en el suport a la població palestina.
El reforç de l’acció humanitària és una de les línies que el Govern considera prioritàries dins la nova etapa de cooperació.
El debat del 0,7% torna al centre de la política catalana
L’objectiu del 0,7% té una càrrega simbòlica important dins el món de la cooperació internacional. La xifra prové d’un compromís assumit per les Nacions Unides fa dècades perquè els països desenvolupats destinin aquest percentatge de la seva riquesa a ajuda oficial al desenvolupament.
A Catalunya, les entitats socials i les ONG fa anys que reclamen avançar cap a aquest llindar. Amb aquest acord, el Govern i els Comuns fixen el 2030 com a horitzó per intentar assolir-lo progressivament.
Malgrat això, el debat polític i pressupostari continuarà obert, especialment en un context de pressió sobre altres àrees de despesa pública i davant la necessitat d’aprovar definitivament els comptes.
