La jornada de protesta combina mobilitzacions multitudinàries, accions de bloqueig a les principals vies del país i pressió negociadora abans de la reunió de la tarda entre sindicats i Departament d’Educació
La vaga educativa d’aquest dimecres ha tornat a situar el conflicte entre el professorat i el Departament d’Educació en un punt d’alta tensió. Segons les dades facilitades pel Govern, el seguiment a primera hora del matí ha estat del 8,43% a tot Catalunya, amb informació recollida del 33,17% dels centres fins a les 9.30 hores. Però més enllà del percentatge, la jornada ha evidenciat sobretot una forta capacitat de mobilització al carrer, amb talls de carreteres, marxes, concentracions i una gran manifestació a Barcelona.
L’aturada afecta el personal docent i laboral dels centres públics i també del Departament d’Educació i FP, inclosos serveis educatius, territorials i centrals. A banda, hi ha altres col·lectius convocats —com personal de centres d’altres titularitats, neteja, cuina o monitoratge— sobre els quals no hi ha dades oficials. El moviment de protesta arriba en un moment de negociació oberta amb la conselleria, però també amb la sensació, compartida pels sindicats convocants, que els avenços fets fins ara encara són insuficients.
Talls a les grans vies del país
La imatge més contundent de la jornada s’ha vist a les carreteres. Els docents han tallat l’AP-7 a Salt, Torredembarra i Granollers i l’A-2 a Lleida, en una acció coordinada que ha volgut donar una dimensió nacional a la protesta i incrementar la pressió hores abans de la reunió prevista a les tres de la tarda amb el Departament.
A Salt, els manifestants han accedit a la via pel voral en sentit França i han acabat bloquejant la circulació en tots dos sentits. A Torredembarra, prop d’un miler de persones han entrat a l’autopista cap a les onze del matí, primer en sentit Barcelona i després també en sentit contrari.
A Granollers, milers de docents han arribat fins a l’AP-7 després d’una mobilització prèvia i hi han instal·lat carpes, cadires i lones per allargar-hi la protesta i convertir el tall en un espai de resistència sostinguda. En un moment determinat, els Mossos havien obert un punt de pas, però els manifestants l’han tornat a bloquejar per impedir qualsevol circulació. La protesta ha arribat a provocar 9,5 quilòmetres de retencions en sentit nord des de Mollet del Vallès i sis quilòmetres en sentit sud des de Cardedeu.
A Lleida, el tall de l’A-2 també s’ha fet en tots dos sentits a partir de les onze del matí. En la majoria de punts, els sindicats i els docents mobilitzats han deixat clar que la intenció no era fer una acció simbòlica curta, sinó mantenir la protesta durant hores i condicionar l’agenda política del dia.
Barcelona, epicentre de la protesta
En paral·lel als talls viaris, Barcelona ha viscut la mobilització més gran de la jornada. Milers de docents s’han concentrat a Pla de Palau a les deu del matí i han iniciat una marxa que ha recorregut el Passeig Colom fins a la plaça de les Drassanes. La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en 7.000 persones, mentre que USTEC l’ha elevat fins a 15.000.
Els Mossos d’Esquadra han tallat preventivament la ronda Litoral per evitar que la manifestació hi arribés, de manera que la mobilització s’ha reorientat cap a les Drassanes, convertides en un espai de reivindicació però també de to festiu. Allà s’hi han fet parlaments, tallers infantils, recital de poesia, actuacions dels Falcons de Vilafranca i fins i tot s’hi havia previst una paella popular per passar-hi la resta del dia mentre s’esperaven notícies de la reunió de la tarda.
La capçalera de la manifestació duia el lema “Ja n’hi ha prou, millores laborals ja”, i al llarg del recorregut s’han sentit càntics contra la burocràcia, la calor a les aules, les ràtios elevades i les condicions salarials. La protesta ha rebut també el suport del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i de plataformes de famílies.
Els sindicats admeten moviments, però els veuen insuficients
Els portaveus d’USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical han coincidit en una idea central: hi ha hagut alguns moviments per part del Departament, però encara molt lluny del que consideren necessari per desconvocar el conflicte.
La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha afirmat que sembla que sindicats i administració comencen “a parlar el mateix idioma”, però ha remarcat que les aportacions fetes fins ara són “absolutament insuficients”. Ha valorat com a “interessant” la possibilitat de compensar el deute dels sexennis, però ha reclamat un calendari clar i ha deixat clar que la proposta salarial del Departament no s’acosta a la demanda sindical, que continua situant-se entre 400 i 500 euros d’increment en tres o quatre anys.
Segura també ha reclamat una ampliació “de forma significativa” de les dotacions de personal: de les 1.700 anunciades pel Govern a les 6.500 que demanen els sindicats convocants. I ha advertit que, si la reunió de la tarda no obre una via real de millora, això suposarà “un trencament d’alguna manera” i obligarà a consultar al col·lectiu com continuar les mobilitzacions.
Des de Professors de Secundària, Ignasi Fernández ha reconegut un “canvi evident” en les negociacions, però considera que l’administració només ha tornat “a la casella de sortida” i que el moviment salarial continua sent “discret”. També ha exigit que s’abordin altres qüestions, com la convocatòria de càtedres a secundària, i ha avisat que si no hi ha una negociació “real i efectiva” es plantejaran nous escenaris de protesta.
La secretària general de la federació d’ensenyament de CGT, Laura Gené, ha qualificat les propostes d’Educació de “molles” i ha insistit que el conflicte no es resol només amb salaris, sinó amb una revisió més profunda de les condicions del sistema públic. Per la seva banda, Laia Fonts, de la Intersindical, ha denunciat una estratègia de “dilació” del Govern per desgastar el col·lectiu, tot i admetre que s’ha obert una “petita escletxa” que, en qualsevol cas, encara no és suficient.
Una protesta amb implantació territorial
A banda de Barcelona i dels grans talls a les autopistes, el Departament ja havia situat el focus de les mobilitzacions a Lleida, Girona, Tarragona, Torredembarra i Granollers, entre altres punts. El mapa de protestes mostra que la vaga manté una implantació clarament territorial i que el conflicte no es concentra només a la capital, sinó que travessa el conjunt del país.
Aquesta extensió també reforça la lectura sindical que el malestar no és només d’un segment concret del professorat, sinó més ampli i repartit geogràficament. El fet que les accions hagin combinat marxes, talls, activitats i concentracions llargues dona a la jornada un caràcter de protesta sostinguda i no només de vaga convencional.
La concertada també surt al carrer
La jornada no s’ha limitat a l’ensenyament públic. L’escola concertada també estava cridada a la vaga, i ho ha fet amb mobilitzacions pròpies a Barcelona. El sindicat FEUSOC ha organitzat una manifestació des de plaça Molina fins al Departament d’Educació per denunciar la falta de compromisos concrets, calendari i garanties pressupostàries per avançar en l’homologació de les condicions laborals del sector.
Entre les seves reivindicacions hi ha la reducció progressiva de la càrrega lectiva fins a les 18 hores a secundària i 23 a infantil i primària, la millora del sistema de substitucions, un acord d’estabilitat laboral, el reconeixement complet dels càrrecs i funcions docents i millores per al personal d’administració i serveis.
A això s’hi ha sumat una altra mobilització impulsada per la Coordinadora d’Escoles Concertades de Catalunya, una plataforma recent que agrupa una setantena de centres i que assegura organitzar-se des de la base, sense intermediaris sindicals. Reclamen equiparació real amb la pública, baixada generalitzada de ràtios, recursos per a l’escola inclusiva, fi de la precarietat del personal PAS, PAE i monitors, i un augment salarial que defineixen com a “ambiciós”.
Una jornada clau abans de la reunió de la tarda
Tot el sentit de la jornada s’ha acabat concentrant en la reunió prevista per a les 15.00 hores entre els sindicats i el Departament d’Educació. Les mobilitzacions del matí han volgut arribar-hi amb màxima força i amb la idea que el conflicte no es pot allargar indefinidament sense una resposta política més clara.
La vaga arriba, així, en un moment de possible bifurcació. Els sindicats admeten que hi ha hagut moviments i que les converses s’han mogut lleugerament, però insisteixen que encara no hi ha proposta suficient. El Departament, per la seva banda, ha de decidir si converteix aquesta pressió en una nova oferta amb més recorregut o si manté una posició que pot abocar el conflicte a una nova fase.
Més que una vaga puntual
La jornada d’aquest dimecres confirma que la protesta docent ha superat l’estadi de malestar sectorial puntual i s’ha convertit en un conflicte sostingut sobre salaris, condicions laborals, dotacions, burocràcia i model educatiu. El seguiment oficial del 8,43% és només una part de la fotografia: la resta l’han posada les carreteres tallades, les milers de persones al carrer i la capacitat del professorat d’ocupar l’agenda pública del país.
La clau política serà ara veure si la reunió de la tarda permet rebaixar la tensió o, al contrari, confirma el que ja advertien al matí diversos portaveus sindicals: que, si no hi ha un gir clar, el conflicte encara té recorregut.
