La Generalitat mobilitza 1,24 milions d’euros per respondre a dues crisis molt diferents, però connectades per una mateixa aposta: el multilateralisme, el suport sobre el terreny i el paper dels governs i les comunitats en contextos d’emergència
El Govern ha aprovat dues noves línies d’actuació humanitària i de cooperació internacional que projecten la seva acció exterior en dos escenaris especialment tensionats: Cuba i Ucraïna. En total, la Generalitat mobilitzarà 1,24 milions d’euros entre ajuda directa, suport institucional i acompanyament a actors que treballen sobre el terreny, en una doble intervenció que busca donar resposta a necessitats immediates però també reforçar capacitats de resiliència a mitjà termini.
La comparació entre tots dos casos és reveladora. A Cuba, el focus se situa en l’emergència alimentària i nutricional, la crisi energètica i el suport a la comunitat catalana present a l’illa. A Ucraïna, el Govern combina noves aportacions a l’acció humanitària amb una estratègia més àmplia de cooperació institucional amb regions i autoritats subestatals, pensant ja en la reconstrucció i en l’encaix europeu del país.
Cuba: ajuda urgent enmig d’una crisi estructural
En el cas de Cuba, el Consell Executiu ha aprovat una aportació de 440.000 euros per contribuir a l’assistència humanitària urgent a la població més vulnerable. És la primera vegada en més de quinze anys que la Generalitat destina recursos d’ajuda humanitària a aquest país del Carib, una dada que dona la mesura del gir polític i humanitari que implica aquesta decisió.
La intervenció es desplegarà en quatre àmbits. El primer és el suport directe a l’acció humanitària. Aquí s’inscriu l’aportació principal de 290.000 euros al Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, que es destinaran a reforçar la seguretat alimentària i la nutrició a través de menjadors comunitaris de l’Havana.
El segon àmbit és el suport a les entitats que ja treballen sobre el terreny. En aquest bloc s’hi inclouen els 150.000 euros que la Generalitat destinarà a acompanyar organitzacions amb convenis d’acció humanitària vigents amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Una resposta a l’escassetat i al deteriorament dels serveis bàsics
La decisió del Govern s’explica per la situació que viu actualment Cuba, marcada per una greu crisi econòmica, social i energètica. Segons l’executiu, aquesta realitat s’ha vist agreujada pel bloqueig econòmic dels Estats Units i es manifesta en la falta generalitzada d’aliments, medicaments i combustible, així com en el deteriorament progressiu dels serveis bàsics i en l’afectació de l’accés a l’aigua, la salut i els mitjans de vida.
En aquest context, la Generalitat presenta la seva actuació com una aposta pel multilateralisme i per la coordinació amb organismes internacionals, en sintonia amb la posició de la Unió Europea, que manté la voluntat de preservar espais de diàleg polític i de cooperació amb l’illa.
Per això, un tercer bloc de l’acord preveu reforçar la coordinació amb el sistema de Nacions Unides, la UE i altres actors internacionals per contribuir a una resposta humanitària coherent i eficient.
Comunitat catalana i transició verda
L’acord sobre Cuba incorpora també una dimensió pròpia de la relació històrica entre tots dos territoris. El Govern preveu donar suport a les comunitats catalanes establertes a l’illa, especialment a la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña en La Habana, tant en les seves funcions socials, culturals i assistencials com en la preservació del seu patrimoni.
Aquest suport s’explica també per l’existència d’un espai humà i social de relació sostinguda: a Cuba hi viuen més de 3.300 catalans, mentre que a Catalunya resideix una diàspora cubana de gairebé 11.500 persones. Aquesta densitat de vincles dona a l’ajuda una dimensió que va més enllà de la simple cooperació internacional.
Finalment, el quart àmbit de l’acció a Cuba és el foment d’iniciatives de transició verda per fer front a la crisi energètica. El Govern vol contribuir, en aliança amb altres actors catalans presents al territori, a l’estratègia cubana per reduir la dependència dels combustibles fòssils i alleujar les penúries energètiques del país.
Ucraïna: més ajuda humanitària i més cooperació política
En paral·lel, el Govern ha aprovat un nou paquet de suport a Ucraïna que s’articula en tres grans línies: reforç de l’acció humanitària, suport institucional a les regions i autoritats locals ucraïneses, i intensificació de la incidència política i la sensibilització ciutadana.
La primera decisió és una nova aportació de 800.000 euros al Fons Humanitari per a Ucraïna, gestionat per l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA). L’objectiu és donar suport a les necessitats immediates de la població, incloses les actuacions de preparació per a l’hivern.
A aquesta aportació s’hi afegeix l’enviament de generadors elèctrics i altres recursos crítics als governs regionals ucraïnesos, a través del programa de suport directe d’ALDA —l’Associació Europea per a la Democràcia Local—, que actuarà com a soci estratègic en la canalització dels materials. D’aquesta manera, la Generalitat combina el canal multilateral de l’ONU amb un altre de caràcter més territorial i descentralitzat.
Les regions, al centre de la reconstrucció
Un dels trets més singulars del paquet aprovat per al cas ucraïnès és que no es limita a l’emergència humanitària, sinó que dona molta importància a la cooperació directa amb les regions. El Govern defensa que les autoritats locals i regionals són actors imprescindibles tant en la gestió de l’emergència com en la futura reconstrucció del país.
Per això impulsa l’establiment de marcs estables de cooperació amb territoris ucraïnesos, especialment aquells identificats com a prioritaris, com Zaporíjia, en àmbits com la resiliència, la reconstrucció o l’intercanvi de coneixement.
A més, crearà un programa de reforç de capacitats institucionals per ajudar les autoritats locals i regionals d’Ucraïna a enfortir les seves estructures administratives i a preparar-se per a la captació i gestió de fons estructurals i de cohesió de la UE, en un moment en què el país avança en les seves negociacions d’adhesió europea.
Incidència europea i suport a la societat civil
El tercer bloc del paquet per a Ucraïna està orientat a la incidència política i la sensibilització. El Govern vol reforçar el paper de les regions en el procés de pau i reconstrucció a través de la seva participació en xarxes europees com el Comitè Europeu de les Regions, l’Aliança Europea de Ciutats i Regions per a la Reconstrucció d’Ucraïna, la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes o l’Assemblea de Regions Europees.
En aquest mateix marc, l’executiu també ha acordat reincorporar-se a l’Associació de Regions Frontereres Europees, una xarxa especialment activa en el suport a les regions ucraïneses.
A escala interna, a Catalunya, el Govern preveu donar suport a campanyes comunicatives i iniciatives de la societat civil per mantenir viva l’atenció sobre una guerra que entra ja en una fase de cronificació. Entre aquestes iniciatives s’esmenten les caravanes d’enviament de material, com el Corredor Humanitari – Caravana de la Bondat de la Fundació del Convent de Santa Clara.
Un compromís sostingut amb Ucraïna
La nova aportació de 800.000 euros se suma als 1.785.000 euros que la Generalitat ha destinat als darrers dos anys a fons humanitaris de l’ONU, a través d’OCHA, per a Ucraïna i altres escenaris d’emergència. A això s’hi afegeix l’aportació de sacs de dormir tèrmics i vehicles dels Mossos d’Esquadra fora d’ús per donar resposta a les demandes de les regions ucraïneses.
El Govern presenta així la seva actuació des de l’inici de la invasió russa, el febrer del 2022, com una resposta sostinguda basada en tres potes: acció humanitària, suport institucional i protecció i acollida de la comunitat ucraïnesa a Catalunya.
Dues crisis, una mateixa aposta política
Tot i les diferències evidents entre la crisi cubana i la guerra d’Ucraïna, les dues decisions aprovades pel Govern comparteixen una mateixa lògica de fons. En tots dos casos, la Generalitat vol presentar-se com un actor compromès amb el multilateralisme, amb la cooperació internacional i amb una acció exterior que no es limita a la representació política, sinó que també aspira a tenir impacte real sobre el terreny.
A Cuba, això es tradueix en aliments, suport a entitats i comunitat catalana i cooperació per a la transició energètica. A Ucraïna, en ajuda humanitària, generadors, cooperació amb regions i defensa del paper dels governs territorials en la reconstrucció. En conjunt, el que dibuixa aquesta doble decisió és una Generalitat que vol reforçar el seu perfil exterior a través d’una política de cooperació amb accent propi i amb una clara voluntat d’incidència.
