Educació incorporarà 1.787 nous professionals, pagesos i ecologistes es mobilitzen contra el PLATER, l’Aplec del Caragol bat rècords de participació, la dreta guanya les eleccions a Xipre i Trump refreda les expectatives d’un acord imminent amb l’Iran

Bon dia, catalans del món. Aquí teniu l’actualitat en 5 notícies per començar el dia ben informats.

Educació incorporarà 1.787 nous professionals per reforçar les escoles el curs vinent

El Govern intenta apropar-se a les demandes dels sindicats docents. El Consell Executiu aprovarà demà l’ampliació de les plantilles dels centres educatius públics amb la incorporació de 1.787 nous professionals a partir del curs 2026-27. La inversió prevista és de 93,5 milions d’euros i inclou més d’un miler de docents, així com personal d’atenció educativa i administratius. L’objectiu és avançar en la reducció de ràtios, reforçar l’escola inclusiva, ampliar l’oferta de formació professional i descarregar de tasques burocràtiques els centres.

Una part important dels nous recursos es destinarà a l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i a l’acompanyament en contextos cada vegada més diversos.

Pagesos i ecologistes alcen la veu contra el PLATER

La coordinadora Eix en Lluita, que agrupa col·lectius ecologistes i agraris de diverses comarques de la Catalunya Central, ha iniciat una mobilització contra el Pla Territorial Sectorial per a la Implementació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Els participants denuncien que el projecte s’ha elaborat sense prou participació del territori i alerten que podria afectar terres agrícoles productives i comprometre la viabilitat de moltes explotacions.

Tant Unió de Pagesos com Revolta Pagesa reclamen que les instal·lacions fotovoltaiques s’ubiquin primer en teulades i espais ja urbanitzats abans d’ocupar sòl agrícola. El debat posa sobre la taula el difícil equilibri entre la transició energètica i la preservació de la sobirania alimentària.

L’Aplec del Caragol de Lleida tanca una edició històrica amb 200.000 visitants

La 45a edició de l’Aplec del Caragol ha confirmat la seva condició d’una de les grans festes populars de Catalunya. Segons la Federació de Colles, unes 200.000 persones han passat pels Camps Elisis de Lleida durant el cap de setmana, amb la participació de 17.000 aplequistes agrupats en 124 colles. Durant la celebració s’han consumit prop de 14 tones de caragols.

L’organització destaca l’absència d’incidents rellevants, però admet que la calor extrema, amb temperatures properes als 35 graus, obliga a estudiar noves mesures d’adaptació per a futures edicions. La festa continua creixent malgrat les limitacions d’espai del recinte.

La dreta s’imposa a les eleccions de Xipre i l’extrema dreta es consolida

Les eleccions legislatives celebrades a Xipre han confirmat la victòria del partit conservador DISY, que ha obtingut al voltant del 27% dels vots. Els comunistes d’AKEL mantenen la segona posició, mentre que la principal notícia política és l’ascens de l’ultranacionalista ELAM, que pràcticament duplica la seva representació parlamentària i es converteix en tercera força.

Els resultats reflecteixen tendències que també es veuen en altres països europeus, amb un augment del suport a formacions que capitalitzen les preocupacions relacionades amb la immigració, el cost de la vida i la desconfiança envers les institucions tradicionals. Els comicis també es llegeixen en clau de les presidencials previstes per al 2028.

Trump refreda les expectatives d’un acord imminent amb l’Iran

Després d’haver insinuat durant les últimes hores que un acord amb l’Iran era a tocar, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha moderat el seu discurs i ha assegurat que els negociadors nord-americans no tenen pressa per tancar cap pacte. Trump ha insistit que qualsevol acord haurà d’estar formalment certificat i signat per totes les parts implicades abans que es pugui considerar definitiu. El president estatunidenc ha reiterat que la seva línia vermella continua sent impedir que l’Iran desenvolupi o adquireixi armament nuclear.

Les declaracions mantenen la incertesa sobre l’evolució de les negociacions i sobre la possible reobertura plena de l’estret d’Ormuz, una infraestructura clau per al comerç energètic mundial.