El sector ja reuneix 419 empreses, factura 652 milions d’euros i ocupa més de 5.300 persones, mentre Catalunya escala fins a ser la primera regió europea en projectes d’inversió estrangera captats en aquest àmbit durant l’últim quinquenni
La salut digital s’ha consolidat com un dels àmbits més dinàmics de l’economia catalana. Segons l’estudi La salut digital a Catalunya, elaborat per ACCIÓ amb la col·laboració del Barcelona Health Hub i la Fundació TIC Salut i Social, el sector suma ja 419 empreses, un 9% més que fa un any, amb una facturació agregada de 652 milions d’euros i 5.326 llocs de treball.
La fotografia és la d’un ecosistema que no només creix en volum, sinó també en pes estratègic. L’estudi situa Catalunya com la quarta regió del món i la primera d’Europa en projectes d’inversió estrangera captats en salut digital entre 2021 i 2025, amb 23 projectes, 997,4 milions d’euros d’inversió i 1.965 nous llocs de treball generats.
Un sector jove, en expansió i molt vinculat a la innovació
La radiografia d’ACCIÓ mostra un ecosistema clarament emergent però cada vegada més estructurat. El 92,1% de les empreses són pimes, el 54,7% són startups i el 63% tenen menys de deu anys de vida. Això reforça la idea que la salut digital és encara un camp en construcció, però amb un nivell alt de maduresa emprenedora i d’especialització tecnològica.
Pel tipus d’activitat, el segment més nombrós és el de les eines clíniques, que representa el 38,2% del total, seguit de les teràpies digitals (26,3%) i del bloc de benestar i serveis digitals de salut (14,8%). Això dibuixa un sector divers, on conviuen solucions per al diagnòstic, l’acompanyament del pacient, la prevenció i la gestió sanitària.
La irrupció accelerada de la intel·ligència artificial
Un dels canvis més rellevants de l’últim any és el fort augment de les empreses que incorporen intel·ligència artificial aplicada a la salut. Segons l’estudi, ja ho fan el 65% de les empreses del sector, quan fa només un any la proporció era del 41,5%.
Aquest salt mostra fins a quin punt la IA s’ha convertit en una tecnologia transversal dins la salut digital catalana. Les seves aplicacions se centren sobretot en el desenvolupament d’eines clíniques i de diagnòstic, en el suport a la presa de decisions mèdiques i en les teràpies digitals, però l’ecosistema també integra altres tecnologies com la ciberseguretat, la telemedicina, la robòtica, la sensòrica i les tecnologies immersives.
Els hospitals esperen més digitalització a curt termini
L’estudi inclou també un sondeig als centres sanitaris catalans, i la conclusió és unànime: el 100% preveu que en els pròxims tres anys augmentarà la implantació de solucions de salut digital. Les tecnologies que els centres veuen amb més recorregut són les videoconsultes, la integració de dades clíniques i la robòtica quirúrgica. Els àmbits on s’espera més impacte són l’atenció primària, el diagnòstic per imatge i la cronicitat.
Això suggereix que el creixement de les empreses no respon només a una oferta emprenedora, sinó també a una demanda creixent del mateix sistema de salut, que necessita digitalitzar processos, connectar dades i fer més eficient la relació amb professionals i pacients.
Un ecosistema internacionalitzat i atractiu per al capital
La salut digital catalana no es mou només en clau local. El 14% de les empreses identificades són exportadores i el 12% són filials d’empreses estrangeres establertes a Catalunya. A més, segons el Tech Hubs Overview elaborat per ACCIÓ, la Mobile World Capital i l’Ajuntament de Barcelona, un 10% dels hubs tecnològics d’empreses estrangeres instal·lats a Catalunya es dediquen a aquest sector, i han generat 1.392 nous llocs de treball.
També en l’àmbit del finançament, les dades són contundents. Les startups catalanes de salut van captar 351 milions d’euros en capital risc el 2025, pràcticament el doble que l’any anterior, cosa que converteix aquest àmbit en el primer sector en captació de finançament per a startups a Catalunya. Barcelona, a més, se situa com la tercera ciutat de la Unió Europea en captació de finançament públic i privat per a startups de salut digital en el període 2021-2025.
Una xarxa d’agents que explica el creixement
Una de les fortaleses que destaca l’estudi és la densitat del sistema català en aquest camp. La salut digital no creix en solitari, sinó que ho fa recolzada per una xarxa d’instituts de recerca hospitalària, centres de recerca, universitats, acceleradores, clústers, associacions i institucions públiques. El document quantifica, entre altres agents, 28 centres de recerca i tecnològics i instituts hospitalaris, 14 universitats i centres formatius, 10 programes d’acceleració i incubadores, 23 associacions, xarxes i clústers i 17 institucions i organismes públics.
Aquest teixit ajuda a entendre per què Catalunya ha pogut posicionar-se tan bé en inversió, innovació i creació d’empreses: no és només una suma de startups, sinó un entorn amb capacitat de transferir coneixement, validar tecnologia i connectar recerca amb mercat.
Barcelona es prepara per exhibir aquest lideratge
La presentació de l’estudi s’ha fet com a avantsala del Health Revolution Congress, que se celebrarà a Barcelona els dies 27 i 28 de maig i que l’organització defineix com la principal trobada europea del sector. S’hi esperen més de 3.500 assistents entre professionals sanitaris, startups, inversors i institucions.
En paral·lel, ACCIÓ hi desplegarà diverses iniciatives, com una nova edició de l’Open Innovation Challenge, amb més de 200 reunions previstes entre startups, grans empreses i hospitals; l’Startups to Funding, també amb més de 200 trobades ràpides entre startups i inversors; i els Tech Meetings del Digital Innovation Hub de Catalunya, per connectar empreses amb centres tecnològics com Eurecat, Leitat, i2CAT, el Centre de Visió per Computador o l’ICFO.
Un sector que ja no és una promesa
La dada de fons és que la salut digital ha deixat de ser una aposta emergent per convertir-se en una peça rellevant de l’economia catalana. El sector creix en empreses, en ocupació, en facturació i en atracció de capital, i ho fa en un moment en què la digitalització del sistema sanitari ja no es percep com una opció complementària, sinó com una necessitat estructural.
Això no vol dir que el camí estigui resolt: l’informe mateix subratlla la importància de garantir un ús responsable, segur i ètic de tecnologies com la intel·ligència artificial, especialment quan s’apliquen sobre dades de salut. Però la tendència és clara: Catalunya ha aconseguit situar-se en una posició forta en un dels camps que més marcaran el futur de la sanitat, de la recerca aplicada i de la innovació empresarial.
