Alba Noguera Arbós, Manuel Baixauli, Jordi Puntí, Júlia Sentís, Eduard Olesti, Antònia Roig i Anna Ferrer han estat seleccionats per participar aquest 2026 en estades a institucions i programes de prestigi dels Estats Units, Suïssa, Alemanya, França i Itàlia
L’Institut Ramon Llull ha fet públic el nom dels set autors i creadors artístics seleccionats per participar aquest 2026 en el seu programa de residències internacionals, una iniciativa que busca reforçar la projecció exterior de la creació catalana i balear a través d’estades en centres i plataformes de referència.
Els escollits són Alba Noguera Arbós, Manuel Baixauli, Jordi Puntí, Júlia Sentís, Eduard Olesti, Antònia Roig i Anna Ferrer, que prendran part en residències d’escriptura i d’arts en viu repartides entre els Estats Units, Suïssa, Alemanya, França i Itàlia.
Un programa per projectar creadors a fora
El programa de residències estratègiques del Llull està pensat per facilitar la presència de creadors catalans i balears en espais internacionals amb capacitat real de generar xarxa, visibilitat i desenvolupament creatiu. No es tracta només d’oferir temps i espai per treballar, sinó també de situar aquests autors i artistes en contextos de prestigi que poden tenir un impacte directe en la seva trajectòria.
Aquesta és la lògica que travessa tota la selecció: combinar perfils consolidats i emergents i fer-los dialogar amb escenes i entorns culturals internacionals de primer nivell.
Quatre residències d’escriptura
En l’àmbit de l’escriptura, la residència nord-americana Art Omi ha seleccionat Manuel Baixauli i Alba Noguera Arbós. Baixauli hi farà estada del 24 de setembre al 15 d’octubre, mentre que Noguera hi residirà del 21 d’octubre al 18 de novembre.
A Suïssa, concretament a Château de Lavigny, hi farà estada Jordi Puntí, del 28 de juliol al 24 d’agost.
A Alemanya, el Literarisches Colloquium Berlin ha triat Júlia Sentís per a la residència de l’1 al 31 d’agost, i Eduard Olesti per a la de l’1 al 30 de novembre.
Dues propostes d’arts en viu
Pel que fa a les arts en viu, el Llull també situarà talent jove i projectes escènics i musicals en dos espais internacionals destacats.
D’una banda, Antònia Roig, estudiant d’art dramàtic de l’ERAM, participarà en la residència Transmission Impossible, integrada dins el programa del Festival d’Avinyó, del 2 al 16 de juliol.
De l’altra, la cantant i creadora Anna Ferrer farà una estada a Casamia, a Itàlia, del 15 al 25 d’octubre.
Manuel Baixauli i Alba Noguera, a Art Omi
La tria de Manuel Baixauli situa a Art Omi una de les veus més reconegudes i singulars de la literatura catalana contemporània. Escriptor i pintor, Baixauli va debutar amb Espiral i després ha construït una trajectòria sòlida amb títols com Verso, L’home manuscrit, La cinquena planta, Ningú no ens espera o Ignot. El seu llibre més recent, Cavall, atleta, ocell, publicat el 2024, va rebre el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.
A la mateixa residència hi anirà també Alba Noguera Arbós, filòsof i escriptor nascut a Palma el 1997. La seva primera novel·la, Monument, va ser guardonada amb el Premi Antoni Vidal Ferrando de Narrativa 2025. També ha estat finalista del Premi de Poesia Salvador Iborra 2025, ha publicat contes a la revista Morlanda i actualment combina l’escriptura amb la gestió cultural i la tasca editorial.
Jordi Puntí, entre la narrativa i la projecció internacional
La selecció de Jordi Puntí per a Château de Lavigny reforça la presència d’autors plenament consolidats dins aquest programa. Puntí, nascut a Manlleu el 1967, ha publicat diversos llibres de contes i s’ha convertit en una de les figures més reconegudes de la narrativa catalana contemporània.
La seva novel·la Maletes perdudes va marcar un punt d’inflexió, amb nombrosos premis i traduccions a setze idiomes. Després han arribat altres títols com Els castellans, Tot Messi i, més recentment, Confeti, amb què va guanyar el premi Sant Jordi el 2023.
Júlia Sentís i Eduard Olesti, dues veus de nova generació
El Literarisches Colloquium Berlin acollirà dues figures nascudes el 1995, però amb recorreguts molt diferents i complementaris.
Júlia Sentís treballa en l’encreuament entre la poesia, el cos en moviment, la pedagogia, la mediació i les pràctiques fabulatives. Formada en Humanitats i en pràctiques artístiques i estudis culturals, combina la docència amb la investigació artística. El seu primer poemari, palpentes (2026), va guanyar el Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2025.
Eduard Olesti, per la seva banda, és escriptor i director d’escena. Ha publicat la novel·la Gossos dempeus i els poemaris Un cowboy crepuscular i Sarcop, però també ha desenvolupat una trajectòria molt activa en les arts escèniques, amb muntatges com Fracaso Renal Agudo, Barcelona Ratafia, CAÍN loops i did it again o Shrek, kebabs i la Caiguda de Iugoslàvia. La seva pràctica es mou entre l’escriptura, la dramatúrgia, la performance i la curadoria.
Antònia Roig i Anna Ferrer, presència balear en les arts en viu
En l’àmbit escènic i musical, el programa també dona espai a dues creadores vinculades a les Illes.
Antònia Roig, de Mallorca, és estudiant de quart d’Arts Escèniques a l’ERAM i centra el seu treball en el teatre de text i en la relació entre personatge, actriu i mirada de l’altre. Actualment està desenvolupant una peça de creació pròpia com a treball de final de grau, amb un interès especial pel paper de l’espectador com a participant actiu del fet teatral.
Anna Ferrer, de Menorca, ha construït una proposta musical que parteix de la cançó d’arrel popular per portar-la cap a noves sonoritats, inclosos els sintetitzadors. El seu projecte actual, PA, és un concert performàtic que ritualitza el traspàs d’ofici familiar i que comparteix escenari amb el seu pare, dos músics i un repertori que barreja tradició oral, imaginari popular i experimentació artística.
Un mapa creatiu divers
La selecció d’enguany dibuixa un mapa especialment ampli del tipus de creadors que l’Institut Ramon Llull vol projectar a l’exterior. Hi conviuen narradors consolidats, veus emergents de la poesia i la recerca artística, dramaturgs, intèrprets i creadores musicals. També hi conviuen territoris, amb presència de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
El resultat és un retrat plural d’una cultura que no es presenta només a través d’un sol gènere o d’un sol perfil, sinó a través d’una constel·lació de trajectòries que busquen ampliar-se i dialogar amb l’escena internacional.
Una aposta per la circulació exterior
Amb aquestes residències, el Llull continua reforçant una estratègia que va més enllà de la promoció puntual: la de facilitar que els creadors circulin, treballin en altres contextos i estableixin vincles duradors amb institucions i comunitats artístiques de fora.
En un moment en què la internacionalització cultural depèn cada cop més de la capacitat de generar presència continuada i relacions de qualitat, aquestes estades esdevenen una eina de projecció molt concreta. I, al mateix temps, una manera de fer que la creació en català es mogui amb normalitat per alguns dels espais més prestigiosos del circuit internacional.
